ESCOLA MUSICAL

A tots i totes, els qui ensenyeu i els qui apreneu

Abril de 1985, és de vesprada i ha començat a ploure. Desprès de quinze minuts sota la pluja un cotxe ha parat davant meu i en pujar, molt amablement per cert, em porta cap a l?Olleria.

A l’arribar al Musical la pluja s?ha convertit en tronada i la seua textura fina es barreja amb els sons àrids dels instruments.

Manolo (el de Sedaví) ha portat unes quantes trompetes i les va provant mentre vaig traient la meua de la maleta. Escalfem una mica amb el broquet i tot seguit es posem a fer escales (gràcies Manolo).

Al carrer del musical hi ha una tenda d?ultramarins on cada dimecres desprès de la classe vaig a comprar el berenar i em crida l?atenció un petit aparell que hi ha incrustat a la paret , un aparell que treu caixetes de tabac en estirar una espècie de pala de metall. (Tinc eixa imatge enregistrada en la ment)

I enfront un forn de pa: el de ?Matietes?. (Qui ho anava a dir)

I ara he tornat. Desprès de vint i tants anys he tornat a aquella casa de la música, però no dimecres: divendres i dissabte. He tornat a eixe carreronet, però ja no hi és la tenda ni l?aparell de tabacs. I aquell forn de pa ha canviat, ara tot és més modern. (Qui ens ho anava a dir)

He tornat a veure la imatge de Liberto, de Paco i tants altres que ens van deixar. He recordat els colors, les olors i els sons de la música.

Quants records m?han vingut al pensament en aquestos mesos de satisfacció amb vosaltres. Ara entenc eixa força que vos uneix, eixos vincles que ens aporten emocions grates i satisfaccions extenses.

Perquè ell hi creu. Creu que hi ha un pont

que travessa per dins i ens sobreviu

en cada alè rocós.

Som pedra sobre pedra en harmonia.

Pere Pena, plom a les ales

Oscar Vidal, músic

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!