Poc-moderna

Tornem del pont amb el rock’n’roll més pur. La seva estètica és contundent i les seves lletres són xungues, molt xungues. Volien ser unes estrelles del millor rock, i això els va dur a presentar-se, treballar i guanyar el –fantàstic i estupendíssim– concurs Sona 9. Però després de la victòria arriba el treball: The Gruixut’s estan intentant expandir el ‘gruixudisme’ desde l’Empordà fins a la resta del món. Una gran conquesta.

I per què van merèixer guanyar la darrera edició del Sona 9?
Els The Gruixut’s són pura adrenalina damunt de l’escenari. No només per la seva estètica (que també és fantàstica), sinó per la seva força i manera de rascar les guitarres.
Alguns van dir que no feien res de nou, que la seva recepta no mereixia guanyar un concurs que amb el seu nom propugna les noves sonoritats. Doncs jo crec que sí, que la seva proposta sona nova, tan nova com algú damunt d’un escenari cantant ‘sóc un toixó’ o propugnant que el seu somni és sortir a ‘El Punt Diari’. Màxim provincianisme i poca-modernitat: m’agrada.
I el que és indiscutible és el nivell musical d’aquesta banda (amb músics que a diferència de molts ‘Sona 9’ ja són granadets), que combina el seu projecte amb les festes dels Rock’n’Roll Brothers (grup de versions que ja fa anys que gira per terres empordaneses) i tocant amb les bandes de la gran secta empordanesa, tan fructífera.
Així doncs, només resta esperar –amb candeletes– el seu primer disc, en el que ja estan treballant, i que podran gravar gràcies a haver guanyat el concurs.

[aprofito l’avinentesa per recordar que fins a finals de mes es poden presentar les maquetes al concurs Sona 9. És l’oportunitat per fer-se conèixer, demostrar la nostra fructífera realitat i palpar com està el panorama]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!