Feliu Ventura

Aquesta violoncel·lista té clar que la vida és molt més que “La Re Sol Do”. Vaja això per endavant.
Això no treu que la clau de Fa que duu tatuada al seu delicat bescoll siga un dels seus signes d’identitat i d’orgull. Just en el lloc per on ha de passar la informació dels seus sentiments i pensaments des del seu cervell poderós a la precisió del moviments de cada múscul del seu cos de música.

De somriure intel·ligent, és una intèrpret excepcional del violoncel i de les emocions humanes.
Una valenciana atípica: no ha nascut al País Valencià ni viu al PV, però parla com ho fan en Albalat de la Ribera. La seua particular història li confereix un halo de misteri arrapada a un dels instruments més femenins i sensuals que sonen al món. 

Sara no és l’única dona que m’ha acompanyat de concert, també ho han fet Mireia, Mariona, Àngela,  Blanca, Àgata, Laura, Annabel… Persones excepcionals i dones fortes i valentes que deixen empremtes profundes en el meu treball.

A la dona -en genèric- he dedicat un grapat de cançons. I sempre he intentat que siga un agent actiu en les meues cançons i no únicament la receptora de les fílies i les fòbies del narrador de cada història: l’única diferència, ales curtes, com la pell de la bresquilla, recorda respirar, …

Un dia va arribar Sara com una veu tel·lúrica. Terratrèmol d’emocions: vibra la terra. Per això sé que, passe el que passe, hi haurà una traça femenina -i plural- en “Música i lletra”

Tweet