Feliu Ventura
música i lletra
Adéu 2011… i bona sort!
Escric aquestes línies, primer de tot, per acomiadar-me de totes les persones que ens han deixat durant aquests últims dotze mesos. El meu record emocionat per tots (ells i elles).
Persones anònimes i públiques que han que han fet del seu present el nostre planter de somnis.
Un record en sentit contrari (i molt breu) per a aquells que ens han fet la vida difícil malbaratant la nostra felicitat. Però hem somniat ben alt i hi ha certes maniobres que mai no arribaran tan alt com ho faran els nostres somnis.
Un record a les persones que ens han acompanyat en el camí: aquells qui pensen que sempre serà el torn de les preguntes, als qui es treuen els guants de la metàfora per embrutar-se de present disposats a ajustar algun nus de corbata. A tots els qui han trobat en el tràfic i trànsit d’aquest país de carretera el seu cor polissó dintre dels records d’un vell sofà o, finalment, sota una lluna de safrà.
Adéu 2011…
I un feliç 2012 ple de ” Música i lletra”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig anar al teu concert de Pedreguer i aconseguires que em riguera i plorara com feia temps no ho feia.
Els somriures van vindre amb el descobriment de les teues lletres que com sempre claven canya amb humor.
Els plors quan vas cantar la cançó que li dediques al teu avi , que com el meu també em portava a la muntanyeta a apreciar la natura.
Com em va saber a poc el concert (encara que es vareu enrollar prou, tornant a ixir), al camí de tornada les teues cançons sonaven al cotxe.
Espere que pronte tornes prop de la Safor i el més segur és que jo estiga al teu concert , amb ganes de veure que existeixen persones que et fan somriue donant ejemple de valentia i integritat, i et transmeten les ganes de seguir lluitant . Gràcies.
P.D. No puc evitar que quan cantes la cançó , que no s´apague la llum parega que dius el meu nom.