|
 
El proper dissabte 7 de juliol, a les 19.30, tindrà lloc la inauguració de l’exposició commemorativa del centenari d’Artur Bladé i Desumvila a la sala d’usos múltiples de l’EMD de Jesús. Posteriorment, tindré l’honor de fer la presentació de l’Obra Completa del cronista ebrenc per excel·lència, que ha editat Cossetània Edicions de Valls. Per a mi, no és una presentació més, ni molt menys. Es tracta de l’obra d’un dels meus mites literaris, el qual està sent honorat abastament durant tot l’any. M’he implicat força en el centenari de Bladé, mitjançant conferències, presentacions, organització d’un curs acadèmic, etc. Sobretot, llegint-lo. El millor homenatge a l’escriptor riberenc és la lectura de la seva obra, que l’ha convertit en un dels grans memorialistes de la literatura catalana, a l’alçada de Sagarra, Pla o Gaziel. Si no tinguéssim un país tan desestructurat, si les Terres de l’Ebre no tinguessin problemes en difondre el seu ideari a la resta de país, Bladé seria honorat com un dels grans de la nostra literatura. Cal dir-ho en veu alta! Cal expandir l’obra de Bladé arreu, i els seus retrats de Benissanet i de la seva estimada Ribera d’Ebre arribarien a tenir tonalitats mítiques com les pinzellades de Pla sobre l’Empordà. La següent informació ens l’aporta la mateixa editorial Cossetània sobre l’obra tan valuosa que acaben de publicar.
Volum 1: Cicle de la terra natal
Aquest primer volum de l?Obra completa d?Artur Bladé i Desumvila acull els llibres Benissanet. Els treballs i els dies d?un poble de l?Ebre català i Gent de la Ribera d?Ebre. Artesans, pagesos, rodaires?, dues de les obres més singulars sobre allò que el mateix autor anomenava la terra natal, és a dir, el poble on va néixer, Benissanet, i la comarca de la qual forma part, la Ribera d?Ebre, una terra ?aquest tram d?Ebre català? que va trobar en Bladé un magistral descriptor d?ambients, situacions, personatges i paisatges.
Aquest Benissanet ?que va obtenir el Premi de Cultura Catalana de París en els Jocs Florals de 1950? és plenament local, en el sentit que posa de manifest la història ?i sobretot la intrahistòria? d?un poble, el seu, que ningú no hauria dit abans que en pogués tenir tanta. Aquesta obra, escrita al bell mig del seu exili, és producte indefectible de l?enyor de la terra natal «circumstancialment perduda» ?com sempre afegia Bladé?, però no s?ha d?associar de cap manera a les sovint abstruses, retòriques i excessivament autocentrades monografies locals, sinó que és un cant narratiu, autobiogràfic i coral, que eleva a la categoria de mite ?amb un lirisme irònic d?emoció continguda? el sentir col·lectiu d?una petita comunitat rural, personalitzada sovint en arquetips humans d?una increïble autenticitat teatral.La segona obra d?aquest volum, en canvi, té una dimensió de retaule geogràfic i humà de diverses comunitats marcades pel riu. A Gent de la Ribera d?Ebre, l?autor evoca, a manera de crònica multilocal, entre la memòria històrica i la pròpia, la geografia física i humana del país natal. És un llibre, per tant, que entra de ple en el gènere del millor memorialisme literari, aquell que, transcendint l?anècdota local, sublima tot allò viscut en una peça creadora de gran estil, en la qual la senzillesa del que és narrat adquireix un to tan pròxim que el fa plenament humà i, per tant, universal. És el retrat fidedigne d?una comunitat que feineja, més a prop o no tant del gran riu, durant el primer terç del segle XX, i dintre de la qual Bladé es va sentir plenament integrat.
Volum 2: Cicle de l?exili I
Aquest segon volum de l?Obra completa d?Artur Bladé i Desumvila inclou el llibre L?exiliada. Dietari de l?exili, 1939-1940, una obra coral, que, a manera de gran retaule històric i humà, relata la tragèdia catalana del segle XX: el final de la guerra civil, el pas per la frontera dels Pirineus catalans dels republicans i els primers anys de l?exili al Rosselló o en terres occitanes.
Tot i ser un dietari personal, on l?autor és el protagonista de la història narrada, el llibre adquireix una dimensió de crònica col·lectiva, en el sentit que reflecteix el conjunt de les penalitats passades pels exiliats en els diversos moments d?aquelles primeres circumstàncies ?que no per a tothom foren iguals. En L?exiliada de Bladé hi trobem els primers moments, certament difícils, al camp de refugiats de Prats de Molló i Arles de Tec, el seu pas per Perpinyà i París a la recerca d?alguna garantia de seguretat i el seu ingrés posterior a la Residència Catalana de Montpeller (Résidence des Intellectuels Catalans), com a funcionari que era de la Generalitat. Per a la història quedarà el retrat que féu d?aquella atmosfera politicosocial, que s?agreujà quan es declarà la Segona Guerra Mundial, i dels homes que la protagonitzaren ?polítics, poetes, artistes, etc.?, els quals apareixen tots en aquesta crònica, amb una gravetat no exempta d?ironia. Així, en aquestes pàgines, hi desfilen gairebé tots els protagonistes de la Catalunya republicana: de Companys a Tarradellas, de Pompeu Fabra a Pau Casals, així com Carles Riba, Rovira i Virgili, Francesc Pujols i tants altres, i els més joves, com ara Josep M. Lladó, Heribert Barrera, Alexandre Cirici, etc. En conjunt, doncs, aquesta obra constitueix la crònica de la Catalunya políticament i espiritualment vençuda, o millor dit, derrotada.
Amb L?exiliada, Bladé inicia el seu gran cicle memorialístic sobre l?expatriació ?que després continuarà a Mèxic? i el cicle biogràfic, de resultes de les converses i notes que prengué a Montpeller dialogant amb Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Francesc Pujols, Rafael Moragas i el seu paisà de Móra d?Ebre, Antoni Terré.
|