Emigdi Subirats i Sebastià

Andorra, el país pirinenc, va ser la destinació triada finalment per al viatge familiar d’enguany. Déu n’hi do quines dificultats hem tingut per a poder posar data de viatge aquest estiu!!! I ens hi dirigíem sense cap reserva on hostatjar-nos!!! L’Araceli i jo no hi havíem estat des del 1994, just després del viatge de noces a Nova York, quan vàrem tenir l’oportunitat de descansar uns dies en un apartament a Sant Julià de Lòira, propietat d’un familiar seu. L’esperàvem, òbviament, ben canviada, i així ha estat.
Vàrem fer les habituals visites a  les botigues, com és pertinent, on vam  fer nombroses adquisicions de roba per a l’hivern, per a els més joves i els més grans. És tot un plaer, tant masculí com femení, poder fer aquesta mena de recanvi de vestuari anualment i en un lloc on hi ha tanta varietat de qualitat i de preus. Sempre hi ha allò de fer dissimular la panxeta, però tot té remei!!! Els preus de la roba són assequibles, no així altres productes alimentaris. Andorra ja no és el paradís del bon preu per a moltes coses.
Hem trepitjat a fons el Principat i ens ha complagut d’allò més. Tot no són botigues, hi ha una Andorra paradisíaca amb paisatges de somni que cal descobrir. Destacaré tres visites en particular. Primerament, vàrem anar al llac d’Engolasters on contemplàrem com alguns grups d’adolescents i infants practicaven esports de bosc de muntanya. Tot un lloc ideal per a pícnic i per a passar en família. També visitàrem Naturlàndia, el parc d’atraccions de la natura, una de les grans novetats andorranes. Els xiquets xalaren d’allò més amb el tobo-tronc, el tobogà més llarg d’Europa. Personalment, he d’admetre, no hi ha vaig muntar, perquè tinc veritable fòbia a aquesta mena d’atraccions! Què hi farem? Naturlàndia, bé val una visita per a tots aquells que els agradin els esports de muntanya i el senderisme. Per als xiquets, haurien d’haver més atraccions per a aquesta edat.
Vam gaudir d’allò més amb la visita al petit poble de Pal, on hi ha un Centre d’interpretació del romànic, un art que em fascina i del qual Andorra està ple. Moltes petites esglésies que havien passat desapercebudes durant segles!!! Van gaudir d’un vídeo didàctic i d’una visita guiada a l’església de la població, en el qual aprenguérem tècniques de construcció i contemplàrem maquetes ben fabricades d’esglésies emblemàtiques.
Després, no vam deixar de visitar Encamp, Ordino, La Massana, totes les parròquies…
La situació lingüística del català no és tampoc per a tirar coets. Hi ha tants ciutadans que no respecten el català  enlloc!!! Molts castellanoparlants es neguen a aprendre la llengua fins i tot  a Andorra, on és la llengua oficial. No sé si també es permeten el luxe de parlar  de discriminacions a les escoles i social i tota aquesta història de sempre d’aquesta gent.
Compràrem literatura andorrana i espero dedicar-hi algun programa de lletres ebrenques a algun escriptor principatí. A part del conegut Albert Salvadó, autor d’una àmplia obra de novel·la històrica, n’hi ha d’altres de força interessants com Albert Vilaró o Antoni Morell, autor de Boris I rei d’Andorra.
I les vacances estiuenques ens retornaven a Campredó i obrien el camí cap al nou curs escolar que ja ha començat…
Llarga vida a Andorra i a a llengua catalana!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!