Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Xavier Díez, autor de l’article:
https://www.elmon.cat/opinio/panic-passar-50_2142386102.html‘… Una societat que, contràriament al que pretenen fer veure molts, té Espanya com el seu principal problema, de la mateixa manera que el principal problema dels kurds és Turquia, o el principal problema dels sahrauís és el Marroc (en canvi, el principal problema dels escocesos no és el Regne Unit, que ha arbitrat una manera democràtica d’administrar el conflicte). L’actuació de Rufian al Congrés, l’escassa consistència de la Mesa del Parlament, la incapacitat de fer creure als Mossos que la democràcia està per sobre de la salvaguarda del règim postfranquista, entenc que busca un impacte desmoralitzador en la societat catalana per tapar el gran problema.Tot partit polític té por a perdre les eleccions. Tanmateix, sembla que l’independentisme institucional té pànic a passar del 50%. Recordem que l’1 d’octubre (i sobretot el 3, i les mobilitzacions del Tsunami democràtic), unes institucions cooptades pel règim del 78 van quedar desbordades. Un 50% més un vot a les eleccions de febrer, un escenari versemblant, s’entén que valdria com a referèndum, i això col·locaria els tebis i inconsistents líders i partits en una situació més que incòmoda.La independència, i aquí rau la qüestió central, és la manera més pràctica d’acabar amb el Règim del 78 i la seva càrrega d’autoritarisme, corrupció i toxicitat. Ara bé, el Règim del 78 també és present a les institucions catalanes (ho veiem en una policia tolerant amb el feixisme i agressiva contra els demòcrates), i inunda bona part de les entitats i els interessos sobre els quals es fonamenten els equilibris interns de poder. Només cal entendre de què va el Pont Aeri, els rectors que es neguen a defensar els presos polítics (alguns dels quals són professors de les seves respectives universitats), el Barça claudicant, alguns empresaris, alguns sindicats, bona part dels mitjans i uns falsos intel·lectuals amb el cul llogat. El 50% més un vot fa pànic, perquè voldria dir que es podrien repetir els dies d’octubre. Amb la diferència que aquest cop la gent, sembla que actuaria amb menys ingenuïtat política.’———————–Barnils ens en parla:
https://www.vilaweb.cat/noticies/castig-electoral/

Acostumo a no passar per alt els articles del llibertari Xavier Díez. Un dels darrers és Pànic a passar del 50%. La tesi és que els independentistes ho fan tan malament com poden perquè no se superi el 50% del vot, cosa que donaria legitimitat a fer coses més enllà del vot. No ho resumiria millor, i és per això que tornaré a votar els independentistes. Els votaré per castigar-los. Hi ha vegades que el càstig és l’abstenció. Darrerament, per mi, el càstig és votar. Votar per privar-los de l’excusa del 50% i de la legitimitat de fer coses més enllà del vot. (Jo amb la legitimitat del Primer d’Octubre ja faria, però la majoria em sembla que no. Per tant, els votarem.) Agafarem sobres dels partits independentistes. Els barrejarem. N’escollirem un a cegues. La resta, a la paperera. Sobretot, no obris mai els sobres per saber qui votes: no fos cas que te’n penedissis. L’única cosa que saps és que votes independentista. I que ho fas per castigar.

Si penses que tot ho han de fer ells, i tu no has de fer res, et deprimiràs. Si creus que hi ha una part que és cosa teva, vota’ls per castigar-los.

Després, aixeca’t i camina, sense fer-ne cas, perquè et voldran frenar, sobretot si passem del 50%.

—————————-

I el 15-F  què?

 

“… passi el que passi, després del 14-F vindrà el 15-F i haurem de persistir i aprofundir el nostre convenciment i el nostre compromís: Complir el nostre propi mandat del 1r d’octubre, en tot i per tot edificar la incipient República Catalana Independent.

Als partits convidats per ‘FINS A REEIXIR’ sobretot els més petits, si voleu fer res de positiu, si voleu que els lleials al 1r d’octubre us votem aquest proper 14-F,  cerqueu un tipus d’unió, per exemple la ‘sub-república’ que us permeti ser votats junts i defensar a la vegada, al Parlament, les vostres particularitats. Parleu clar, digueu-ho tot, i el Poble respondrà.

El 14-F són uns eleccions per fer de l’Autonomia condicionada i presonera de Madrid i Espanya, govern i Parlament esclaus, unes eines de país, les més favorables per a la nostra Independència, però el nostre objectiu i la tasca dels diferents partits independentistes no s’acaba aquí, el més important ve tot seguit, complir el Mandat, edificar la incipient República Catalana Independent començant per Waterloo i ara ja també per l’Assemblea de Representants de la República, convocada pel proper 19 de desembre de 2020 i les primeres eleccions allà l’estiu del 2012, o sigui d’ací a 7 mesos, … tenim molta feina!

Endavant catalans lliures!  Ja us heu censat al Consell per la República Catalana? Què espereu? Foragiteu les manies, dubtes, mandres, etc.!  Desvetleu ja, pebrots!

‘A la taula de Sant Bernat, qui no hi sigui no hi serà comptat’ Prou de tanta misèria i ruqueria!

La unitat dels octubristes, unilaterals i tots els istes lleials a Catalunya també serà útil i necessària per tenir representació en la propera Assemblea de Representants i si cal en una Assemblea alternativa, o en el nou Parlament de la República Catalana Independent.

Tot això que he escrit tan sols són paraules i segur bona voluntat, però vosaltres els convocats pels SET de Donec Perficiam, sobre tot els més petits, per raons naturals i efectives, podeu escriure història constituint-vos en grup electoral coordinat.

Des d’ací, us dic a tots i d’una manera especial ALS SET de Donec Perficiam ‘FINS A REEIXIR!’ que els polítics del 14-F ens podran partir, assolint un govern i un Parlament esclau i de fireta, però el Poble, nosaltres, ens podem unir i ho hem de fer, en el VOT, en el carrer, a Waterloo, a Amer, en l’ANC, en els Consells de i per la República, en el Procés Constituent, … abans del 14-F o tot seguit el 15-F.>

Salvador Molins, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

PS:
AIXECA’T i CAMINA!
VOTEM EL QUE VAM VOTAR L’1 D’OCTUBRE, per la República Catalana Independent.

  

PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)[/caption]