Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

En Josep sort ens mostra cruament les actituds i trampes de la gent que exerceixen com a amos del nostre poble i ho fan amb el consentiment per omissió de partits com CIU i ERC i d’homes com els caps d’aquests partits i capitosts de les banques properes a Catalunya.

La medicina a la nostra malaltia es podrà aplicar si aprenem a dir les coses a la cara i pel seu nom com ho fa en Josep Sort. Però no n’hi ha prou amb detallar els símptomes i efectes del nostre mal sinó que cal escampar el convenciment de que sols un estat propi podrà evitar que abans o després entrem a la UVI nacional: No volem morir com a Poble!

A Catalunya Acció, un equip nascut per fer aquesta feina de trencar amb els opressors i els seus còmplices i construir un grup de pressió potent que empenyi i direccioni la construcció d’un estat propi, necessitem homes valents i capacitats com en Josep Sort.

Formar part d’un equip té una avantatge: Cada pas teu reforça l’equip, cada pas de l’equip et reforça a tu, i cada acció se suma, es reforça i empeny al conjunt.

Hem d’esdevenir un equip coordinat i operatiu: efectiu!

Podem fer-ho si abandonem la lluita i tasca en solitari. És tan senzill com dir jo també vull i faig un estat propi; jo formo part de Catalunya Acció; vull ser un home operatiu i efectiu, vull que els meus guanys siguin guanys pel grup, vull que els guanys del grup siguin els meus guanys.

Endavant Catalunya!

Salvador Molins i Escudé – Berga PPCC

(Conseller de Catalunya Acció)

————————————————————–

El post que ens envia en Josep Sort:

LA (IN)JUSTÍCIA ECSPANYOLA TORNA A ACTUAR
No és cap novetat. A aquestes alçades hauríem d’estar acostumats, però no, no ho estem. El nostre grau de civilització ens ho impedeix. La dignitat, tampoc. Em refereixo a la història de sempre, la crònica d’una massacre que es fa lentament, però inexorablement. Si a aquestes alçades hi ha quelcom que defineixi el racisme institucionalitzat, l’oligarquització, els privilegis, les desigualtats, el colonialisme xenòfob, el rebuig a la diversitat, la interiorització del feixisme sociològic i de l’altre… si hi ha alguna cosa que ho representi… aquesta cosa és la (in)justícia ecspanyola. Un poder que pràcticament va restar immune durant la transició política, que compta entre els seus òrgans jurisdiccionals principals, aquesta mena estrafeta de nova Inquisició que enfonsa les seves arrels en la dictadura, que es diu Audiencia Nacional. Un Tribunal Suprem, màxima instància jurisdiccional, que no és res més que un cau de caspa, fatxeria, fatxenderia i supèrbia. Un poder que ignora i soscava el ja prou desprestigiat Estat de les Autonomies. Un poder, en definitiva, que constitueix la principal trinxera de defensa de l’unitarisme de l’estat i que, com s’ha pogut comprovar a Euzkadi, és la punta de llança contra el moviment independentista.

Doncs bé, aquest poder corrupte, racista, feixista, ecspanyolista, oligàrquic, tirànic i totes les pestes que hi volgueu afegir… ha tornat a actuar i ha acomplert amb l’expedient. Segons s’ha sabut la (in)justícia ecspanyola ha condemnat al fatxa, criminal, cap pelat skin de merda que va matar en Roger Albert durant les festes de Gràcia del 2005, a només onze anys de presó. La sentència el condemna per homicidi i no per assassinat.

Com sempre, quan els ecspanyols maten, ho fan en un context d’una baralla, mai com a conseqüència d’una acció premeditada, d’un plantejament fred, calculat, que s’executa sense vacil.lacions, emparat en la seguretat que dóna que si la cosa pinta bastos -és a dir, que ets tan imbècil que t’enxampen- te’n sortiràs, en el pitjor dels casos, amb una condemna que permeti cobrir l’expedient i guardar les formes, i d’aquí a quatre dies, de nou al carrer a rebentar més caps o a tallar colls.

Passa, però, que sempre són els altres els que moren. Oh, quina casualitat! En Guillem Agulló, en Josep Maria Isanta, en Roger Albert, i tants d’altres, morts i enterrats. I els seus assassins nazis ecspanyols se’n surten o se’n sortiran de rositas, o si no al temps. Això té un nom, racisme judicial. No hi ha volta de full. Cal esclafar-los, als uns i als altres, sense contemplacions.

—
Escrit per Josep Sort. 11/28/2006 05:56:00 AM

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!