El bloc del Director (ILC)

Ara fa un mes, els darrers dies de novembre, la Institució va afegir-se als actes en record de Josep M. de Sagarra arran dels cinquanta anys de la seva mort.

[…]

La sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir tres sessions, cadascuna amb un diàleg i una lectura. Per als diàlegs, vam assajar una aproximació al personatge que defugís la segmentació de l’obra per gèneres literaris. Així, vam convidar Vinyet Panyella i Vicenç Pagès a parlar de “La llengua viva de Sagarra”, Narcís Comadira i Jordi Galves a discutir sobre “Sagarra i el seu país” i, finalment, Josep M. Benet i Jornet i Sergi Pàmies van conversar sobre “La popularitat de Josep M. de Sagarra”. Tot i que els ponents no van evitar de parlar una mica de tot plegat, creiem que aquesta tematització va ajudar a trencar algun estereotip i a abordar aspectes encara avui polèmics d’un dels escriptors més descomunals que ha donat el país.

Va tancar cada sessió una tria de textos, entre els quals vam mirar que hi hagués una mica de tot: poemes, articles, obra en prosa, teatre i traduccions. El primer dia, Jaume Pla va llegir obra escrita fins a 1930, com ara una de les Cançons de rem i de vela, la “Cançó de pluja”, l’article “Passi-ho bé, senyor Sagarra” o el fragment de la mort d’El comte Arnau. Dimarts Rosa Cadafalch va posar la veu a textos de la dècada dels 30: fragments d’El poema de Nadal, de L’hostal de la Glòria, de Vida privada o aquella perla que és “Aigua marina”. Finalment, Carles Canut va haver de donar vida a textos escrits entre els anys 40 i la mort: la traducció de la Divina comèdia, el Poema de Montserrat, La ruta blava i el pròleg de les Memòries.

Em sembla que tothom en va sortir amb ganes de rellegir Sagarra, convençuts que encara avui pot donar i dóna molt als lectors.