“Jo no passaré a la història com un traïdor”. La frase és d’Artur Mas i va ser pronunciada en una reunió del Govern fa pocs dies. En quin context cal emmarcar-la? Va ser la seva resposta al suggeriment més o menys intens i directe de quatre consellers -Josep Maria Pelegrí, Joana Ortega, Santi Vila i Felip Puig- de moderar l’estratègia sobiranista i deixar-la en segon pla davant la greu crisi econòmica que travessa la Generalitat.
Aquesta escena l’han confirmat a l’ARA diverses fonts nacionalistes després que transcendís que el Govern es va reunir aquest dissabte al Palau de Pedralbes de manera extraordinària a l’hora en què s’hi havia de celebrar la frustrada cimera social. Mas havia demanat l’opinió als consellers sobre el rumb del Govern i va ser aleshores quan aquests quatre -dos d’Unió i dos de CDC- van plantejar dubtes sobre l’estratègia. El president va acceptar que ara cal prioritzar la sortida de la crisi i que així ha de ser percebut, però va ser contundent a l’hora de traslladar que l’agenda nacional -que té com a objectiu una consulta per l’estat propi el 2014- no canvia.
Membres del Govern expliquen que el president no va optar per fer una “petició de lleialtat”, però sí que fer avinent a tots els consellers la necessitat d’anar “tots a l’una i tenir clars i compartir els dos eixos , el nacional i el social”. “I aquest últim ara és el bàsic”, els va admetre Mas amb ànim de contemporitzar i evitar que les tensions augmentin.
La bandera moderada
No és cap novetat que dins de CiU hi ha sectors que pretenen alentir el procés sobiranista davant la diabòlica situació de les finances catalanes i el desgast d’un govern “esverat”. “Hem de començar a explicar que el procés cap a la independència és molt complicat i que no sabem com finançar-lo. El problema no és tenir l’estat propi, és arribar-hi”, assegurava ahir de manera agra un membre de la permanent d’Unió després de la reunió de l’executiva de la federació que es va celebrar a la seu democristiana a Barcelona. El mateix dirigent afegia: “Ja m’agradaria a mi anar proclamant la independència cada cap de setmana, com fan alguns a CDC”.
Aquest malestar subterrani hi és, i en certa manera ha drenat cap al Govern. Pelegrí i Ortega, de la cúpula d’Unió i molt fidels a Josep A. Duran i Lleida, assumeixen el discurs del seu líder i, per tant, en l’ordre de prioritats hi ha la superació de la crisi i després, si de cas, el procés nacional. Els consellers d’Unió -i ahir ho va reiterar el titular d’Agricultura en la roda de premsa posterior a l’executiva de CiU- pensen que la consulta s’ha de fer “dins la legalitat”, mentre que Mas va assegurar en seu parlamentària que es faria amb tots els ets i uts ja fos amb la legalitat espanyola o amb la catalana.
Puig i els empresaris
El cas de Felip Puig és diferent. Sobiranista de primera època i rellevant a CDC, diverses veus asseguren que “ha posat el fre de mà”. En una entrevista ahir a El Punt/Avui , Puig assegurava fins i tot que “el lideratge a CiU és compartit entre Mas i Duran”. Impensable fa uns anys.
D’altres consideren, senzillament, que “l’hàbit fa més que mai el monjo” i que Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, prova d’asserenar els ànims dels seus interlocutors, que ara són els agents econòmics.
El govern espanyol i el PSC denuncien un dia sí i l’altre també que Mas oblida la sortida de la crisi i que se centra només en qüestions identitàries, i Puig és qui ho ha de rebatre en persona en sectors poc proclius al sobiranisme.
I Vila és un nom que acostuma a escapar-se de les cotilles orgàniques i se’l té per un outsider que sempre ha fet bandera de la moderació. En campanya, en la qual va tenir protagonisme com a cap de llista a Girona, va assegurar: “Sóc un moderat que s’ha convençut que l’única alternativa és l’estat propi”, va dir en un míting amb Mas a Figueres.
Vila ha intentat marcar perfil propi des que ha arribat a la conselleria de Territori i Sostenibilitat. Això li ha costat més d’una enemistat al partit, que el considera poc ortodox, i algunes fonts apunten que “va més ràpid del que és recomanable; no li aniria malament repassar la biografia de Joan M. Pujals”. Pujals va voler jugar la cursa successòria de Jordi Pujol, però va acabar deixant el Govern per la porta de darrere.
Totes les fonts consultades assenyalen que de la reunió de dissabte en va sortir una crida al diàleg amb el govern espanyol, però que això no implica “renunciar a la consulta”. “És més aviat una demanda als consellers destinada que s’entenguin amb els ministres del seu ram per aconseguir recursos”, apunta un membre de la cúpula de CDC. Mas no va ser a la reunió de la permanent de Convergència d’ahir, que va valorar positivament l’explicació que Ortega va fer de la reunió de Pedralbes desmentint rebaixes al full de ruta nacional. Però el president sí que va ser-hi i va prendre la paraula en la posterior executiva de CiU. No hi era Duran, que els últims mesos posa pegues constants al rumb de l’executiu. Mas va tornar a fixar la consulta com a “innegociable” i va indicar que la demanda de diàleg és una manera de “carregar-se de raons” per si hi ha un altre no de Madrid a les aspiracions catalanes.
Segons apunta un altre alt dirigent consultat, la insistència amb el diàleg -aplicable a establir converses amb la resta de partits i amb els agents socials- és també un missatge al govern Rajoy. Un missatge que arriba, segons les mateixes fonts, poc abans de la cimera “imminent” entre Mas i el seu homòleg espanyol. Aquesta cita s’hauria de produir, com a màxim, d’aquí quinze dies.
Serà una trobada “discreta” a petició de la part catalana. L’última vegada que Mas i Rajoy es van veure cara a cara va ser el 20 de setembre del 2012 enmig d’una gran expectació, i el mandatari espanyol va dir no a la proposta de pacte fiscal. El president va accelerar el guió sobiranista i forçar la crida a les urnes.
Toc d’alerta republicà
Mas vol refer ponts amb Rajoy per millorar la tresoreria i carregar-se de raons si rep un no. Però la seva estratègia genera recels als seus socis d’ERC, que fins ara fan pinya amb CiU però que estan inquiets per una hipotètica “marxa enrera”. Per ara no posen el crit al cel tot i que llancen alguns avisos. Ahir Marta Rovira va traslladar un missatge clar a Oriol Pujol: que no es poden assabentar de coses, com ara la reunió de Pedralbes, per la premsa i que s’ha “d’acabar” que el govern decideixi primer i consulti després, tal com va passar amb les retallades salarials als funcionaris.
En qualsevol cas, CiU demana diàleg amb Madrid en un context “asfixiant”. Un “moment crític” que no ajuda a decidir amb independència i un criteri estrictament polític. El Govern es tornarà a reunir avui a Palau i haurà de fer compatible buscar finançament a Madrid i transmetre que sortir de la crisi és la prioritat sense aparcar una agenda nacional que dóna vida al pacte amb ERC i que va ser el reclam electoral de CiU. De moment Mas ha aplacat tensions internes.
—————-