EL LLAMP

Doble
[memòria] moral

De
la mà de la patriota i amiga Daniela Grau (d’Elna, Rosselló)
vaig conèixer la pretensió dels francesos que la UNESCO
?té la seu a París!? declari enguany Patrimoni
Mundial de la Humanitat les fortificacions del genocida mariscal
gavatx (borgonyès) Sébastien
le Prestre, més conegut
com a marquès de Vauban, a les ordres del Borbó Louis
XIV ?avantpassat del Borbó actual rei d’Espanya?.

Mariscal Vauban: enemic jurat
de
Catalunya i dels catalans

I
també gràcies a l’amiga Daniela em vaig assabentar que
el Centre UNESCO de Catalunya, és a dir Unescocat,
l’ONG que tu dirigeixes benvolgut Agustí
?i que ens costa als catalans una milionada cada any? veu
molt bé que l’amo francès se surti amb
la seva, contradient els mateixos principis
de la UNESCO i, sense haver d’anar tant lluny els que
has de mantenir pel teu càrrec: «Els objectius
d?Unescocat-Centre UNESCO de Catalunya són
difondre els ideals, documents i activitats de la UNESCO en els
àmbits educatiu, del patrimoni, d?accés al
coneixement i de sostenibilitat ambiental; i fomentar la cultura
de la pau, l?educació en valors i en els drets humans, la
diversitat cultural i lingüística, i el diàleg
interreligiós.» [La negreta és meua]

Comprendràs
que aquest matí m’hagi quedat perplex, quan he llegit a la
Secció
de Diàleg de l’Avui
el teu article «Memòria moral» sobre la diferència
moral entre commemoració, recuperació i reparació
històriques i poses com a exemples la recuperació de la
memòria de la repressió exercida pel franquisme, que
lligues amb l’Holocaust patit pels jueus i amb els esdeveniments més
propers en el temps protagonitzats pels genocides serbis; et cito
allò que més m’ha sorprès:

«També
ens va advertir [Maurice Halbwachs] de la necessitat de resguardar-se
d’una memòria oficialitzada, dels ministeris de la memòria
?afegiria un servidor?, els quals, servint-se dels desitjos de
reparació, acaben essent els estranguladors d’aquesta memòria
que diuen volen preservar.»

«De
vegades oblidem els noms dels carnissers del passat …»

«…
i que la intel·lectualitat mira gairebé sempre cap a
una altra banda i després construeix discursos morals per
salvar-se. Què n’hem de fer d’aquesta gent? …»

«…
No ho sé, però no hi ha cap llei que pugui regular què
fer amb aquells que sabien de la maldat i callaven.»

Hi
estic d’acord amb la teua posició sobre la qüestió
que planteges al referit article. Ara em demanaries ?i doncs, a què
treuen cap la perplexitat i la sorpresa??. És molt senzill,
m’adono que hi ha hagut un canvi molt important d’ençà
de la publicació de la Nota
de Premsa d’Unescocat del 31 de maig d’enguany sobre
la posició oficial vostra a favor de la diguem-ne
«canonització» del carnisser Vauban i la menció de
la posició del tot contrària que mantenen les entitats
nord-catalanes organitzades al voltant del col·lectiu No
a Vauban. Si més no el canvi l’he copsat en el
teu actual pensament i ara caldria fer-lo extensiu a tota l’ONG que
dirigeixes, redactant una declaració que signin tots els
patrons
del Centre UNESCO de Catalunya en el mateix sentit que has
expressat en el teu article d’avui, però aplicat a la
controvèrsia Vauban.

Se’m
va fer molt difícil de pensar que els intel·lectuals
catalans que sou al redós d’Unescocat fóssiu de la
mateixa llopada que aquesta intel·lectualitat que avui blasmes
i que construeix discursos morals per salvar-se, d’aquest estil:
«L?Àrea de Patrimoni d?Unescocat considera que el
reconeixement de l?obra de Vauban serviria per conservar la
memòria d?uns fets històrics abominables, per
evitar que es tornin a repetir». [La negreta és meua]

De
què podia servir-nos el reconeixement de l’obra d’un que era
del bàndol gavatx que, entre molts altres crims contra la
Humanitat, cremaren vius als innocents que s’havien refugiat dins de
la Catedral d’Elna?

No
us adonàveu que demanar que l’obra de Vauban sigui declarada
Patrimoni de la Humanitat és exactament el mateix que
demanar-ho pel franquista Valle de los Caídos en la
construcció del qual van morir centenars de treballadors
esclaus catalans?

Quina
diferència moral hi havia, des del vostre punt de vista, entre
els catalans del Principat [esquifit] de Catalunya sotmesos a Espanya
i els catalans de la resta del Principat de Catalunya sotmesos a
França?

És
que la veu, el
clam dels nord-catalans no compta? Són els
nostres germans del Nord qui han de veure’s afrontats cada dia amb
les fortificacions usades per exterminar-los; qui sou, millor dit,
qui éreu vosaltres els d’Unescocat per aliar-vos amb l’enemic
francès?

En
fi, acabo aquesta lletra oberta, que he personalitzat en tu benvolgut
Agustí pel teu article d’avui, amb el convenciment que des
d’ara mateix el Centre UNESCO de Catalunya deixarà de ser
instrument per a estrangular la nostra memòria i s’oposarà
a la pretensió gavatxa amb totes les vostres forces i les de
tots els qui us farem costat.

Altrament
hauria de creure que la representació d’intel·lectuals
catalans instal·lada al Patronat i càrrecs directius
d’Unescocat patiu del complex de «doble moral»,
homologant-vos amb tots els ets i uts a la nefasta colla de polítics
catalans que hem de patir i palesant que la pretesa societat «civil»
que molts de vosaltres encapçaleu no és pas res més
que una corretja de transmissió de les accions repressores i
del pensament catalanofòbic dels nostres enemics de Ponent i
del Nord.

Ah,
me n’oblidava, doneu la cara pels vostres errors ?espero que
feliçment passats? i rebeu d’una punyetera vegada a la
Delegació Nord-catalana, que ja són farts de demanar-vos-ho. Gràcies i bon estiu.

Enric
Borràs

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!