Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
Un dia et pregunten com et dius i, per primer cop, respons Eli en comptes d’Elisenda. Un dia decideixes tallar pel dret i acabes tallante el cabell. Un dia esculls anar a un concert en comptes d’anar-ne a un altre. Un dia fas doblet, fas triplet o et passeges per molts llocs sense aturar-te a cap racó. Un dia sents la paraula crisi i fas com si sentissis ploure. Un dia una amiga (sí, amiga) et diu Elisabeth i un company de classe et pregunta si et dius Elisa. Un dia confons un pecat amb un paquet. Un dia la teva adreça deixa de ser l’adreça ‘de sempre’. Un dia no sents un piiiip i et quedes sense bateria. Un dia et pregunten com et dius, i respons que Elka. Sí, altre cop de Polònia. Un dia te n’adones que ja fa tans dies com més de tres anys de tot però de res. Un dia et converteixes en papallona i ja no hi ha res més a fer que volar. Un dia el mal ja no fa mal. Un dia les cares de sempre són cares noves. I un dia, et pregunten com et dius, i no saps ben bé perquè, però tornes a respondre que et dius Elisenda. Totes les coses passen un dia o altre. Ahir, avui o demà.
I un dia com avui, anunciem definitivament l’arribada de la primavera (efectes retardats? No, efectes solars), l’època preferida per la secta poc-moderna perquè, d’aquí quatre dies, seran dies d’agost, “li diu la roba estesa, a les persianes”. Dies i dies…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I el mateix dia et diuen que la primavera t’omplirà el pis de plantes i fas que sí amb el cap, però no hi has parat atenció, i ho dius tu al cap de dos minuts, com si fos una idea teva. Deu ser que tens ganes de ser tu qui plantes, que ningú ho faci per tu. I això està molt bé, és clar que sí, però, Elisenda!, no treu que puguis seguir escoltant les velles amigues.