Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Ja ho tenim els catalans: fem cagar el tió, posem el caganer, i som, en general, èssers escatològics.
Però aquí no s’acaba la nostra llegenda anal…
Perquè podem anar de cul, mirar el cul-ebró a la televisió o el culet-culet del nen de la trompa. Després li donem la cul-pa a en cul d’en Jaumet. L’en-cul-pem per ser un cul de mal seient. La cul-minació d’un moment cul-minant és tenir cucs al cul, fotres en un cul
de sac o posar-se els auri-cul-ars i desconectar del món. Fins hi tot, enviar a algun senyor cul-te i llepa-culs a prendre pel cul (o
encular). El més bonic és perdre el cul per algú, ser carn i ungla -o cul i
merda-, fins hi tot sentir-se ridí-cul per portar unes olleres de cul d’ampolla. Cal cul-tivar un jardí quadri-cul-at, vigilant que no et surti el tret per la cul-ata, i facis una destrossa cul-inària,
…
I el més essencial, la CULtura, que com el seu nom indica, és allò que molts es passen pel cul…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha un munt de CULERS
Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors.
I us en demane excuses.
Però m’és molt penós.
Em preocupa el meu cul.
D’un temps ençà és negat.
Se m’ha tornat gandul.
Se’n diu alliberat.
Certa roba li cou.
Se’m riu dels calçotets.
Demana un wàter nou.
Ha dit adéu als pets.
Ell em fa anar d’esquena,
i em fa ajupir el cap.
I arreu em fa l’esmena
que jo sóc un cagat.
Certs papers no els admet,
i més si són de lletres.
I somnia en secret
honors i grans festetes.
Em preocupa el meu cul.
Em vol treure.
La meua vida escull.
Em trau de la mà l’eina.
En els moments precisos,
concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos
passatges, sens respir,
de cançons i poemes
que més val no esmentar,
mentre va filant trenes
que després van a mar.
Es plau en reunions
en les que parles culs,
que imposen condicions
tibats i plens d’orgull.
Em tuteja i se’m riu
quan em parla del cap.
I al meu cervell li diu:
De defecar, en saps!
I és que el meu cul, a còpia,
de matar la cultura,
s’ha cregut ser la pròpia,
i sense cap mesura
diu que ell és el cultura.
I com que la tragèdia
demostra que cultura
amb prou feines és cul;
em preocupa el meu cul.
Ovidi Montllor, Culminació
No t’oblidis de que els del Barça som Culers. Segur que trobem més exemples.