ESMORZAR DE LA TERRA
ESPAI DE DEBAT (vss./)
Algunes persones d’Esmorzar de la Terra, Espai de debat amb estat en la xarrada conferència en Bellreguard, corresponent a les VIII Jornades Republicanes a la Safor.
La conferència “La comandant republicana Encarnación Hernández Luna” en la Casa de la Cultura de Bellreguard.
Conferència impartida per Maria Conca i Josep Guia, professorat de l’Universistat de València.
Va naixer a Benejama, filla de Dolores Luna Sarrió i Andreu Hernàndez Richard, republicans convençuts; va tenir un germà, Andreu, que també va lluitar a l’Exèrcit Popular.
Encarnación Hernández Luna :
Es va traslladar a viure a Madrid on treballava a la secció tèxtil dels Magatzems Rodríguez de la Gran Via, quan va esclatar la Guerra civil. Afiliada al Partit Comunista d’Espanya (PCE), es va incorporar, voluntària a la de Metralladores del Cinquè Regiment. Va ser ascendint per mèrits de guerra a la 11 Divisió (coneguda com la Divisió Lister), sent primer tinent, al gener de 1937, i després capità, al juny de 1937.
Mentre combatia a la Serra de Madrid va conèixer el brigadista cubà Alberto Sánchez, que lluitava al sector de Buitrago, amb qui es casaria després de la batalla de Guadalajara. Va oferir la cerimònia Enrique Líster.
Va encapçalar una companyia de metralladores sota les ordres de Rogelio Pando. El seu marit va morir el 25 de juliol defensant Brunete. Pablo Neruda, amic de la parella, li va dedicar un poema.
Després de la batalla de l’Ebre va ser ascendida a comandant de Brigada. La seva confirmació en el càrrec de capitana va ser publicada al Diari Oficial del Ministeri de Defensa republicà.
Va sobreviure a la militarització de les milícies republicanes, sent una de les 31 dones que van aconseguir graduació militar a l’Exèrcit Popular. D’elles va ser la que va aconseguir més graduació.
La lluita de Hernández Luna: la seua visió tàctica, els seus dots de comandament, la seva capacitat per aprofitar el terreny i emplaçar les metralladores on podien ser claus.
En acabar la guerra. Hernández Luna es va exiliar amb el seu pare a França, d’on va partir a la Unió Soviètica. Allí va treballar per a la Internacional Comunista. Després va marxar a Canadà on va viure fins a la seva mort amb un altre nom. Va morir al Quebec el 2004.
Gràcies a les persones organitzadores de les jornades i a Maria i Josep per les seues investigacions d’aquesta dona, filla del País Valencià i en particular de Beneixama.
Bellreguardg, País Valencià, Països Catalans, 2 d’abril de 2022.
Esmorzar de la Terra
espaidedebat.esmorzardelaterra@gmail.com
A twitter @EsmorzarD02
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!