EL LLAMP

La
pretesa «democràcia» espanyola fa aigües a
per tot. El transfranquisme o «transició» és
la tapadora que fa possible la pervivència —en
especial en l’estament judicial—
del franquisme militant personificat en bona part del funcionariat de
la judicatura i sobretot en els jutges. La persecució
sistemàtica dels càrrecs electes a Euscal Herria o
l’actual notícia que dues-centes setanta mil sentències
penals són pendents d’execució en són mostres
suficients que al Regne d’Espanya no existeix la separació
dels braços, prova fefaent que no hi ha democràcia.

Aquests
dies a Catalunya s’ha produït un altre fet que confirma la greu
mancança de justícia que patim els catalans i que
afecta directament als nostres drets col·lectius i
individuals. A desgrat d’haver-hi tantes sentències per
aplicar que permeten la lliure circulació d’assassins i tota
mena de criminals entre nosaltres, la «justícia»
espanyola no s’ha privat pas de passar per alt la condemnació,
arbitrària detenció i empresonament del jove egarenc
Francesc Argemí [Franki]. Tant i fa l’alarma social que s’ha
produït amb el seu empresonament. De res no han servit les
demandes de llibertat i fins i tot d’indult per part de l’Ajuntament
de Terrassa (que al seu moment era part acusadora).

La
falsedat de les acusacions ha permès que aquest jove romangui
ara tancat com si d’un criminal es tractés. La complicitat de
la policia «autonòmica» un cop més ens fa
maleir el dia que a un il·luminat —i
als qui li feren cas— se li
acudí que els catalans havíem de tenir la «nostra»
policia. La «nostra» policia ha de servir per a perseguir
ciutadans que expressen amb llibertat el seu pensament, per molt que
divergeixi del que s’entén ara com a «políticament
correcte»?

Amb
tot, no és sols la policia de l’escaire i els seus espanyols
comandaments que s’han cobert de merda amb aquesta detenció,
penso que tota la classe política catalana és còmplice
d’aquesta situació. Poc que he vist que el Parlament del Parc
insti a l’executiu amontillat a alliberar el pres. Els diputats
segueixen pensant-se immunes a la persecució espanyola? Què
babaus, per més bé que s’hi posin, tard o d’hora els hi
tocarà el torn —només
cal que mirin més enllà del nas i s’arribin al País
Basc…—; què esperen per
demanar en Ple la llibertat d’en Franki? Com poden seguir posant el
cul als escons i permetre que al segle XXI hi hagi catalans —i
a casa nostra!— que siguin
presos de consciència, és a dir, empresonats per motius
ideològics?

Poc
que el conec en Francesc Argemí. No se si és
independentista o no. No sé si defensa un model de societat
distint al meu o no. No sé si fins i tot un dia li abelliria
de cremar una bandera catalana o no. El que sí sé és
que la meua obligació de català és defensar-lo
de la prepotència, de l’arbitrarietat i de l’espanyolisme que
ens oprimeix. Encara que en Francesc Argemí ho sàpiga,
o no, l’han empresonat perquè és català, perquè
pensa, perquè vol el progrés de la nostra societat, a
la seua encertada o errada manera, tant hi fa. Perquè la
democràcia és això, que a l’hora d’expressar les
pròpies conviccions o pensaments, ho pugui fer en Francesc
Argemí i també ho pugui fer jo. Per aquesta raó
dissabte 10 de maig, a les sis de la tarda aniré a la
manifestació per la seua llibertat —que és la meua i
és la de tots—, d’acord a la convocatòria
general i aquesta que més m’abelleix i us poso
davall:

CRIDA
PER ALLIBERAR FRANKI
Francesc
Argemí, conegut pels companys com Franki, jove de Terrassa
està empresonat per les forces d’ocupació espanyoles
acusat d’ultratge a la bandera espanyola.
Els republicans
catalans, la plataforma Sobirania i República, cridem a tots
els catalans, a totes les associacions cíviques, culturals,
esportives i recreatives, a mobilitzar-se per alliberar el jove
terrassenc. Cal continuar l’esperit de la manifestació a
Barcelona de l’1 de desembre en la convocatòria que Alerta
Solidària, l’organització antirepressiva de
l’Esquerra Independentista, ha fet per aquest dissabte, dia 10
de maig, a les 18:00 per sortir en manifestació des de la
plaça Universitat de Barcelona.
Cal desempallegar-nos
del domini espanyol. Per alliberar-nos i recuperar la sobirania, cal
la lluita al carrer i a les urnes, amb propostes independentistes i
republicanes, sense cap concessió als invasors. No es pot
deixar la política institucional en mans dels botiflers, cal
candidatures rupturistes i republicanes d’unitat popular.
Franki
lliure!
Unitat popular, ruptura i República
Catalana!
Plataforma
Sobirania i República
Barcelona,
7 de maig 2008
sobiraniairepublica@gmail.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!