Us adjunto un interessant escrit de Jordi Salat. Omiteixo el text introductori pel mateix motiu amb que titulo aquest post, però si voleu el podreu llegir senser a la següent web: www.otger-catalo.com secció "política".
Què és el què estima l?autoestima?
En aquest darrers anys, potser des de que amb la mort de Franco es va iniciar allò que se ?ha dit « la Transició política » , allò que, que per alguns, es defineix com un espai de temps en el que s?accepten regles de convivència que estan entremig de la dictadura i la democràcia, tot sovint he escoltat entre els meus amics psicòlegs la següent afirmació: per a assolir la independència ens cal l?autoestima.
Això és evident i comparteixo els seus postulats al respecte, però, cada vegada que escolto aquesta afirmació, dues coses em vénen al cap:
1.- Ens cal definir què és autoestima a fi de concertar un significat no fos cas que tingués un significat diferents per tots.
2.- Què és el què o el qui estima l?autoestima?
Definir per a posar-nos d?acord, no fos cas que per uns signifiqués una cosa i per altres en signifiqui una altra, fet que passa tot sovint. Com diu un vell refrany català originat en el món pagès, i cal recordar que els pagesos eren i són savis perquè amb menys informació de la que ara ens fan empassar els mitjans de comunicació, observaven i observem la naturalesa, que és el llibre de Déu segons diuen molts filòsofs d?arreu del món. I, així, ens han deixat dit que ?les paraules tenen amo?. I, tot sovint es fan servir per conveniència més que no pas per posar de manifest la Veritat, essent com és aquesta una de les principals funcions que ténen assignada.
Què és doncs l?autoestima? En el diccionari hi llegim el següent d?aquesta paraula composta ?auto? i ?estima?: Capacitat humana d?autovaloració, essencial per a la supervivència psicològica.
Segons el diccionari l?autoestima és una qüestió psicològica, no es una qüestió ideològica o nacional. És, això, sí, aplicable a la qüestió nacional, com ho és a altres aspectes de la vida humana. Mentrestant, raonant al voltant d? aquest mot, se m?acut pensar en una nova pregunta: Què estima l?autoestima ?
I, de la mateixa manera com m?ha vingut la pregunta m?arriba una resposta:
L?autoestima estima uns ideals, uns sentiments i una voluntat de ser, o millor dit, de fer-se, tal com som en funció d?uns conceptes, d?unes interpretacions, d?un criteri[1], d?una manera de entendre i viure la Vida, d?un Ésser que es manifesta en la Creació, en la Naturalesa i en nosaltres; un Ésser que ens fa sentir identificats.
Estima, per tant, uns valors. Uns valors que configuren una mentalitat. I aquesta mentalitat, té una vessant personal i una vessant nacional.
Va lligada a una voluntat de fer-se realitat. Vol donar testimoni i compromís, fer-se present.
I, quins són aquest valors? Aquest valors que em fan sentir realitzats com a persona , són presents a la constitució on estan les lleis amb les que ens governen, som governats o ens governem?
Tomasso Campanella va escriure en el llibre La Ciutat del Sol tota una colla de raonaments al voltant de les idees que, entre d?altres, exposen Plató i Aristòtil al voltant dels drets i deures, així com les normes de conducta que han de reeixir a una república, en les relacions de les persones amb si mateixes, entre elles, en les relacions de parella, i envers la Divinitat. Sobre la comunitat de béns i la divisió dels béns comuns en propietats privades. I tot això tenint en compte les influències astrològiques que sense condicionar marquen tendències cícliques o generacionals. Entre d?altres coses ens diu:
? A la nostra República (…) van combatre sense paga i rivalitzaven a morir per la pàtria?
?Gràcies a l?amor a la comunitat van assolir un imperi tan gran? (pàgina 111-112)[2]
? Nosaltres basem la vida feliç i la prosperitat de la República (…) en la virtut? ( pàgina 98) .
En què basem nosaltres la llibertat, la prosperitat i la felicitat a Catalunya, i els Països Catalans? Quan em diuen que tot es cosa de l?autoestima, no puc evitar fer-me la següent pregunta: Què és el què estima l?autoestima? M?he trobat en moltes ocasions que se?m parla d?autoestima com si això fos la panacea per tot i la causa original de totes les coses. Quan em trobo en aquestes situacions penso que probablement s?ha perdut la noció de la identitat, l?essència de les coses i ens hem quedat en el nivell emocional sense arribar a la percepció de què es troba en el nivell intel·lectual o del món platònic de les idees.
Per a mi, l?autoestima estima un ideal, un ser. Som el què som perquè som, no perquè ens estimem. Estimar pertany al cor, pensar en els ideals pertany al cap.
Estimem un ideal personal i nacional del que sentim que en som i formen part, de tal manera que l’Univers es quedaria incomplet sense la Catalanitat?
La identitat catalana són els valors i els principis d?un idealisme que és l?ideal català el qual és part de l?Ideari Universal?.
L?autoestima estima el contingut ideològic que posa les bases d?una mentalitat i vol donar-ne testimoni amb compromís. O sigui, encarnar-lo, això vol dir viure en funció d?aquest ideal?. Els valors d?aquest ideal lligats a un espai geogràfic ? els Països Catalans ? són propis de tots els seus habitants o només són propis d?una ètnia? Si són propis de l?espai geogràfic, cal delimitar les fronteres d?aquest espai i dir que la llengua d?aquest ideal, no és la llengua materna o paterna pròpia de les ètnies, sinó la llengua del lloc, o sigui la llegua natural, dita també llengua vernacla?
Tomasso Campanella ens diu a La ciutat del Sol que en la seva república l?astrologia delimita fronteres i fins i tot es tinguda en compte per les funcions de la procreació. E. C. Agrippa deixeble de Ramon LLull també ens diu quelcom al respecte en els seus escrits agrupats en quatre llibres: De Occulta Philosophia, De Vanitate scientarum Declamatio, In artrem breuem Raimundi Lulii commentaria et Tabula Abbreuiata, Oratines et Epistolae Capítol XIV ?L?esperit del món i el vincle amb les virtuts ocultes? i en el capítol XXXI ? Distribució dels regnes i províncies en els planetes?
Quines són aquestes virtuts i quines són aquestes fronteres nacionals de característiques astrològiques? Catalunya i per tant els Països Catalans hi tenen un lloc propi i natural, o sigui vernacle?
Jordi Salat
[1] Jaume Balmes va deixar escrit un gran llibre sobre creença lògica i raonamentada, ?El Criteri? . Aquesta ha estat sempre una de les característiques del pensament català, fins i tot, des d?abans d?aparèixer Ramon Llull.
[2] Campanella, Tomasso, La Ciutat del Sol seguida de Qúestió quarta sobre la millor república. Traducció i introduccció d?antoni Seva. Publicacions de la Universitat de València, 2006
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A les escoles catalanes , s’ensenya a pensar en català, a pensar amb criteri vernacle?
El meu fill estudia filosofia a una escola catalana i en la relació de filòsofs que li fan estudiar no n’hi ha ni un de català.
Ni Jaume Balmes, ni Ramon LLull, ni Ferrater i Mora, ni Francesc Pujols…
La meva filla ha anat al col·legi "Blanquerna" de Badalona i ha acabat els estudis sense saber qui era "Blanquerna"
No li han dit que "Blanquerna" és el protagonista d’una novel·la de Ramon LLull
La meva filla ha anat al col·legi "Blanquerna" de Badalona i ha acabat els estudis sense saber qui era "Blanquerna"
No li han dit que "Blanquerna" és el protagonista d’una novel·la de Ramon LLull