Recomano la lectura ordenada dels 8 poemes que formen el recull "Sentia un desfici ingent a dintre", ja que és l’única manera en què es pot copsar ordenadament l’ideari del poema: l’acte d’amor i l’exaltació del desig sexual.
III
Amb eixides ben obertes al món sencer, reobro qüestions presencials i eternes. Escolto càntics suprems del més enllà. M?embriago d?infinitat i sento el germen de gauvances exquisides en un pèlag de lloança. A l?esguard de llums virginals es crea un poema de la vida i del traspàs, i encara més del viure. I la contesa entre el mal i el bé esdevé poesia exquisida, que engendra sàvia el regust de mil viatges en una i mil nits escalfades entre mantes. Uns mugrons rogencs i esplèndids retraten l?existència com a vida i vida. |
IV
M?inebrio d?infinitat i sento la llavor d?un canvi d?alè en l?ànima endormiscada. I agafo la bandera d?il·lusions ancestrals, i m?interno en un frenesí d?espasmes amatoris, amb l?ànsia que deixa enrera les immensurables nostàlgies de sofrença. La nit esdevé un altre poema sense límits passionals, sense fronteres que la carn consenti. El jaç ben nostre esdevé el món sencer! L?estima accelera la flama ancestral de la fal·lera, d?un cos avivat per reaccions ben humanes amb tremolins frenètics i sàpids. |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!