Està clar que una de les conseqüències del tripartit 1 ha estat el sorgiment d’una força desacomplexada, de matriu anticatalanista, denominada Ciutadans. El partit d’Albert Rivera, amb solament tres diputats i 90.000 vots, ja ha assolit dues fites importants: que el tripartit 2 abandoni el debat identitari per dedicar-se a la gestió de polítiques socials, i que el PP torni a fer-se seu el discurs de la protecció del castellà a Catalunya. Sense soroll, Ciutadans atrau els partits que tenen una bossa d’electors espanyolistes més evident (PSC i PP) cap a posicions menys catalanistes. I és que ni socialistes ni populars estan disposats que la sagnia de vots que han tingut a les eleccions de l’1-N vagi a més. L’actitud dels socialistes arrossega, de retruc, ERC. Els seus dirigents, compromesos amb el projecte de José Montilla i en un exercici de realpolitik desconcertant, han abandonat per quan toqui les principals reivindicacions nacionals que conformen l’ideari independentista: el dret a l’autodeterminació, la sobirania plena. I es lliuren en cos i ànima a la simple gestió mentre reflexionen sobre la reformulació dels conceptes de nació i nacionalisme. És ben curiós com està canviant Catalunya: els que ens neguen la nostra condició de nació entren al Parlament amb un partit jove i modern, que actua amb un discurs identitari espanyol, i el nostre partit independentista aparca les reivindicacions i entra al govern per exercir com a professionals qualificats de la funció pública. En el terreny de joc del nacionalisme/independentisme Catalunya està perdent pistonada. Potser per això l’exconseller Carretero vol vestir un projecte (Catalunya Acció), que pot ser una eina útil contra l’anestèsia nacional.
Josep M. Torrent
————————————————— Josep M. Torrent és un brillant articulista a l’Avui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!