Poc-moderna

Es veu que el que ara es porta, són els quadres tartan; la veritat, es que a mi això em sona a Tatano, la (gran) revista pels més petits del (encara més gran) Cavall Fort.
Però si ho diu –que es porten els tartan– el molt-glamourós i encara més-modern Mikel (maquetador, dissenyador i home amb elegància per excelència), serà que té raó. Sobretot perquè desde l’existència d’aquest poc-bloc, una de les notícies més visitades ha estat la seva gran aportació referent als quadres Vichy (ho recordeu?). Per tant, si li fem cas no és perquè sí. És perquè mola. Vaja, que ara ja no es porta robar-li les estovalles a la iaia, ara el que heu de fer, és imitar els quadres escocesos; ai no! Ments (tan) incultes (com jo); no són quadres escocesos, és un pas més enllà –o més cap aquí–. Poseu una mica de tartans a les vostres vides…

(Sí, aquest post no és musical. Sí, és marketinià… Estem analitzant si la poc-modernor hauria de ser més musical o bé més… més… més… nosequè però benbéres)
(Per cert, que -parlant de tot i de res- Escòcia és preciós. Sí, hi ha més Scotland que Braveheart…)

El rollo consisteix en posar nous colors a la mítica faldilla de quadres escocesos. No si val utilitzar els clàssics, s’ha d’anar un pas més enllà; combinar l’horterisme i posar-hi l’etiqueta eclèctica al davant. Passar de la post-modernitat i parlar de teles líquides. Inspirar-se amb el clàssic, donar-li una mica de color, i esperar que la resta afirmin que hem descobert la sopa d’all. Pobre sopa. L’All -ho és tot pels anglesos-. Re-inventar-se vs fotre-li jeta. Ser modern, ser molt-modern, ser tan modern que passes de la modernor. Poc-modernitat. Bàsic. (Clàssic però informal?)

(Efectivament, hi ha cansament acumulat)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!