Emigdi Subirats i Sebastià

Avui hem realitzat la primera sessió del curs d’estiu de la UETE-URV, Literatura ebrenca de l’exili. Compta amb un total de16 matriculats. No cal dir que no és una xifra per posar-se a saltar d’alegria i que cal preguntar-se seriosament per què hi ha tan poca demanda pels cursos relacionats amb el camp de les humanitats. De fet, és l’únic curs de la Universitat d’Estiu de les Terres de l’Ebre que tracta temes literaris, i hem de valorar molt positivament el fet que hagi tingut el nombre suficient d’alumnat per poder-se realitzar.

Aquest matí hem comptat amb una ponència excel·lent a càrrec de  Montserrat Palau, escriptora i professora del departament de Filologia Catalana de la URV. La professora Palau ha volgut contextualitzar el primer exili, 1939-1942. Ens ha fet un retrat magnífic de la situació "idíl·lica" en què visqueren alguns escriptors i intel·lectuals catalans en residències creades per a ells a poblacions com Tolosa de Llenguadoc i Montpeller. Ha estat una presentació excel·lent abans de passar a estudiar la influència de l’exili en l’obra dels dos grans escriptors ebrencs de la diàspora, Joan Cid i Mulet i Artur Bladé i Desumvila.

Aquesta tarda ha estat el torn de les meves dues primeres ponències, en les quals he analitzat la novel·lística i la faceta poètica de Joan Cid i Mulet. La meva idea ha estat retratar l’existència de dos escriptors en un: l’escriptor de la il·lusió durant el període republicà, i l’escriptor derrotat que va sentir el desarrelament en pròpia carn després de la desfeta republicana de 1939.

Demà comptarem amb una altra presència de luxe entre els ponents, l’escriptor tarragoní i professor de literatura del Departament de Filologia Catalana de la URV, Magí Sunyer. Ens farà una anàlisi aproximativa de la influència de Bladé en el panorama literari català de la postguerra. A la tarda, les meves ponències estaran dedicades al treball literari de Cid i Mulet al servei de Mèxic: historiografia futbolística i himne nacional mexicà.