A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

6 de desembre de 2011
Sense categoria
2 comentaris

Sobre Cracòvia

Quatre dies en la segona ciutat de Polònia m’han deixat molt bon gust de boca. El contrast entre el Mediterrani i les latituds centreeuropees és considerable. Per començar el fred, amb temperatures sota zero durant la nit i uns quants graus durant el dia. L’arquitectura de gran ciutat, on predominen les esglésies (Cracòvia és el centre de catolicisme polonés). Quasi un centenar d’esglésies i convents (més de vint monestir d’ordes masculins i deu de femenins) i una presència quotidiana d’hàbits, casulles i sotanes. (n’hi ha més)
      

Dels edificis civils destaquen el castell reial (Wawel), sobre una badia del riu Vístula, i la torre de l’Ajuntament a la plaça del centre de la ciutat, Rynek Glowny…
   Per combatre el fred cal menjar fort. La cuina polonesa és molt carnívora, és el que toca. I també invita a prendre alcohol: no només wodka que es beu com l’aigua, sinó vi calent (amb una mica de canella); era tota una delícia, a les set o a les vuit de la vesprada, combatre el fred amb un got tebi a la mà. Impressiona el fet que a les tres, o tres i escaig, siga ja fosc. A les vuit de la vesprada sembla que siguen les dotze la nit.    
  El contacte polonés ha estat reparador, potser pel contrast tèrmic o per l’efecte del canvi d’aires –com s’acostuma a dir. I barat: 80€ avió Alacant-Cracòvia i 10€ al dia, per persona, un apartament. Un apartament en ple centre de la ciutat. De luxe. Però les coses bones no es deixen escriure fàcilment, costen molt d’expressar.
      Tampoc ha estat tot un quadre de color rosa: la vista a Auschwitz i Birkenau ens va deixar trasbalsats. Veure el terror diabòlic sobre l’escenari, amb tota la seua magnitud, no pot deixar indiferent ningú. Per cert, el dia que visitarem Auschwitz, era d’un gris cendrellós, ple de boira i amb ventpluig. Una escenografia tètrica va voler acompanyar-nos en la visita que evoca el fet més dramàtic de la història europea de tots temps.
  1. M’alegra molt que t’haja agradat Cracòvia. De fet, és la meua ciutat, perquè hi vaig viure més anys seguits que en qualsevol altra, perquè potser encara hi estic empadronat (!), i perquè la triaria per apartar-me del món. Potser la triaré, encara. Si haguera sabut que hi anaves, t’haria recomanat unes quantes coses que t’agradarien. Ara bé, no deixe de reconèixer que el millor moment per a visitar-la és el mes de maig o el d’octubre. Veritablement és un lloc parlar del qual em posa tou. Vaig començar a escriure una mena de “Diari de Polònia”, però no el vaig acabar per obligacions pragmàtiques.
    En una de les seccions de la meua pàgina web trobaràs unes quantes fotos de racons que hi has conegut:
    http://www.valencia.edu/calaforr/polacos.htm
    http://www.valencia.edu/calaforr/excrucior.htm
    Una afinitat (o complicitat) més, company!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!