ESCOLA MUSICAL
Coses de la Banda de l'Olleria
Satisfacció
Feia temps que no tenia aquesta sensació, satisfacció, després d’acabar un concert. I ja no sols per com jo crec que ha sortit, si no pels comentaris i apreciacions de gent del públic. Vore a la tia Virgi, per exemple, de peu i aplaudint entusiastament, és una cosa que m’emociona, perquè sé que és una persona que s’estima de veritat la Banda. Podia haver eixit millor? Sense cap dubte, però quan veus que has fet una feina, que esta feina ix endavant i que pot ser preludi d’una millora fefaent, la sensació no pot ser un altra.
El concert que vàrem fer ahir, la banda i el cor, estava composat per les següents obres:
Santa Cruz de Jeff Penders, una obreta molt boniqueta inspirada en les harmonies tipicals spanish.
Després, conjuntament amb el cor, l’Ave Verum (Mozart) i el Jesús, l’amic de l’home (Bach). Bé, son dos obres molt delicadetes, i que és molt difícil que queden acceptables en una banda, ja que no estan composades per a tal.
També amb el cor, vàrem interpretar Salve Virgen del Remedio, una marxa solemne, amb uns trossets molt xulos.
Després, la música per banda sols. Fligiliana, marxa solemne de l’actual mestre Oscar Vidal. Doncs això mateix, una filigrana guanyadora del Concurs de Música Festera d’Alcoi del 2006.
I el plat fort: El Càntic de les Criatures de Jim Carrew, una obra en sis moviments, que quan ens la van plantar al faristol la primera vegada, vaig pensar, _i açò com es menja?_ Després de treballar-la, el resultat ha estat molt guai.
Ah! Amb bis i tot, que feia temps que no s’estilava.
Per descomptat, no m’oblide de l’Associació de Fotografia de l’Olleria, que va projectar fotografies mentre tocàvem, ens va fer retrats als grisons, i van decorar l’església amb una espectacular exposició …. Gràcies.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també estic amb tu. Vaig eixir de l’esglèsia molt satisfeta amb com va eixir el concert i amb les opinions de la gent. I tocant…ni vos conte. Vaig disfrutar moltissim i no estava nerviosa. Tot un rècord. Besets
De veritat que estic completament d’acord amb Àlvaro.
Feia temps que no
tenia la sensació d’un concert tocat a gust. Més que a gust amb una
sensació ben clara de saber el que tenia que fer en cada passatge de
cada obra, amb la sensació de haver currat als assatjos. I el més important amb la seguretat de tocar no tan sols PER A QUE NO ES NOTE QUE NO HEM ASSAJAT PROU sino per a INTENTAR TOCAR LO MILLOR QUE SABEM. Eixa és la meua sensació i això és molt positiu.
A part del canvi radical que note amb el nou director (per fi afinem!!!!!, per fi toquem obres que ens agraden!!!!!!! involucra a la gent!!!!! per fi eixes "f" i "p" i eixes ratlletes que hi han baix del pentagrama i dalt de les notes les mirem més de 2 o 3 músics!!!!!!!!! per fi me’n vaig d’un assaig havent assajat tots els troços complicats!!!!!!…..bueno, i un tall més de per fins….), …………..bo, el que és més important: HI HA UN CANVI D’ACTITUT.
Ens hem tirat a l’arena i la gent està acomplint molt més. Espere que ens dure (a tots….. incloent-me a mi!!!! que ja m’agradaria tindre temps per a anar-me’n de picos pardos, currar com un negre i anar a tots els assatjos…seria un crack!!!)
Doncs això: ànim a tots, que som la hòstia!!!!!!!! anem a fer que aquesta banda (el nostre benvolgut SEAT 600) comence a carburar com un turbodiesel (de gama mitja això si, nosaltres passem del esnobisme dels PORSCHE).
Ens queda molt que fer (i a molts trompeterets i moltes tromperes que educar) pero estic segur que si continuem amb les ganes que estem ficant-li açò funcionarà i la gent més prompte o més tard es donarà compte. De moment portem dos concerts dels que m’he sentit orgullòs de com ens han eixit (i el que hagen eixit bé no es cap opinió, és un fet constatable OBJECTIVAMENT).
D’aquesta manera només ens queda dir-vos un secret del qual no ens vareu adonar el dia del concert………….LA CAMISA QUE DUIA NO ERA NEGRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!(shhhhhh no ho digueu per ahi que es un secret).
De fet no duia negres ni els pantalons, ni els calcetins, ni per supost el tanga (la qui vullga saber de quin color tinc el tanga que m’envie una instància amb doble espai i triple còpia a la meua direcció habitual, …que no faça cola…..)
Bo, ja m’he casant de fer-vos pensar que estic ticat de l’ala
that’s all, folks!!!!!
Sona a tòpic, jo també estic amb l’opinio dels meus companys. PERÒ crec que es pot millorar moltissim més i de deveres eixir d’un concert banyat fins els turmells. Ara bé el concert va eixir de cine i no precisament la de "Chaplin", per a la meua opinió falta més compromís de la gent jove i que el mestre agafe un poc més d’autoritat als assajos i molt important. Que es tingam respecte uns en altres alhora de estar en un assaig. Perque la veritat es que ens els 2 últims assajos amb el cor he acabat fins als co…. dels més menuts i ningú a sigut prou per a enviar-los a casa. Jo vaig a un assaig a disfrutar i a fer música després d’una setmana de feina fins al cul, i no tinc el perque d’aguantar eixes tonteries, vullc gaudir eixé moment amb els meus companys de la banda com un més, així es que crec que millorant estos aspectes conseguirem una unió forta a la banda i podrem gaudir fent música tothom. Besets per a tots