Esperantistes dels Països Catalans reciten en ocasió del Dia Mundial de la Poesia
Hauria de tenir literatura una llengua com l’esperanto? Hauria de crear i traduir poesia? Si bé a primer cop d’ull pot semblar que una interllengua auxiliar no hauria de prioritzar la creació literària, l’esperanto l’ha tingut en compte des dels seus orígens. L’esperanto va ser creat en l’època del romanticisme, i el seu iniciador, L.L. Zamenhof, no només va procurar que fos senzilla, completa i accessible per a tothom sinó que va tenir especial cura en que fos apta per a la literatura.
Gràcies a això, força literatura de llengües minoritzades s’ha donat a conèixer traduïda a l’esperanto, com ho van fer esperantistes catalans dels anys 20 van donar a conèixer la literatura catalana amb la traducció a l’esperanto de les obres més representatives, produint la nomenada Kataluna Antologio, compilada per en Jaume Grau Casas amb l’inestimable col·laboració de Josep Grau Casas, Joan Amades Gelats, Jacint Bremon Masgrau, Eduard Capdevila i Buil, Delfí Dalmau, Josep Maria Dalmau, Sebastià Alberich i Jofré, Estanislau Pellicier, Frederic Pujulà i Vallès, Josep Rosselló, Marià Solà i Montserrat, Artur Torné, Isidre Torrents, Josep Ventura i Freixas.
Enguany, en ocasió del dia mundial de la poesia, uns quants esperantistes dels Països Catalans han enregistrat en video alguns poemes en la llengua internacional. Els que encara no entenguin l’esperanto, podran almenys, fer-se una idea del so literari de la llengua internacional.