Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Avui és el primer dia de col·le per a milers d’escolars de primària i de secundària d’arreu dels Països Catalans. És a dir, és el primer dia de col·le per als meus xiquets. Rosa ja farà el 2n curs de primària i Guillem cursarà P-5 al CEIP Port-rodó de Campredó (Baix Ebre). No cal dir que és un dia ben especial a casa! Aquests dies hem estat ordenant les carteres, afegint els llibres i tot el material escolar, ja que els xiquets es mostren impacients en la tornada a les aules. Comentari a part mereixeria els preus dels llibres de text i resta de material necessari per a la marxa del curs, realment un sobrecost mensual important! Enguany, per primer cop, tenim la incògnita de no saber el nom de les professores que els impartiran les classes, ja que hi hagut una important reestructuració entre el professorat del centre, el qual, pertany a la ZER Mestral (Zona escolar rural) a la vegada, disposa des de fa uns quants anys de professors itinerants que imparteixen anglès, música, educació física, religió, dibuix, etc.
En el post d’avui ens voldríem centrar en l’especificitat d’anar a estudi o a costura, com es deia antany als nostres pobles. Escola i col·legi han substituït aquestes expressions nostrades ben exteses arreu de tote les comarques catalanoparlants. Com a exemple, a la ciutat de l’Alguer, el país català de Sardenya, es va obrir fa uns tres anys la primera línia educativa en català per a guarderies amb el nom de “La Costura”, una curiositat lingüística ja que els nostres iaios per totes les comarques centrals dels Països Catalans encara usen aquesta expressió per designar el col·legi.
Recordo els anys en què vaig cursar l’EGB (l’antiga educació general bàsica) a l’antiga Escuela Graduada Nacional de Campredó, entre 1970 i 1981. Com a totes les escoles rurals, compartíem mestre diversos cursos. A mi, em van impartir clases únicament quatre professors:Josepa Messeguer (pàrvuls), Nativitat Calvet (1r, 2on, 3r), Mari Carme Blanco (4rt i 5è) i Joaquim Fuentes (6è, 7è, 8è), el qual fins al curs passat va ser el director del centre i encara forma part de la plantilla docent després de gairebé 40 anys.
Voldria fer un record d’algunes de les cançons populars ebrenques que fan referència a l’àmbit escolar: Ma mare m’envia a estudi/ amb lo llibre sense tapes/ i a la primera lliçò,/ alça Maria que em tapes.
Durant aquells anys també es cantaven les típiques cançons del franquisme, que fomentaven la idea que anar a costura et feia un home de bé i t’encaminava cap a la moralitat, en la qual Déu i Espanya eren el destí universal:
Vamos a la escuela,/ vamos sin tardar,/ que la escuela es templo/ de felicidad./ Si alguno a la escuela no quiere venir/ falta a sus deberes/ no será feliz./ A la escuela que ya es hora/ sin demora vamos pues/ nos lo exige, nos lo manda/ la ley santa del deber/. Si alguno a la escuela no quiere venir/ falta a sus deberes no será feliz/ De la profesora vamos a escuchar/ clases de regla y moralidad/ ella cariñosa para nuestro bien,/ la que no quiera una ingrata es,/ A la escuela que ya es hora/ sin demora vamos pues/ nos lo exige, nos lo manda/ la ley santa del deber.
Avui és el primer dia de col·le i espero que Rosa i Guillem, i tots els infants del país, xalin de valent i engeguin un any on aprendran “de lletra” i conrearan tota mena d’amistats. Jo he de dir que encara conservo tots els amics d’infantesa, ja que mai no he canviat de colla, la qual cosa demostra la importància de l’escola en tot l’entramat de la nostra vida quotidiana present i futura.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
es veritat avui tembé he comensat jo al col:legi de trotosa al seminari a fer 4rt d’ESO i aquest any es durillo i de tutor tinc al mateix de sempre! del cus passat un blocaire daquí aprop jeje!! au que xaliguen les teves filles el primer dia de cole”!!