Nosaltres seguirem el seu model, en català i partint des de zero. A partir de microlliçons en forma de píndoles de menys de 140 caràcters, anirem endinsant-nos en un nou món que val la pena descobrir. El curs serà, també, interactiu. Evidentment es podran fer preguntes, comentaris, que anirem responent sempre per Twitter.
No és casualitat que aquestes iniciatives a distància sorgeixin en la comunitat esperantista, pionera també amb el portal multilingüe www.lernu.net Estant dispersos per pràcticament tots els països del món, els parlants d’aquesta llengua han après a treure el màxim profit de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.
Ahir em deia un company que ell no servia per aprendre idiomes, que tots els que havia provat no li havien servit de res. Després es va quedar una estona pensant i va dir “bueno, de fet, només he provat amb l’anglès, però moltes vegades”. Potser més d’un us hi sentiu identificats. Per què no proveu amb un altre… per Twitter?
Si us hi atreviu, ja ens podeu seguir a: http://twitter.com/cursdesperanto
El congrés italià d’esperanto d’enguany ha tingut lloc a Mazzara del Valo, bonic lloc de la costa siciliana, la setmana del 18 al 25 d’agost.
Hi varen assistir 325 persones de 32 països diferents, des de Corea del Sud i Austràlia fins a Canadà, passant per Amèrica del Nord i del Sud i per tota Europa.
Es feren tallers d’iniciació a l’esperanto, al rus i a l’italià, d’altres de nivell intermedi, tallers d’origami, i de cant. Aquest darrer taller fou molt interessant ja que el conduïen la famosa parella frisona Kajto i els talleristes varen fer una coral que va actuar amb molt d’èxit a la vesprada de cloenda.
La nit de la festa internacional en la qual tothom portava per tastar els licors típics del seu país, ja us podeu imaginar l’alegria que regnava al final!
Els concerts es feien en la plaça pública principal per tal que en gaudissin també els convilatans i a més de Kajto, una de les actuacions més aplaudides fou, com no, la del cantant occità JoMo.
L’alcalde a més d’acompanyar als interessats a fer una ruta per tot el casc antic de la ciutat, ens va oferir també una desfilada amb coreografia i música, molt a la italiana, amb un llarg recorregut que va durar més de dues hores i que va acabar a la plaça.
Una cosa curiosa fou que el diumenge els catòlics varen poder assistir, a la Catedral de San Vito, a una missa en esperanto!
Una notícia interessant és que el dit alcalde ha arribat a un acord amb l’Associació esperantista italiana i s’ha fet aquest any un curs d’esperanto a totes les escoles de Mazzara que han seguit prop de 500 estudiants i que es repetirà els propers anys.
Boniques excursions, moltíssima calor ja que de dies sobrepassàvem els 40ºC i a la nir vorejàvem els 30ºC però uns dies de germanor molt agradables com passa a totes les trobades esperantistes.
Dolors Godoy
www.esperanto.cat
??“240 milions parlen gallec” ??
???Representants del govern gallec es fan traduir de l’espanyol al portuguès ?
Eventualment, un curs d’introducció a la lingüística general seria benvingut.
Xavi Alcalde
www.esperanto.cat
Aquest mes de juliol de 2012 ha tingut lloc a Nova York la negociació final del primer Tractat internacional de Comerç d’Armes (TCA), que ha acabat sense acord.
En un marc on les decisions s’havien de prendre per unanimitat, els Estats Units d’Amèrica, principal productor i exportador d’armes, va fer servir el poder de veto per imposar els seus interessos. Al bloqueig dels Estats Units s’hi van anar afegint altres estats. I la Conferència Diplomàtica va finalitzar sense haver arribat al consens.
Això no vol dir que el procés hagi finalitzat. Com a nota positiva, 90 estats van presentar una declaració on afirmen estar decebuts pel resultat de les negociacions, però encoratjats per seguir treballant per regular el comerç d’armes. Entre ells, els europeus, els africans, els llatinoamericans i els del Carib. També el secretari general de l’ONU Ban Ki-moon lamenta el resultat, però vol que el procés segueixi endavant.
Una opció passa per aprovar el text a la tardor a l’Assemblea General de les Nacions Unides, on les regles del joc són molt més favorables als acords, donat que les decisions es prenen per majoria. Però no és la única. Els processos d’Oslo de les mines antipersona i d’Ottawa de les municions de dispersió van mostrar que es podien aconseguir tractats internacionals de desarmament fora de les Nacions Unides. Cal recordar que els dos casos van tenir lloc com a conseqüència de la paràlisi dels fòrums tradicionals de negociació, dominats per la regla del consens.
Esperem que aquest procés hagi contribuït a estigmatitzar el comerç d’armes irresponsable. A partir d’ara els governs hauran d’explicar molt bé quines armes venen, a qui les venen i per què.
Xavier Alcalde
Font: www.esperanto.cat
Demà dimarts a la tarda ens tornarem a trobar al bar del Centre Artesà Tradicionàrius per fer-la petar en llengua internacional. Aquest cop, però, amb un alicient. A les 19h les nostres companyes coreanes ens faran un espectacle de titelles tradicionals de corea. Ho faran en esperanto, és clar, en coreà ens costaria més d’entendre.
Vaig arribar-hi el dissabte al matí i per això, lamentablement, no vaig assistir als actes programats per al divendres.
L’Aplec va coincidir amb la festa Major de Canet de Mar cosa que va realçar la trobada ja que els assistents van poder gaudir de la festa al vespre i a la nit, divendres, amb els castells de foc a la platja, festa jove, concerts, ball, i dissabte, la nit màgica, amb cercavila de gegants, dracs i altre bestiari de foc, correfoc, tot amanit amb la música de les nostres gralles i timbals. Després va tenir lloc la festa jove i ball al passeig marítim, fins la matinada.
També em sap greu no haver assistit, el divendres al vespre, el taller de sardanes, fet per Mon Cardona, plenament concorregut, principalment pels estrangers.
Em va agradar molt la presentació “Efectes musicals” de Víctor Solé. Acuradament i comprensible, visualment i auditiva, fins i tot divertidament, va presentar les tècniques d’orquestració per aconseguir determinats efectes, que l’audiència no especialitzada no nota durant el concert. Va ser la seva primera xerrada en el món de l’Esperanto i l’encoratjo a seguir en aquesta tasca cosa que veritablement és molt interessant per a l’enriquiment de la nostra acció en els diversos camps.
Tema complex el de la segona xerrada “Acolliment d’immigrants a les escoles catalanes”, realitzada per Rubén Fernández. El conferenciant va insistir sobre la circular de 1994 amb la recomanació del govern, en relació amb la dispersió dels immigrants, quan en una escola s’inscrivien més del 15% d’immigrants, per a la millor solució per a la seva integració. Així s’evidenciaven dues qüestions: primera, la inadequació de la paraula “integració” ja que es constata que si es tracta d’una actuació de bona voluntat, l’objectiu seria la socialització dels immigrants i segona, que l’objectiu d’aquesta dispersió és solucionar els problemes dels indígenes i no la dels immigrants. El conferenciant va originar un debat interessant entre el públic cosa que va causar que la xerrada només aconseguir tractar els primers anys, 1994-97, de l’arribada massiva d’immigrants de fora d’Espanya, procedents de països pobres.
Un altre tema encara més complex, almenys per a mi, va ser el de la tercera xerrada “Com tractar lingüísticament els dos sexes?” a càrrec de Rudolf Fisher. La seva dissertació d’un nivell força alt, em va fer cercar per internet i, afortunadament, vaig trobar aquesta revista, on a la pàgina 13 (24 i 25 de la revista) Kirilo Broþo/Cyril Brosch, resumeix que es tracta del mal ús dels elements gramaticals determinants del sexe, cosa que mostra que Fisher va explorar amb profunditat els usos del Fundamento (fonament de la llengua esperanto) i del mateix Zamenhof, els canvis posteriors de la llengua i les causes dels freqüents equívocs. Extracció d’alguns detalls: “Existeixen tres tipus de paraules simples sobre el sexe que indiquen persones (amb menys freqüència animals, on el sexe normalment és indiferent): 1. Neutres, 2. Masculines, 3. Femenines. Es disposen també de recursos constructius amb els que s’obtenen paraules indicatives del sexe procedents d’altres classes de mots bàsics. En esperanto existeixen els següents tipus: A. sexo-simètriques, B. sexo-dominants, C. sexo-incloents.” Al final del resum em va sorprendre aquesta frase: “Si no es vol acceptar la sexo-neutralitat de ’li’ (ell), es pot usar tranqui?lament ’?i’, (ell/ella, neutre), parlant d’una persona, és reglamentari, lògic i fins i tot zamenhofià.” Recomano la lectura de tot el resum, a més prou curt, cosa que ens ajudarà a no errar per por d’ofendre les dones en l’ús de la llengua.
Dissabte i diumenge al matí, el curset introductori d’esperanto, a càrrec de Pedro Martín, va estar concorregut per un grup prou nombrós.
Fora de programa es va organitzar una reunió-debat, d’una hora cada dia, sobre dos temes apareguts recentment a Nia-listo (llista de correu de l’Associació Catalana d’Esperanto – KEA): 1) Visibilitat de KEA als mitjans de comunicació, principalment a internet (llocs web, blocs, Facebook, Twitter) i publicitat de KEA a Vilaweb, -el diari a la xarxa més antic i més coherent- i 2) l’agressiva i abominable campanya actual per l’anglès en relació amb la qual remarquem el mutisme de la inte?lectualitat i la contradicció de l’actuació general de la gent entre el refús a la pressió del govern i dels tribunals espanyols contra la llengua catalana i en favor de l’espanyol i l’angoixa, l’obsessió per introduir l’anglès a l’educació amb l’objectiu de l’educació trilingüe (català-espanyol-anglès); això vol dir que els catalans batallen contra l’imperialisme espanyol i volgudament demanen l’imperialisme anglès pagant-ne els costos, o sigui, cornuts i pagar el beure.
Dissabte i diumenge, el Taller sobre “Talismans – joc de cartes esperantista” d’Abel Montagut, va ser participat per molts dels assistents que van gaudir a bastament del joc. Podeu veure de què es tracta en el vídeo de la seva presentació en el 71è Congrés Espanyol d’Esperanto (Almagro, 2012). Recomano amb insistència aquest joc, per a cursos d’iniciació d’esperanto, fins i tot per a infants, ja que a part de gaudir del joc, ajuda a practicar la llengua i a conèixer-ne la seva història.
Molt interessant va ser la presentació de l’Agenda de la Terra. L’Agenda de la Terra no s’assembla a les altres agendes. Comença a l’estiu, comprèn 15 mesos i no és només una agenda. Escrita en català, esperanto i cada any en una llengua minoritzada diferent (enguany l’occità), és també la guia cultural i activista per passar de la indignació i les consultes populars sobre la independència a l’acció definitiva per construir sense intermediaris el país del món que volem. Amb la seva compra dónes cada any el 7% del seu preu a diferents entitats socials. La tercera llengua serà diferent cada any i elegida pels usuaris de l’agenda. L’any vinent es presentarà l’edició per a telèfons mòbils.
Abans del dinar de comiat, un dels assistents a l’aplec, Gabriel Cerdà, va fer un concert improvisat de gralla tocant típiques melodies populars.
Un ambient molt agradable va omplir tot l’aplec. Felicito i agraeixo la feina dels organitzadors!
Joan Inglada
3 de juliol 2012
Jocs per començar-nos a conèixer a càrrec de Krishna Sivillà. Foto: Alba Sánchez
Taller de sardanes, per Mon Cardona. Foto: Marta Moliné
Presentació “Efectes musicals” de Víctor Solé. Foto: Marta Moliné
Xerrada “Acolliment d’immigrants a les escoles catalanes” per Rubén Fernández. Foto: Marta Moliné
Xerrada “Com tractar lingüísticament els dos sexes?” a càrrec de Rudolf Fisher. Foto: Marta Moliné
Curs d’esperanto a càrrec de Pedro Martin Burutxaga. Foto: Alba Sánchez
Al cercavila de gegants. Foto: Hedwig Fischer
Concurs de titius. Foto: Marta Moliné
Correfoc. Foto: Lluís Aragay
Correfoc. Foto: Lluís Aragay
Gabriel Cerdà. Foto: Hedwig Fischer
Presentació de l’Agenda de la Terra. Foto: Hedwig Fischer
Presentació de l’Agenda de la Terra. Foto: Marta Moliné
Foto de grup: Mon Cardona
El lia domo eliris centoj da korespondaj kursoj, kiam nek Internet nek iloj kiel Lernu ekzistis ankora?. Molera estis ?efdelegito de UEA kaj peranto de la plej gravaj esperantaj gazetoj. Lia pasio por la internacia lingvo okazigis la kunigon de grava koleto de esperantaj libroj kaj ?efe gazetoj.
Javier Guerrero
Més informació a www.esperanto.cat
La iniciativa d’elaborar un tractat per a la regulació de les importacions, exportacions i altres transferència d’armes la va forjar un grup de premiats amb el Nobel de la Pau als anys 90 del segle passat. El 2009, l’Assemblea General de l’ONU va establir un calendari de negociacions i va fixar una conferència internacional per a la seva signatura, que se celebra aquest juliol.