Sant Feliu de Guíxols.
A l’apartat 99 del setmanari Àncora de Sant Feliu de Guíxols, el 4-5-1992 hi varen publicar el corresponent escrit.
Degut als problemes racials a tot Europa i molt concretament a casa nostra, he insistit en què el tornessin a publicar, cosa que encara no he aconseguit.
Vull entendre que els catalans també tenim dret a poder-nos sentir catalans a casa nostra, o no? Tenim una democràcia? Si és així, de què tenim por? On tenim la consciència nacionalista i d’autodeterminació a Catalunya? Que no saben molts catalans que som una colònia d’Espanya? Quan tindrem la valentia de dir les veritats senceres i sense complexos?
L’actitud en la previsió i l’anticipació, la visió de futur sobre determinades problemàtiques, els nostres minidirigents la tenen atrofiada per la por i el complex d’esclau.
Joaquim Pugnau Vidal.
Sant Feliu de Guíxols, 4-5-92.
Sr. Director:
Només vull fer un crit d’atenció referent als problemes racials recents a Estats Units i a altres llocs.
Com a nacionalista i perquè m’estimo la meva gent i per tot allò que representa lluitar, per aconseguir una bona fita per Catalunya i la nostra descendència. Vull dir, doncs, des del meu personal criteri i per deixar constància, el següent: que ja som prous, que el convé és qualitat i no quantitat (cosa que per ara i amb tots els respectes, els Srs. socialistes no volen entendre). També que no m’agrada o no estic preparat per entendre que, les meves filles comparteixin l’escola amb certa gent que a curt termini ens portaran molts i greus problemes.
Certes cultures no canvien, o quasi cap cultura canvia i segueix fidel als seus arrels. En tot cas se’ls ha d’ajudar si es pot o si es vol dins del seu hàbitat natural.
Aquesta societat, la nostra, està entossudida en complicar les coses i crear constantment confusió i noves problemàtiques. Quasi ningú juga net, els homes d’abans s’acaben, ara els homes són en termes generals una altra cosa. Impera el vanguardisme i l’oportunisme amb finalitats lucratives, no hi ha coordinació en les coses per aconseguir solucions fluïdes, el poder judicial no dóna bons exemples, no funciona. Tot té una força sobre la base del diner i el demés no compta. Tenim una constitució que jo no vaig votar i que no serveix com a cosa essencial i primordial, per mantenir l’ordre al carrer i el respecte a les persones. El gamberrisme, els robatoris i violacions augmenten espantosament.
Aquests nou vinguts aprofitaran aquest desgavell per fer-se forts i imposar la seva llei. No sóc racista, he ajudat al tercer món però no podem barrejar les cultures.
Les meves reflexions només em duen a situacions pèssimes. A Catalunya ja tenim un exemple i el que ens ve és molt pitjor. És un atemptat constant contra la identitat catalana, sembla tanmateix que ens volen barrejar amb el que sigui, amb la finalitat de crear problemes i treure’ns personalitat com a nació, com aquell que tira aigua al vi.
A l’època del president Companys els catalans eren catalans i prou, ara hem passat a ser ciutadans de Catalunya que no és el mateix.
Només com a tipus de reflexió he posat el meu gra de sorra, ja que com a pare de família estic seriosament preocupat pel que deixarem als nostres fills. La societat està avivant l’apocalipsi del planeta, si el ciutadà responsable del món no pren consciència aviat, estem perduts.
No em vull estendre més i només, repeteixo, que aquestes meves ratlles serveixin per deixar constància d’aquesta particular conclusió, a la que m’agradaria poder-me equivocar en tot. No vull ni pretenc ofendre ningú, si sense voler ho he fet, demano disculpes anticipades.
En aquest sistema o en aquesta societat, tinc el defecte entre molts d’altres, que sóc realista i els realistes no podem fer tocar campanes en el bon sentit. En tot cas, si podem i si ens deixen, tocarem campanes en l’altre sentit, si més no, per deixar-ne constància, del que ja deien una minoria i no se’ls va fer cas.
JOAQUIM PUGNAU VIDAL
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!