Emigdi Subirats i Sebastià

La Janet Recasens http://rondallesdelavoradelfoc.blogspot.com , una barcelonina enamorada de les Terres de l’Ebre i seguidora d’aquest bloc, m’ha dedicat un post d’elogi que realment li agraeixo ja que tenir seguidors tan fidels encoratja de debò. El text és el següent:

Vull iniciar aquesta secció de “Va de Blocs” parlant del de l’Emigdi Subirats. Cap al 2004 vaig començar a escoltar per Internet l’emissora municipal de Roquetes, “Antena Caro”. M’agrada perquè em manté amb una certa actualitat d’allò que es cou per terres ebrenques i a més a més, puc escoltar la seva parla sobretot amb les entrevistes a diverses persones del territori.El que ja no recordo és el dia que vaig descobrir un espai dintre del programa “A Micro obert” que es titulava “Lletres ebrenques” i que presentava l’Emigdi Subirats. M’hi vaig enganxar. En aquells moments no sabia qui era l’Emigdi, però la seva intervenció a “Lletres ebrenques” tenia aquell gust que tenen les coses ben fetes, ben treballades i, com ja he dit abans, em vaig enganxar al programa. Gràcies a la feina que ha anat fent l’Emigdi vaig saber que al meu país havia existit un home com el Joan Cid i Mulet ¿Com és que un home així va quedar tan oblidat durant la que jo anomeno segona Renaixença catalana als anys vuitanta? Visito el seu bloc molt sovint perquè és un bloc que m’il·lustra. Parla de literatura, del seu poble Campredó, de la seva família, de respecte a les persones, de política, del país, de la llengua, i de moltes més coses. El veig com un home lluitador, reivindicatiu i molt respectuós amb tothom. L’Emigdi vingué a Barcelona per participar en un homenatge conjunt a l’Artur Bladé i a Joan Cid que es feia a l’Ateneu.Vaig escoltar atentament tot allò que s’explicà a la taula i, en acabar, l’Emigdi llegí poèticament la cançó de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, “De la Terra de l’Ebre, (D.O.)”, una lectura fantàstica que em posà la pell de gallina.