El dia dotze de setembre comença l’arxiconegut mundialment VIé Concurs de Guitarra Luys Milán (un tio nascut a l’Olleria i que ens va deixar una tradició guitarrera molt important, no?). Un certamen pressupostat amb vora 30.000.-eurets de no res, dels que la meitat son a fons perdut (misèria i companyia. No se si arribarà a un 5% de la dotació a la nostra banda per a tot l’any, no?). Enguany contem amb la presència de reconeguts guitarristes com Mark Knofler, Paco de Lucía, Santana o Tomatito entre altres, no?
Després d’aquesta exhibició d’ironia malapàtica he de dir que no estic en contra de res que represente cultura al nostre poble i més si es tracta de música. Reconec que el certamen té un altíssim nivell musical, possiblement hagen passat per ací les millors promeses del món de la guitarra així com els millors professionals. Però? és una cosa que ens ve massa gran i ens aporta poc, molt poc. Amb tal quantitat de diners, les coses que es podrien fer per la cultura. Començant per infraestructures, el Cine Goya, que, en quant a sonoritat musical, és de pena. Tenim l’escenari del parc Beat Ferreres, desaprofitat per no ficar-li una cúpula que projecte el so (recordeu el d’Elda?). Programació cultural; amb aquestos diners, afegits als del pressupost d’esdeveniments culturals de tot l’any, ben planificat, es podrien fer moltes i molt bones coses. I pare ja que m’encenc.
La foto correspon a un amic nostre anomenat El Xiquet de Dénia o també El Number One. Tot un personatge capaç de tirar-se hores i hores cantant cançonetes en la guitarra amb tan sols 3 acords (no com altres que es tiren hores i hores sols per afinar-la, i qui siga que s’entenga).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!