Castell de somnis de Francesc Aguilar

Perquè es
tracta de no defugir el problema i identificar l’enemic real, no
crear enemics fàcils als que vèncer per guanyar unes eleccions.

A Espanya a
cada comunitat autònoma hi ha partits i polítics que difonen un
concepte clau entre els electors: L’Estat tracta injustament la
nostra autonomia davant altres autonomies, que se n’aprofiten.

En resposta
d’aquesta constatació prèvia elaboren el discurs polític electoral
o de govern de la comunitat autònoma consistent en escenificar que:

1. Van a Madrid a demanar justícia i forçar la política central per
   beneficiar l’autonomia pròpia. A la televisió, premsa i mitjans en
   general parlaran sempre del greuge davant el tracte a les altres autonomies (també collades a l’estat espanyol)…

2. Van
a Madrid a millorar la deficient política espanyola en general. Fan
veure que Espanya els necessita i la seva virtut és la
lleialtat al projecte comú de tots els espanyols. Al
mitjans diran que ells son d’allò més i a Madrid són uns
incompetents i que sense ells s’haurien enfonsat.

3. Van a Madrid a denunciar la política autonòmica dilapidadora i
maldestra de la resta de comunitats autònomes, les autèntiques
culpables de tot. No es conformen en arreglar Espanya, també
denunciaran i arreglaran la resta de comunitats autònomes. A la
premsa i mitjans assenyalaran els seus comptes públics o polítiques
socials i menysprearan la seva gent.

Aquesta és
l’acció política d’aquests polítics i partits dependentistes que
no identifiquen l’enemic.

Aquesta
política autonomista no posa en dubte el sistema d’explotació
espanyol ni el dèficit ni l’espoli fiscal i no assenyala el
principal enemic, l’Estat Espanyol i no la resta de comunitats
autònomes. A l’Estat ja li va bé que es barallen les autonomies
sense posar en dubte ni l’Estat, ni la constitució ni la monarquia.

Duran i Lleida,
polític anomenat nacionalista, que jo anomenaria més exactament
dependentista, és un model exemplar en aquest esquema autonomista de
lluita pel peix al cove contra les altres autonomies. Però això no
ho fa només en Duran, ho fan els polítics de totes les disset
autonomies. També ho fan contra Catalunya i els catalans.

La visió
independentista hauria de ser molt diferent:

El veritable
problema és l’Estat Espanyol i el gran beneficiat de l’estat de les
autonomies és l’empori de sis milions d’habitants que s’anomena
Madrid. Madrid, una màquina de legislar a l’empar de l’exèrcit,
màquina de xuclar, administrar, repartir, manar i fer-se necessària.
Madrid, la vil·la i cort espanyola, una una vil-la de funcionaris
que viu del conte de l’Espanya solidària. Madrid, la capital política
de l’Estat, seu de seus d’administracions, de centrals bancàries i
empresarials, megalòpoli envoltada de l’ermàs de les castilles, la
nova, la vella i Lleó.

El problema és
Madrid, que si no fos tan solidària amb la riquesa de la perifèria
peninsular i no gastés tant en mantenir el seu poder polític, ja
siguin amb línies d’AVE o despesa militar, no estaríem en la crisi
que patim.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!