Em sento un xic atemorida, amb l’estranya sensació de tenir al·lucinacions en blanc i negre. Els polítics enfosqueixen, no només per la grisor habitual sinó pel color negre- trencat de moda.
El mateix dia i al mateix diari he llegit sengles comparacions de dos determinats dirigents polítics espanyols amb Obama : els dos persontges tocats per la sort són Rodríguez Z. i Montilla, un i l’altre són -algun periodista agosarat ho diu- semblants al president electe americà. I Berlusconi que ho enveja (ell també voldria ser alt, ben plantat i moreno com Obama) plora discretament a les exèquies de la finada Forza Italia.
L’articulista Jim Hogland al “The Washington Post” troba similituds entre Obama i Rodríguez Z. en l’edat, que tenen dues filles i que són apassionats del bàsquet (serà Obama també fan del Barça?…) i encara va una mica més enllà, el president espanyol és un Obama subversiu, culturalment subversiu com Pedro Almodóvar (!!),
Antoni Puigverd, en un article a “La Vanguardia” diu de Montilla que és “una personalidad que mantiene un lejano parentesco con Obama : es presidente de la Generalitat sin haber nacido en Catalunya” (sic).
Estic espesseïda. Ho comfesso. Què m’anirà millor, una aspirina o un cafè negre? … (De moment vaig a veure si a ca l’Osser han parat el taulell).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tu no carme-laura
(crec que laSexta) també han fet la comparació…
També vaig veure això del WP. Quines comparacions més profundes…Si semblen d’un test de cerca la teva parella del SuperPop.
Si al Washington Post diuen això imagina la resta….