LA PELL DE BRAU

Avuí matí, a les 10:00h, he rebut sorprès la notícia de la mort de Lluís Maria Xirinacs, exsenador i polític català que fou tot un referent de la lluita pacifista en temps de la dictadura "española".

El seu cadàver el va trobar ahir dissabte un excursionista en una zona boscosa a Ogassa, prop de Ripoll, i pel què he pogut seguir per les notícies, encara se’n desconeixen les causes de la seva mort, tot i que els Mossos apunten al suicidi.

Ara, veient el 3/24, veig que la seva companya de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, ha trobat un text de comiat escrit pel mateix Xirinacs el proppassat divendres 6 d’agost on s’acomiada explicant que ha viscut "esclau" i en una "nació ocupada" durant tota la seva vida, amb "líders covards". El text de comiat també apunta que "una nació mai no serà lliure / si els seus fills no volen arriscar / llur vida en el seu alliberament i defensa".

La seva companya de fundació explica que Lluís Maria Xirinacs volia acabar els seus dies com un hermità, per acabar els seus dies "en soledat i silenci".

Finalment només dir que Lluís Maria Xirinacs sempre va advocar per la independència dels Països Catalans i qui el volia veure i/o escoltar, només havia de trobar-se?l quasi bé cada nit al restaurant Via Fora de la Riera de Sant Miquel de Barcelona.

Us adjunto l’escrit d’en Xirinacs.

Qui era Lluís Maria Xirinacs?

Nascut a Barcelona l?any 1932, activista des de ben jove, es fa sacerdot als 22 anys i dur a terme una vaga de fam contra la vinculació entre l?església i l?Estat. En plena época en què els grisos et podien perfectament matar, Xirinacs va acampar durant un any i nou mesos davant la presó Model de Barcelona per a reivindicar la independència i l’amnistia de tots els presos polítics.

Polític pacifista convençut, va participar durant la Caputxinada de finals dels anys 60 i va ser un dels impulsors de l?Assemblea de Catalunya. Escollit com a senador per Barcelona entre els anys 1977 i 1979 pel Bloc d’Alliberament Nacional, va aprofitar per proposar un conjunt d?esmenes, com a model alternatiu, al procés de la que fou la Constitució Espanyola de 1978.

L’any 1979 encapçalà la candidatura pel Congrés dels Diputats per Barcelona amb la coal·lició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN), reivindicant els quatre grans eixos programàtics de la ja extinta Assemblea de Catalunya. Una any després, el  1980, encapçalà de nou la candidatura del BEAN per Barcelona a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya en l?actual època democràtica.

Candidat català al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977, destacà per la defensa dels drets humans, les seves vagues de fam i mètodes de protesta no violents, sobretot per la seva manifestació diària davant la presó Model de Barcelona.

Xirinacs va ser condemnat el 2004 per l’Audiència nacional ?española? per un delicte d’enaltiment del terrorisme després que l’Onze de Setembre de 2002 en un discurs al Fossar de les Moreres es va declarar ?amic d’ETA? . El 2005 va ser detingut, quan va acudir a renovar-se el DNI, i va ingressar a la presó de Can Brians; però una intensa mobilització ciutadana i la intervenció de diversos partits polítics, va fer que tot just passés unes hores a la presó.

El text que s’ha trobat al seu despatx de la Fundació Randa diu:

En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci. Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!

Barcelona, 6 d?agost de 2007

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!