EL LLAMP
al servei de la nació catalana
MULLATS PER EN FRANKI
Ahir
dissabte unes tres mil persones ens mullàrem doblement per en
Francesc Argemí, «Franki». La persistent i
benvinguda pluja de segur que féu desistir a força més
gent, però feia goig de veure tants manifestants sota els
quasi inútils paraigües.
Amb
tres quarts d’hora tard sobre l¡horari previst, a tres quarts
de set de la tarda sortia de la barcelonina Plaça de la
Universitat la capçalera de la manifestació, presidida
per una gran pancarta amb l’eslògan «Llibertat Franki,
ni un dia més per una bandera». Durant prop de dues
hores passàrem pel centre de la capital de Catalunya fins
arribar a la Plaça de Sant Jaume, on encarats a Palau
escoltàrem uns quants parlaments.
Pel
camí es penjaren dues grans pancartes que la ventada feia
voleiar més del desitjat, l’una a l’edifici de la telefònica
a la Plaça de Catalunya amb Portal de l’Àngel, i
l’altra a l’edifici dels «sindicats» a la Via Laietana. A
la manifestació hi predominaven els joves encara que també
hi havia una bona selecció de ciutadania de més de mig
segle a les espatlles. Hi vaig veure coneguts; pocs polítics,
un sol de «parlamentari», en Tardà, i també
alguns sindicalistes com els portaveus dels conductors d’autobusos.
Caldrà
fer més accions populars per alliberar en Franki, i farem per
ser-hi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És molt respectable agafar un bon gerret sota la pluja amb l’objectiu de manifestar el desacord amb les sovintejades pràctiques totalitàries que duen els innocents a la presó i no persegueixen la violència domèstica. Ja són 28 (amb la d’avui) les dones assassinades enguany, aprofitant la indiferència i el doble llenguatge dels que reten honors als draps que voleien i deneguen l’auxili als qui pantaixen, perquè els seus assassins ja han vist que tenen carta blanca, que no els cerquen a ells, que els que fem nosa som uns altres.
Llarga vida a en Franki i a tots aquells que fan presó per haver expressat el seu desig de viure en una societat més justa, més humana, més creativa, més democràtica.
I si arriba a retrasar-se un quart d’hora més allà morim anegats tots amb el xàfec que va començar a caure tot just acabat l’acte.
Hi ha molta reflexió a fer en el cas d’en Francesc Argemí. Tret de la collonada del “ultratge a la bandera” -qui ha estat ultratjat ha estat aquest xicot i per extensió tots els catalans que volem la nostra terra lliure- esperpent espanyolista que caldria ser llevat del seu codi penal ens trobem amb el verdaderament perillós: el fet que un dit tribunal condem-ni sota la acusació d’uns agents que diuen no haver identificat al inculpat i que es van dedicar a signar un paper posat al devant per uns superiors.
És aixó un testimoni de càrrec?
El lema de la convocatòria: ‘Llibertat Franki, ni un dia més per una bandera’ es presta a més d’una interpretació i gairebé cap d’elles és la pròpia d’una convocatòria independentista. S’ha intentat fer una convocatòria unitària dels independendistes i nacionalistes (CiU i ERC també condenaren l’empresonament d’aquest xicot) i al final resulta que els amics d’en Franki surten amb un lema no independentista de tendència anarca. Perplexitat. La mateixa que alguns independentistes sentim quan assistim a manifestacions presumptament independentistes i hi trobem, a part d’olor de marihuana i rastes que espanten les àvies i els infants (que legítimament també hi assisteixen) , lemes com ‘Ni Espanya, ni França, ni Estat català’. Tot això producte del confusionisme, la manca de clarificació ideològica i l’anar fent ( o sigui gastar energies inútilment ) de l’ Esquerra Independentista Revolucionària.