El darrer dissabte es va cel.lebrar el Festival en homenatge al nostre Paco. No vaig voler escriure res abans per no crear(-me) falses expectatives. Com jo m’imaginava l’acte va quedar un poc dessaborit. En l’aspecte musical, molt bé. Les 3 bandes, La Nova, Rafelguaraf i nosaltres, crec que van estar a l’altura. Però l’acte en si, fluix, molt fluix. Crec que qualsevol acte que pretenga recordar a Paco, deu de ser molt més que tres bandes tocant 3 marxes festeres de Paco. Sí, a Paco, per sort o desgràcia, se’l recordarà com a compositor de música festera (els que l’hem conegut, per moltes coses més, clar) donat, tal vegada, per la "obligació" auto imposada, de fer una marxa a cada capitania festera. Aquesta obligació i sobretot, l’altra cruel que se’l va endur molt abans d’hora, no li van deixar treure tota la música que portava dins. Alvaro El Mestre és la mostra de la nova música que volia deixar-nos una vegada acabat el cicle de les marxes de carrer. Obres molt més "simfòniques", pensades exclusivament per a concert i que reflectiren exactament el que ell volia transmetre. Altre cicle que ja havia encetat amb el Gosset Pepet, era el de les cançons infantils. Tenia començades unes quantes que no va poder enllestir. Si no m’enganye, algun company te aquest material amb l’intenció de finalitzar-lo. Així ho espere. Per tot açò i per moltes coses més, m’agradaria que en els propers actes dedicats a Paco se’l recorde per tot el que era: Un excel.lent músic, un gran compositor i sobre tot una bellíssima persona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Alvaro, totalment d’acort amb tu de l’acte i de la figura de Paco.