Emigdi Subirats i Sebastià

De ben segur que recordaré durant molt de temps la nit del Carnestoltes sitgetà de 2010. Dimarts és el gran dia carnavalesc a Sitges, per la qual cosa una dotzena de professors i professores de l’institut Joan Ramon  Benaprès vàrem organitzar un sopar d’amics/gues per després anar a gaudir de la famosa desfilada plegats pels carrers sitgetans. M’agrada reivindicar el bon clima de companyerisme que es viu entre la gran majoria de docents del nostre centre, que permet l’organització puntual de trobades festives com aquesta que ajuden a conèixer-nos millor i a aprofundir en la nostra relació personal. Vàrem fer un mos en un restaurant de la veïna població de Vilanova i la Geltrú, les celebracions de carnestoltes de la qual també són força famosos, ja que allí resideixen bona part dels qui participàvem en la festa. Allí vàrem posar-nos les disfresses. No sé ben bé dir de què ens disfressàvem, però l’important era prendre part en la gresca. Portàvem unes antenes al cap, unes plomes al voltant del coll i unes ulleres força típiques del dia; les noies també unes perruques de color rosa.
Ja a Sitges, he de dir que mai havia viscut personalment una festa així!!! A les comarques ebrenques, són especialment participatius els carnestoltes de Godall (Montsià) i  Vinaròs, que vaig viure intensament en nombroses ocasions durant els meus anys de joventut. El de Sitges té un aire espectacular, senzillament. Només veure els milers de persones que arriben en tren des de Barcelona impresiona, veritablement. Ja als carrers l’ambient de disbauxa és potent. Vas navegant amb els ulls de comparsa en comparsa… espectacular. Es nota que hi ha molta feina al darrera i molta dedicació i entusiasme.  Igualment moltes disfresses pensades curosament.  Nosaltres vàrem fer el nostre botellón particular!!! Òndia, no hauria d’escriure això a internet, provinent de professors de secundària, teòricament seriosos!!! Bé, portàvem la nostra beguda pròpia i tothom es va controlar d’allò més, per suposat!!! I no vàrem tirar res al terra, exemple que no seguien la gran majoria de gent, malauradament!!!
La llarga platja sitgetana estava completament ocupada per joves amb ganes de veure com eixia el sol, la qual cosa feia difícil la circulació. Vaig tenir el temps per parlar de moltes coses amb els companys i les companyes. També d’enraonar sobre els i les alumnes, de la docència en general, cosa que no s’oblida ni en els moments de festa. Destacaré a conversa amb un company en què coïncidirem que ens agradava l’aula, estimar els i les nostres alumnes, mimar-los/les si convé, i treure’n un fruit positiu tant a nivell acadèmic com de relació personal. Òbviament, també vàrem saludar molts xavals que ens varen reconèixer.
Després… a ballar. Tenia la sensació que no em podria moure el dia següent a causa de la llarga estona que vàrem passar ballant sense parar, com si tinguéssim 20 anys!!! La festa va durar fins altes hores de la matinada, òbviament. Jo em vaig quedar a dormir a casa d’un company d’Oliva (Safor) que té llogat un pis a Vilanova. Arribàvem passades les 5.30. Al dia següent, em vaig aixecar relativament d’hora, poc després de les 9, ja que volia anar-me’n cap a Campredó per dinar en família, cosa que no he pogut fer en tot l’hivern. No sentia la son, sinó que em sentia entusiasmat ja que el dia següent és sempre el de recordar els moments agradables. Aquest Carnestoltes m’ha servit per carregar piles, de debò, ja que he portat una activitat docent intensíssima durant els darrers mesos. I encara queda la celebració del Carnestoltes a Campredó el proper divendres, que organitza l’Associació de joves!!!
Avui dijous hem tornar a la feina. No serà fàcil de  tornar a agafar el ritme després de la llarga aturada escolar d’aquests dies, amb la gresca corresponent del moment… Els nois i les noies es desconcentren força durant aquestes dates, ja que tenen el cap en un altre lloc. Però donarem el màxim de nosaltres mateixos un altre cop, segur.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!