Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 de març de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Sam Abrams parla de Bladé

Centenari
del naixement de l’autor de ‘Benissanet’

Tard però
intensament

En el món de la cultura literària d’aquest país les coses s’acostumen a fer tard
però, per sort, intensament. Per això, en el cas d’un escriptor de la talla
d’Artur Bladé i Desumvila, havien passat 46 anys des del seu ignorat retorn al
"país natal" i 12 anys des de la seva discreta mort sense assolir el
reconeixement que indiscutiblement es mereixen la seva figura i la seva obra.
Durant aquests llargs i durs anys de silenci no han faltat alguns gestos
puntuals i meritoris, com ara la concessió de la Creu de Sant Jordi i la
creació del premi d’assaig que porta el seu nom per part del Centre d’Estudis
de la Ribera de l’Ebre. Però res que es pugui comparar, ni de lluny, amb la
quantitat i la qualitat de les iniciatives que s’estan produint al llarg
d’aquest any de la celebració del centenari del naixement de l’autor de
Benissanet.

Ja ho he dit: tot arriba tard, però arriba de manera ben intensa. S’hi han
abocat tota mena d’institucions públiques, des de la jove i modesta però potent
Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila fins a la mateixa Generalitat de
Catalunya, passant per la Diputació de Tarragona, l’Institut Ramon Muntaner, el
Consell Comarcal de la Ribera de l’Ebre i l’Ajuntament de Benissanet. També hi
ha participat un petit exèrcit de persones de l’entorn familiar i del món de la
cultura, començant per Artur Bladé i Font, fill de l’autor, i continuant per
Heribert Barrera, Xavier Garcia, Albert Manent, Pere Muñoz, Joan Maria Pujals,
Josep Sánchez Cervelló, Emigdi Subirats, Magí Sunyer i Vicenç Villatoro, entre
d’altres.

I tots plegats han generat tota mena d’activitats: una exposició itinerant
(Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català, cronista de l’exili),
comissariada per Xavier Garcia; la inauguració del Centre Cultural Artur Bladé
i Desumvila a Benissanet; una ruta literària "bladeriana" per
Benissanet; una adaptació teatral de L’exiliada, Blat d’Orió, de Xavier Aragó;
diversos col·loquis i conferències; la divulgació de materials didàctics Bladé
a l’escola, i una gran diversitat de publicacions, entre les quals destaquen
els dos primers volums de l’obra completa de l’autor, editats per Cossetània, i una primícia, una mostra
significativa de l’obra poètica inèdita, Versos de la guerra i de l’exili,
editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Déu n’hi do! Tard però intensament. Ara bé, tots aquests esforços han de
desembocar en alguna banda que no sigui precisament la terra erma del segon
vici més estès en el món de la cultura d’aquí, el vici d’aixecar molta
polseguera i després mirar cap a un altre cantó buscant nous motius de
celebració i gatzara. Les coses no poden anar pas d’aquesta manera. Aquest
esplèndid Any Bladé i Desumvila ha de ser només el sorollós i il·lusionat punt
de partida de cara a un sostingut esforç adreçat a la recuperació total de la
figura i l’obra de l’autor de Viatge a l’esperança.

D’entrada, s’ha d’acabar l’edició de les obres completes, perquè encara en
falten deu volums. A més, s’hauran d’anar publicant altres inèdits que es
puguin trobar en portar a terme la recerca als arxius per establir el text
definitiu de les obres completes. Per una altra banda, a poc a poc s’hauran de
reeditar les obres individuals de l’autor i s’hauran de fer antologies
temàtiques que serveixin d’introduccions generals.

Després, el més important, un cop l’obra de Bladé torni a circular amb
normalitat pel mercat del llibre, s’hauran de dedicar molts esforços a
promocionar-la i a estudiar-la a fons, i a tots els nivells possibles. Caldrà
continuar la iniciativa d’acostament de Bladé a lectors nous a través de les escoles,
els instituts i la universitat (la gran absent de les celebracions del
centenari). Caldrà divulgar-la a través de tots els canals de promoció de la
literatura: suplements literaris, revistes de cultura, ràdio i televisió.
Caldrà trencar els tòpics de localisme i anacronisme que ofeguen l’obra de
Bladé per poder-la analitzar correctament i donar-li la volada real que té.
Falten encara estudis sobre Bladé i la seva obra des del punt de vista
històric, biogràfic, literari, antropològic, polític, etc.

Ras i curt: no pot prolongar-se més la situació actual d’ignorar la figura i
l’obra de Bladé i Desumvila i quedar-se tan tranquils. Ignorar Bladé és ignorar
el propi país, perquè Bladé encarna, a uns nivells profunds, molts dels
principis de la identitat d’aquesta nació. Ignorar Bladé és ignorar un segment
important de la història del país, perquè Bladé era el cronista de la
contrahistòria, que desmentia, rectificava o matisava la història oficial.
Ignorar Bladé és ignorar l’intent de sotmetre la literatura a un procés de
plena democratització. Ignorar Bladé és ignorar la meitat del país, perquè
Bladé va recrear insistentment el seu "sud" perquè Catalunya pogués
ser un país culturalment sencer. En aquest sentit, ignorar Bladé és ignorar
també l’extraordinari poder de la topografia literària. Ignorar Bladé és
ignorar una faceta important del projecte de modernització de la prosa catalana
a partir de Pla i Espriu. Ignorar Bladé és ignorar un referent imprescindible
en el procés del desplegament de la memorialística catalana moderna i
contemporània. Ignorar Bladé és cedir davant els efectes devastadors de la
desmemòria. Ignorar Bladé és renunciar a una dosi poderosa d’esperança, que
bona falta ens fa a tots en aquests moments de desil·lusió i desconcert.

D. Sam Abrams

Poeta, assagista i
traductor
Article publicat al
diari Avui, el dia 7 de març del 2007

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!