Ara resulta que a la iniciativa de convocar un “referèndum sobre les darreres mesures antisocials del govern” li ha eixit un defensor inesperat (?).
El senyor Tomás Gómez, secretari general dels PSOistes madrilenys, ha fet pública la “seua” proposta de fer un “referèndum sobre les darreres mesures antisocials del govern”. A més a més, a la reunió de la Cimera Social, segona després de la inicial, convocada per CCOO i UGT, els seus secretaris generals han dit quelcom com que “res de vages generals, que hi ha eleccions a Euskadi i Galicia”. I jo em pregunte ¿I…?. Què tindrà que veure una cosa amb l’altra, o…sí que té alguna cosa a veure?
Lamente ser tan mal pensat; els anys no passen debades ni per a bé ni -sobretot- per a mal i un ja ha vist moltes coses “rares” en l’acció política i institucional de les tres organitzacions esmentades com per a que les meues cansades neurones s’espavilen i s’encenga la llum d’alarma.
Que la jornada del 15S és una cosa mínima, però nesessària, no en tinc cap dubte, però, sobretot els dos sindicats, no deurien prendre la previssible massiva assitència com una carta blanca per a que, l’endemà mateix, capitalitzen eixa movilització “pro domo sua”. Si tal cosa fan, posiblement eixa siga la seua carta de defunció…política i institucional.
No vaig a dir que la jornada del 15S estiga convocada per afavorir alguna sigla, però, per si de cas, jo estaré a l’aguait.
De coses més rares s’han vist
— Nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por . —
És el que hi ha por de perdre les mamelles. D’acord, s’ha d’estar a l’aguait.
Salut!