Molt be, molt be, ha estat fantàstic. Un veritable plaer poder participar amb tota aquesta moguda. Ens ha encantat. Realment la Torra ha tornat a tenir vida i esplendor com en èpoques passades, però menys sanguinàries… Visca els cavallers templers!!! i gràcies pels compliments, encara ens pujaran els colors de cara.
Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Les jornades templeres a la torre de Campredó ens han portat tota mena de sensacions en positiu. Ens sentim veritablement entusiasmats, tot i que molt exhausts després de dos dies de frenètica activitat cultural. Des de Soldevila les havíem preparat molt a consciència durant molt de temps, i han superat totes les nostres expectatives amb escreix. Hem comptat amb l’ajut de luxe de l’arqueòloga Cinta Montanyès i de l’Àlex Ramos, que ens aconsellen en tot moment sobre els passos a seguir i s’han convertit en veritbles pilars de Soldevila. Són les nostres joies de la corona!!! També hem d’agrair la col·laboració desinteresada de l’arquitecte Carles Brull, restaurador del nostre patrimoni templer i fill de Ginestar, que també ens orienta i participa activament.
Dilluns la nit, estrenàrem La Caiguda dels templers, la meua primera obra dramàtica. Era tot un repte personal. Ha estat francament formidable la rebuda que ha tingut. Estava dividida en tres parts, sobre les quals vam fer esment en apunts anteriors. Hi ha participat els i les joves: Aleix Rodríguez, Rosa Subirats i Alba Ramos, i els i les adults/es: Mònica Subirats, Àlex Ramos i jo mateix. Hem fet sis sessions!!! Una més de les que teníem previstes, ja que no podíem satisfer la demanda d’entrades. Tot un orgull i una satisfacció immensa. A més, l’obra serà representada properament a Amposta, Tortosa i en altres poblacions de la nostra Ilercavònia, la qual cosa intensifica el repte.
Un grup de cantants que s’agrupen al voltant del pub ampostí Llar ens va visitar durant la nit de dilluns i vam muntar una extraordinària festa a ritme de jota ebrenca que es va allargar fins entrada la matinada. Era com recobrar l’esplendor templer medieval, cantant i ballant i esgotant tot l’àpat de la terra que havíem preparat. Moltíssimes gràcies a aquest nodrit grup d’amics/gues que va engrandir una nit molt especial per nosaltres.
Avui ens esperaven 4 sessions teatrals més. He de dir que les hem fet amb passió i amb moltíssimes ganes, sinó hauria estat molt difícil de seguir aquest ritme tan frenètic. A més, havíem muntat a l’exterior diversos estands amb material nostre i també amb exposició del concurs de pintura que hem celebrat aquests dies, i un de material iber, un altre tema a treballar. La visita a la Casa del Prat per part de l’arquitecte Carles Brull ha estat ben nodrida i instructiva. Aquest edifici emblemàtic ha de ser un altre punt de treball molt important per realçar la importància del nostre patrimoni.
Durant el dinar templer al restaurant l’Ardiaca hem pogut fer un balanç en calma de tot plegat. I no cal dir que ja hem planificat les jornades de l’any que ve, on tornarem a estrenar una obra dramàtica. Tot i que amb un temari molt divers, també estarà relacionat directament amb la torre, a la vegada li volem donar un toc ben poètic: La presència dels càntics provençals dels trobadors i joglars!
Com deia un paràgraf de la nostra obra dramàtica: Visca per sempre el templer, Visca per sempre la creu i el coratge!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!