Emigdi Subirats i Sebastià

L’amic Joan Pinyol, escriptor de Capellades (Anoia) i blocaire, ha redactat un emotiu post en què reivindica la seua estreta relació literària amb l’Ebre, gràcies a la seua amistat i col·laboració amb mi i amb Jesús M. Tibau. En la foto, estem tots tres passejant pel xicotet poble matarranyenc de Fondespala, un poble que ens acull cada estiu en la trobada d’escriptors ebrencs que organitza aquella màquina de fer cultura que és el llibreter Octavi Serret, de Vall-de-roures (el Matarranya).

Amics de l’Ebre
En un país que etiqueta de seguida les persones. Enmig d’una actualitat literària que determina molt el lloc de procedència. Des del nostre racó de món particular… avui em ve de gust celebrar un parell d’amistats recents que tinc a les Terres de l’Ebre, just al lloc on des de fa una bona colla de generacions van partir els meus avantpassats Pinyol.
Potser és per això que allí m’hi sento tan bé. Per això i perquè les persones d’aquelles terres són realment acollidores.
Gràcies al totpoderós internet un dia vaig contactar primer amb l’Emigdi Subirats, un autèntic activista cultural i literari que, si el nostre fos un país normal, els dirigents el tindrien segur d’obligada referència. Com a conductor d’un programa literari a l’emissora de ràdio Antena Caro, que us recomano d’allò més i que es diu Lletres Ebrenques, tal dia farà un any que vaig tenir l’honor d’afegir-me a la nòmina d’autors entrevistats. Un detall que no li podré agrair mai prou. Ni aquest ni el convit posterior per tal que inaugurés la II Fira Literària celebrada a Jesús en honor de Joan Cid i Mulet, una trobada que em va permetre, entre d’altres, de conèixer la Dolors Queralt (una de les millors regidores de cultura amb què m’he arribat a topar) i el Jesús Maria Tibau, un altre lletraferit, blocaire incansable i narrador excel·lent.
Si per facilitar la meva estada a Jesús en el seu moment l’Emigdi m’obrí les portes de casa seva, aquella Fira Literària em serví per entrar de ple en el món literari i blocaire del Jesús Maria Tibau, amb qui he consolidat després una esplèndida amistat animada pels jocs constants entre les nostres dues darreres novetats literàries.
I després de l’allau de correus electrònics que han anat posant els fonaments més sòlids i perdurables a l’amistat amb l’Emigdi i amb el Jesús Maria, aquest darrer agost vaig tenir l’ocasió, el privilegi, el plaer i la satisfacció de compartir llibre i dia amb els dos en el marc de la III Trobada d’autors ebrencs, celebrada a Vall-de-roures i Fondespala el passat 10 d’agost.
Va ser una meravella compartir la trobada literària i em va produir una il·lusió molt gran publicar un conte dins el recull El riu que parla (Aeditors, 2008), presentat en el marc d’aquella trobada.
De projectes literaris, blocaires i culturals, segur que en vindran més. L’Emigdi i el Jesús M. tenen tanta empenta que qualsevol no es deixa portar. Però en el fons del fons queda…