Un neocomunisme que, renunciant a la lluita armada i la dictadura del proletariat, prioritzi clarament les polítiques socials i una autèntica democràcia.
De fet, és el que hauria de ser el socialisme si no estigués tan prostituït.
Actualment, dretes i esquerres segueixen la doctrina neoliberal de l’OCDE. Amb matisos. I el treballador sovint no sap que votar perquè troba que tot és el mateix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El "mon fenomenal" és superior i esta sempre per demunt de l’home. És suficient que timguem restricció seria de laigua perquè tot es torni a reestructurar: habitatge, ciutat, cultura, relacions, etc. El mès curiós pot esser el tipos tall al esquilar la llana del "xais": molt mès ecologic, moderat i amb dialeg freternal i reprenent els marginats "drets humans". La sol-lució de tots els mals han de passar per la cultura i la veritable justicia. Tenim un llarg camí…
A l’esquerra hi ha el Socialisme del Segle XXI