Feliu Ventura

Passada la gira de 2005 la situació artística
era com tornar a començar de nou. Després de diversos intents infructuosos de
reorganitzar la banda, era moment de reintentar-ho per enèsima vegada.

La cerca estava més a prop de l’epopeia urbana
de The Commitments que
del drama romàntic de The
Fabulous Baker Boys encara que algunes converses eren semblants a les de High fidelity i moltes
nits acabarem com a The 24
hour party people.

Després de masteritzar el disc del directe de
“que
no s’apague la llum” a cal Pep Roig
vam decidir d’enregistrar allà l’”Alfabets
de futur”. El Pep (que mereix un capítol a banda) em va parlar d’un
joveníssim guitarrista excepcional.  

Cap al juny de 2006, la indignació dels
eivissencs amb les obres de
l’autopista era un esclat de democràcia real. Aleshores em va trucar Gerard per a participar
en el Festival “Salvem la Mediterrània. S.O.S.
Eivissa” dissabte 17 de juny.

Allà hi actuava també –entre molts altres- Lídia Pujol acompanyada
d’un joveníssim guitarrista.

Allà li vaig recordar a Borja que aquell era
el guitarrista de qui ens havia parlat Pep Roig, el vam observar una estona i
Borja va dir “hem de parlar amb ell”.

He de dir que era un backstage estrany -amb
una faràndula polièdrica- i els músics anàvem fent grupets de conversa més o
menys aïllats.

Uns dies més tard, vaig trucar Pau per
demanar-li si s’hi volia afegir. I em va dir que sí.

A causa de la seua edat vaig haver presentar
credencials al seu pare i em vaig trobar parlant amb Joan Figueres, el
violoncel·lista que durant molts anys va acompanyar el meu admirat paisà Raimon.

Pau és excepcional en molts aspectes. És capaç de fer, en música, el que li demanes amb els gestos i els adjectius més poc acadèmics que et pugues imaginar. 
Compartim
un codi d’humor íntim semblant però he de reconèixer que ell el defineix amb
major precisió, és un imitador brutal i té una vis còmica natural.

M’ho he passat, ens ho em passat molt bé amb
Pau als escenaris i fora dels escenaris.

Sempre vaig tindre l’espineta clavada perquè
no hagués gravat al disc que després va defensar amb tanta passió en directe.
Per això he volgut comptar amb ell ara també.

Ha 
vingut amb una guitarra feta a Bremen
(sí, segur que Pau també faria un acudit sobre això).

T’estic molt agraït i això és una manera de
dir-t’ho en veu alta. I ara sóc més feliç sabent que hi ha un trosset teu a “Música i lletra”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!