Aquest és l’enllaç directe a l'entrevista que realitzàrem a Lletres Ebrenques a l'escriptor valencià Joan Francesc Mira, premi d'honor de les lletres catalanes:http://www.antenacaro.cat/share/share_audios.php?id_audio=431
També hi podeu accedir des de la web www.antenacaro.cat , secció de programes, per escoltar-la en format àudio en l’apartat Lletres Ebrenques.
Lletres ebrenques
|
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosBLOCS AFINS
BLOCS ANTIHOMOFòBICS
BLOCS CAMPREDONENCS
BLOCS D'AFIRMACIó CATALANA I DE COMBAT
BLOCS DE CATALANS RESISTENTS A LA FRANJA DE PONENT
BLOCS DE CATALANS RESISTENTS A LES ILLES BALEARS I PITIüSES
BLOCS DE CATALANS RESISTENTS AL PAíS VALENCIà
BLOCS DE LLENGüES ESTRANGERES
BLOCS D'INFORMACIó I REFLEXIó POLíTICA
BLOCS EBRENCS
BLOCS LITERARIS
CANALS YOU TUBE
CLUBS ESPORTIUS NACIONALS
EDITORIALS ILERCAVONES
EM TROBAREU A:
ENSENYAMENT I FORMACIó
ESCRIPTORS DELS PAïSOS CATALANS
ESTUDIS ARQUEOLòGICS I HISTòRICS
FORMACIONS POLíTIQUES NACIONALS
GRUPS MUSICALS EBRENCS I CATALANS
INFORMACIó PERIODíSTICA DELS PAïSOS CATALANS
LA CATALANITAT ARREU DEL MóN
MISCEL·LàNIA DE POLíTICS CATALANS
PAïSOS CATALANS
PATRIMONI EBRENC
POBLES EBRENCS
PORTALS D'ESCRIPTORS EBRENCS
PORTALS LITERARIS EBRENCS
PREMSA EBRENCA
PROGRAMA LLETRES EBRENQUES (96.0 FM)
TURISME
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
Fileres de cases blanques s'encaren al migjorn,
El 1869 va haver d'emigrar a Cuba per motius familiars. Des de l'Havana va seguir conreant la llengua catalana en una sèrie de poemes que continuen amb un to carregat de sentiment, que s’emmirallen òbviament en l’estil dels principals poetes catalans del moment, que eren mestres en cantar les glòries de la terra que els va veure nàixer i de lloar la llengua dels pares. A l’entranyable illa de les Antilles, es va convertir en un polític de renom, que va aconseguir ser elegit Diputat pels districtes de Santa Clara i Güines sis cops, i que va defensar les reformes que havien de portar a l’autonomia cubana. La seva brillant carrera política va tenir estricta relació també amb el seu treball periodístic que li va servir de plataforma ideal per guanyar-se un nom i per difondre els seus ideals. A partir de la publicació d’una crònica d’un succés de ressonància per a la illa, escrita en romanç lliure i sense rima per a un diari cubà, li va permetre entrar en contacte amb la intel·lectualitat criolla, i consegüentment se li van obrir les portes dels rotatius cubans més importants: “El Eco de Cuba”, “La Sombra” i “La Aurora de Yumuzi”, així com va dirigir l’influent “Diario de la Marina”. Perdudes les colònies d’ultramar després del desastre de 1898, va viatjar per Europa fins que es va instal·lar definitivament a Madrid. El 1902 va publicar el seu llibre de memòries, “Recuerdos de Méjico”, imprès a Barcelona. Ja en la seva època de maduresa va tornar col·laborar amb la premsa tortosina, concretament amb les revistes La Zuda i Germanor, sota el títol de Recuerdos de mi juventud . Els seus articles rememoren la vida a la ciutat durant la segona meitat del segle XIX, a la seva bellesa literària se li ha d’unir el valor històric d’un testimoni que vol retratar acuradament una època que va viure en plenitud. Malgrat que va estar allunyat del país bona part de la seva vida va mantenir intacte el seu ideari catalanista, com ho demostra aquest paràgraf que forma part d’una carta que Vergez va enviar al seu amic Mestre i Noé: Regnava en la meva joventut a Tortosa, l'estúpida moda d'usar lo castellà en lo tracte social, i àdhuc en família, en moltes de les cases de la ciutat, Jo no he estudiat cap idioma amb més aplicació i entusiasme així que em vaig dedicar al català. Me feia vergonya lo desconèixer la llengua del meu país. El seu traspàs, esdevingut a Madrid el 10 d’abril de 1919, va causar una veritable commoció en els ambients literaris locals, donat que en els darrers anys havia tornat a donar mostres de mestratge literari i era considerat com un exemple a seguir. Com no podia ser d’altra manera, des de les pàgines de “La Zuda”[2] es lamentà la seva pèrdua i es lloà la seva figura com a un dels grans de les lletres tortosines. Mestre i Noé el torna a situar com a emblema del despertament catalanista: L’il·lustre tortosí, lo notable escriptor, lo més venerat dels redactors literaris, l’inspirat trobador que en la seva jovenesa posà la lira arreu per a cantar a través dels mars i de les fronteres de les glòries de la seva pàtria benvolguda. Alhora que des de la redacció de la mateixa revista, volgueren fer un retrat eficient del que suposaren les seves produccions per a la història literària de la ciutat: JF Vergez ya en su juventud se reveló maestro indiscutible del periodismo en la perla de las Antillas; que allí mostró la envidiable galanura de su pluma dirigiendo los diarios más importantes y colaborando en las revistas más acicaladas ... En estas páginas impregnadas de delicioso sabor de la tierruca, de minuciosidad detallista y extraordinaria riqueza anecdótica, el veterano escritor nos daba la visión de una Tortosa elegante y ática, activa, fuerte y creyente, consagrada a sus tradiciones y llena de encantos, aunque a veces también de inquietudes, época de transición entre lo viejo y lo nuevo.  El regidor d'ERC de Tortosa, i amic, Ricard Forés, ha anunciat que deixa la política municipal al final d'aquest mandat. Els i les membres de Soldevila hem tingut una relació estreta amb la seua regidoria ja que ens unien diversos projectes molt importants per a Campredó. Vàrem tenir un bon feeling amb ell des d'un principi, quan al juliol de 2007, quan ja havia estat elegit regidor, va convèncer-nos que ens tornéssim a posar a treballar en conjunt, després d'uns anys en què la situació política al municipi de Tortosa no facilitava precisament la nostra influència i el nostre treball municipal, a causa de la total manca de sintonia amb el govern de llavors. Podem dir que Ricard va ser l'artífex de la nostra reactivació com a grup, la qual va rebre un impuls considerable amb la designació de Josep Esquerré com al nostre representant a Campredó. Posteriorment, hem treballat amb Ricard Forés colze a colze envers la restauració del patrimoni templer campredonenc, una de les nostres grans fites, que es veurà reforçada amb el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto que tindrà lloc properament. La nostra col·laboració amb ell també ha vingut de la mà dels certàmens firals campredonencs (Curt redó, Mestràlia, i Campredo.net), que ens han enfortit com a grup i ens motiven a continuar caminant envers el somni campredonenc: la nostra Ítaka particular, aconseguir un poble culturalment potent, socialment actiu i políticament lliure.En política, com en qualsevol àmbit de la societat, mai tot són flors i violes, ni tampoc la satisfacció envers la feina d'un polític en particular és sempre total. Sempre n'esperes més, i així ha de ser. Tot i això, els i les membres de Soldevila volem expressar el nostre agraïment a Ricard per aquests anys en què hem treballat plegats i, per suposat, li desitgem molta sort en el seu futur professional. Quant a la política campredonenca, tortosina i la catalana (l'estatal no ens importa un rave), es tendeix a reduir tot a un bipartidisme fals, que no reflecteix la realitat plural de la societat. Des d'ERC continuarem treballant per tenir el nostre espai, i per enfortir-lo, ja que creiem que tenim un projecte de poble molt ben definit i estructurat que esperem poder tirar endavant en primera persona. Massa sovint des dels partits majoritaris i la premsa afí se sol ridiculitzar i minoritzar la feina realitzada per polítics que no formen part del cànon, i els fan sentir aliens. Nosaltres de la regidoria que dirigeix Ricard Forés ens quedem amb els èxits aconseguits a favor del poble de Campredó. Finalment, uns versos patriòtics del mestre poètic valencià, Vicent Andrés Estellés, per acabar aquest apunt dedicat a un regidor independentista que abandonarà aviat la política: Assumiràs la veu d'un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.
Joan Francesc Mira i Casterà (València, 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i fou president d'Acció Cultural del País Valencià. El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi per la seua dedicació cívica. En política, és militant i ha estat candidat del Bloc Nacionalista Valencià. Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les obres Crítica de la nació pura (1985), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000). També és autor de novel·les i contes com ara El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989) -premi Lectors del Temps 1990 i un acostament temàtic a l'Ulisses de Joyce-, Borja Papa (1996), Quatre qüestions d'amor (1998) i Purgatori (2002). Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comèdia (2001), dels Evangelis (2004) i d’El tramvia, de Claude Simon.
Narrativa breu
Assaigs
[edita] Traduccions
Premis
COPIEU AQUEST MAIL I ENGANXEU-LO EN UN CORREU ELECTRÒNIC I ENVIEU-LO A president.montilla@gencat.cat ENVIEU CÒPIA TAMBÉ A nocementerinuclear@yahoo.es Mail adreçat al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. President, Quan ereu Ministre d’Indústria, vós i el vostre secretari general, ja vau iniciar aquest lamentable, injust i desafortunat procés per a implantar el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Nuclears d’Alta Intensitat. Malauradament per al nostre país, l’Ajuntament d’Ascó, sota la tutel•la cínica, fosca i manipuladora de l’Associació de Municipis d’Àrees Nuclears Espanyola, ha acabat presentant candidatura al Cementeri Nuclear. El procès en si mateix, té grans mancances democràtiques i participatives, ja que no s’ha preguntat a la ciutadania de la zona, i en tot cas, s’ha obviat als representants de la ciutadania: bé sabeu que 10 Consells Comarcals de la zona d’Ascó, i més ja de 70 Ajuntaments s’hi han posicionat a través de mocions. Com a president del nostre govern que sou, com a president del govern del nostre país, a més de tenir l’obligació de complir i fer complir el mandat del Parlament de Catalunya de 2008 en què geu de Sol·licitar al Govern de l’Estat una presa de posició clara i definitiva en el sentit de desestimar qualsevol ubicació del magatzem temporal centralitzat en el territori de Catalunya. Per tant President, us demanem que feu complir aquest mandat escrupulosament, i que utilitzeu la via política, administrativa i jurídica, com a president del Govern de Catalunya, per a defensar el territori, i evitar que finalment, el cementeri nuclear s’instal·li al nostre país. 
 Durant el dia d'avui un seguit de sales agremiades de cinema tancaran les portes per protestar contra la nova llei del cinema de la Generalitat, que pretèn equiparar al 50% el nombre de pel·lícules que s'han de doblar al català i a la llengua dels veïns de ponent. Els propietaris d'aquestes sales, en canvi, defensen que el català hauria de romandre amb un 2'7% de les emissions, un percentatge que els sembla digne i equitatiu!!! En un dels anuncis que han pagat als diaris per tal de publicitar la seua acció poden assolir el màxim nivell d'hipocresia afirmant: Català i feina, Sí!!! On està el seu sí al català, on ha estat durant els darrers trenta anys que han impedit el seu desenvolupament? La parla de Catalunya és sinònim de 2'7% al setè art, aquesta és la seua lògica i el seu propòsit. Suposadament protesten contra el cànon que incrementaria l'ús del català al cinema i contra l'obligació de doblar-hi, la qual consideren imposició. Molts catalans i moltes catalanes podem comptar amb els dits de la mà les pel·lícules que hem vist en la nostra llengua a la pantalla gran. Fora de les grans ciutats, l'oferta en l'idioma de Formentera i de Calaceit és zero. Tota aquesta gent està a favor que continuï així, reclòs i moribund. Aquesta gent el cànon i la imposició ja l'han aplicat durant més de 30 anys, des que es va iniciar la normalització del català. Ells ens han imposat la quota del 2'7 % a les grans ciutats i zero a la resta del país. Aquest és el seu cànon, que ha estat vigent tots aquests anys i que volen perpetuar in secula seculorum. Totes les baranes dels teus dits, a partir del nom del seu primer poemari personal. Enguany repeteix iniciativa i ens convida a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del seu darrer recull de contes. El recull de poemes s'editarà de nou per part de l'editorial Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost. Els poemes s'han d'enviar a la seua adreça personal abans del 14 de febrer. El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic prioratí i amic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que li va cedir cedit com a títol del seu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com Totes les baranes dels teus dits, a partir del nom del seu primer poemari personal. Enguany repeteix iniciativa i ens convida a escriure un poema que inclogui l'expressió "una sortida digna", el títol del seu darrer recull de contes. El recull de poemes s'editarà de nou per part de l'editorial Petròpolis, de forma que el llibre es podrà llegir o baixar l'arxiu de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en paper a preu de cost. Els poemes s'han d'enviar a la seua adreça personal abans del 14 de febrer. El primer poema del llibre no podrà ser altre que el del músic prioratí i amic Jesús Fusté, que es titula precisament així, que va musicar al seu primer disc i que li va cedir cedit com a títol del seu recull de contes i del blog http://unasortidadigna.blogspot.com
El meu poema és el següent:
En un instant particular, una lletra escrita ens comunica,ens realça la vida i ens fa entendre l'univers que ens envolta. Sovint veiem com la guerra desola la terra eixuta, i ens sentim uns xiquets innocents davant de qui mana. I tot es mescla, la lletra i la lluita honesta per la terra, i un remolí d'idees ens inspira envers la VIDA. És llavors que el sol llueix més alt i engendra sentiments arreu, i empeny la llengua nostrada que es nega a fondre's. És llavors quan ix amb elegància el talent del literat, que fa reviure històries ufanes amb segell d'un home. És llavors que ens sentim fidels a la història augusta, amb tots els camins que ens arrelen més a la terra. I escrivim, ara i adès, i conreem la parla de casa. I, passen els anys, i ens sentim recomfortats del nostre ideari. I recordem els grans de les lletres nostrades que ens han deixat un llegat per a la història. I enlairem la bandera a tots els vents que ens deslliuren, car sabem que el futur ens oferirà una sortida digna. Manifest a favor de les Consultes a les Terres de l’Ebre
La Declaració dels Drets Humans de Nacions Unides de 1970 estableix que tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d’opressió per part d’un govern determinat. L’Estat Espanyol, subscriptor d’aquests dos acords de No són debades les dues proclamacions del Parlament del Principat de Catalunya als anys 1989 i 1998, reiterant que el poble català no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació en el futur amb les següents paraules: "El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de La resolució va comptar amb 75 vots favorables (els dels diputats de CiU, ERC, PI i EUiA), 39 abstencions (dels diputats del PSC) i 15 vots negatius (del PP). És per tot això, que a dia d’avui, 35 anys després de l’acabament de la dictadura, amb la dominació política que exerceix l’estat espanyol sobre els anhels de llibertat de la nació catalana, des de Salses a Guardamar i des de Fraga a Maó, que el Poble ha decidit prendre Aquest procés que ja no pot parar ha arribat als pobles de les Terres de l’Ebre i volem que s’estenga Sénia enllà. Des de
 Si haguéssim de resumir en uns pocs mots els quefers de l'any 2009 per al grup d'ERC de Campredó, de ben segur, serien: treball intens, motivació i èxit. Vàrem treballar en fronts diversos que ens varen permetre consolidar el nostre ambiciós i dinàmic projecte de poble, la qual cosa ens il·lusiona d'allò més. En l'àmbit del patrimoni històric, vàrem treballar colze a colze amb el Departament de Cultura de la Generalitat, que dirigeix l'amic Xavier Vega, per aconseguir una acurada restauració de les torres templeres campredonenques. Sortosament, el Departament, que està en mans d'ERC, ha acabat amb dècades de desídia i desinterès, que havien deixat el nostre patrimoni en condicions francament deplorables. La històrica visita del conseller Tresserras donava inauguració a uns edificis emblemàtics que demanaven a crits DIGNITAT. També ens complau informar sobre el projecte de museïtzació de la torre de Font de Quinto, que es tira endavant des de la regidoria de turisme del consistori tortosí, de la mà del nostre regidor Ricard Forés. El grup d'ERC de Campredó hem tingut tot un seguit de reunions amb el dissenyador del projecte, l'Òscar Cid, i hem aportat el nostre gra de sorra. Novament encapçalem un segon projecte de dignificació de la torre que explicarem detalladament en un proper apunt. També tenim en ment un altre projecte relatiu a les muralles de la Casa del Prat, que serà el nostre proper repte. També vàrem treballar a fons en el camí envers la constitució de l'EMD de Campredó. Vàrem reunir-nos amb el Conseller de Governació, Jordi Ausàs, i vàrem tenir un contacte estretíssim amb el Delegat de Governació a TE, l'amic Carles Pasqual. De la mà d'ERC, Campredó es convertirà en Entitat Municipal Descentralitzada. Tot i que les nostres aspiracions era convertir-nos en municipi, a la qual cosa mai no renunciarem, creiem que hem d'aprofitar les possibilitats que ens atorga l'EMD perquè Campredó se'n surti beneficiat d'aquesta descentralització. El nostre treball al Consell Assessor també ha estat intens i motivant, fent aportacions molt positives al funcionament d'aquest ens ja en vies de desaparició.Sempre hem treballat en constructiu, per millorar el dia a dia dels nostres homes i les nostres dones. Hem continuat la nostra tasca de promoció de les activitats esportives i educatives, amb col·laboració total amb associacions locals, organitzant jornades per la festivitat de Sant Jordi i altres jornades d'interès, ja que, com a grup polític, no serem mai aliens a la vida social i en prenem part des de primera línia de partida. Per suposat, la cirereta de l'any ha estat l'organització dels tres certàmens firals al mes de juliol: Curt redó, Mestràlia i Campredó.net. Varen ser uns dies històrics, durant els quals vàrem treballar molt i amb gran il·lusió, que es van veure recompensats per la gran resposta ciutadana. Vàrem gaudir de la col·laboració de grans professionals, que ens van permetre donar una imatge excel·lent. El treball del disseny, la qualitat de les conferències, l'èxit de públic als documentals... tot un seguit de detalls que continuarem treballant i millorant. ERC està al peu del canó en la vida social i política campredonenca. Amb totes i tots, seguirem caminant cap a Ítaka, Oleguer Presas dixit.
 Jordi Pijoan (Tortosa 1970), resideix a Barcelona des del 1991. És arqueòleg. Amb Psicofonia per a principiants va quedar finalista del I Concurs Literari d’Humor Negre (convocat per Humoralia, La Paeria i la UdL). La podeu trobar en l’original català per la UdL i en traducció al castellà per Editorial Milenio. Va guanyar el III Concurs de Conte que convocà el portal d’internet joescric.com amb el conte Una combinació prohibida, publicat en un volum junt amb dues obres més: Eutanasia’m! i Mater. Durant els darrers anys ha publicat les novel·les Tu no m'estimes i Sang culé, sobre l'assassinat del president del FC Barcelona, el club dels seus amors.
Al número de gener de la revista Sàpiens, els amics Oriol Gracià i Jordi Arrufat han publicat un reportatge sobre la figura d'Ibrahim ibn Ga'qub al-Israe'ili al-Turtuxi. Personalment ha estat el descobriment d'un personatge molt important de la veïna ciutat de l'edat mitjana. La Tortosa musulmana sempre m'ha atret moltíssim, així com els grans personatges que hi visqueren, entre els quals el gran escriptor Abu Bakhr al-turtushí, sobre el qual he redactat alguns apunts aquí al bloc. Els dos joves redactors ens conviden a fer un viatge per acompanyar el savi jueu per les terres que va visitar, un viatger intrèpid que va deixar una petjada importantíssima per diversos països d'Europa de l'est com Txèquia o Polònia, al qual qüalifiquen com al Marco Polo tortosí, o més bé turtushí. També inclouen una curta entrevista a Lubos Kropacek, catedràtic de filosofia islàmica a la Universitat Karlovy de Praga, que reconeix que Ibrahim és una figura cabdal per a l'estudi de la història txeca medieval. D'aquest jueu tortosí ens comenta el següent: Ibrahim va ser el primer autor originari de terres àrabs que va visitar i descriure el centre i l'est del continent, però els pocs textos que s'han conservat del seu viatge fan difícil concretar amb exactitud quina era la missió del seu periple. Era un diplomàtic, un mercader, un metge, un intel·lectual de qualsevol especialització o potser una mica de tot? ´'únic que podem assegurar és que el seu informe revela una bona formació i un gran interès per la cultura de les regions que visitava. Al proper programa de Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, www.antenacaro.cat, que dedicarem a l'escriptor valencià Josep Francesc Mira, premi d'honor de les lletres catalanes, farem un repàs a la biografia d'aquest jueu tortosí i intel·lectual, que treballava al servei d'un musulmà, dintre de la secció que dediquem als autors històrics ebrencs. Per a més informació sobre el personatge podeu consultar els blocs del campredonenc Oriol, Lo gaiter de l'Ebre http://oriol-gracia.blogspot.com/2010/01/els-viatges-dibrahim-el-tortosi-ii.html, i del tortosí Jordi, Shinkansen a la petja http://jordiarrufat.blogspot.com/2010/01/ibrahim-el-tortosi.html. En els seus apunts respectius ens expliquen la gestació de l'article i la seua motivació per conèixer les petjades de l'Ibrahim, personatge malauradament desconegut a casa nostra. Moltes felicitats a l'Oriol i al Jordi per aquest reportatge que ens ajuda a difondre una de les figures cabdals de la intel·lectualitat i de les lletres tortosines medievals.  El bosc d'oliveresque surt de les gleves perfumades de ma terra oferint-nos dels avis la saviesa, avui oneja, branques al vent, com fa la nostra mar sota el mestral. I, quan oneja, sembla que balli una sardana sobre les aigües. Rafael Caria era un filòleg alguerès i una persona molt emblemàtica a la ciutat de l'Alguer, que mantenia estreta relació amb bona part de la intel·lectualitat d'arreu dels Països Catalans. Nascut el 1941, va contribuir de manera fonamental al redreçament cultural i lingüístic de l'Alguer. Des del 2006 era membre corresponsal de l'Institut d'Estudis Catalans, com a especialista de topomàstica i lexicografia algueresa. Guardonat també amb la Creu de Sant Jordi, el seu darrer estudi fou 'El català a l'Alguer: apunts per a un llibre blanc'. Era un dels editors de la Revista de l'Alguer, anuari acadèmic de cultura catalana editat pel Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda amb el suport d'institucions de Catalunya, Sardenya i l'Alguer. Va col·laborar en iniciatives adreçades a la preparació de mestres de català, quan l'ensenyament de la llengua no tenia suport legal, i a la difusió de publicacions per a infants algueresos. L'IEC destaca que els seus estudis van ser decisius per a servar bona part del lèxic alguerès en determinades àrees del vocabulari. La Generalitat de Catalunya el va condecorar el 1999 amb la seua màxima distinció honorífica per la seua trajectòria cívica en defensa de la llengua i la cultura catalanes de l'Alguer. Entre les seues obres dedicades a la lexicografia destaquen les següents: Els noms de les herbes del camp de l'Alguer, La vegetació espontània al camp de l'Alguer, El lèxic dels mariners algueresos: entre catalanitat i mediterraneïtat i Le piante spontanee ad Alghero. Sobre toponímia va escriure Toponomastica algherese i Il mondo del Càlic. Studi di toponomastica e lessicografia algherese'. També va tractar els aspectes històrics i socials de la realitat algueresa a les obres L'Alguer, llengua i societat i L'alguerès des d’una perspectiva històrica. Vaig conèixer la figura de Rafel Caria a partir de l'històric programa de TV3 Vostè jutja, en el qual va participar per explicar els problemes que havia tingut a la feina per poder parlar en català. Concretament, a l'aeroport de l'Alguer. Després vaig seguir durant anys la seua carrera literària, els seus escrits a la revista de l'Alguer, els seus poemes que ens portaven una veu clara i lírica des de l'Alguer, aquella ciutat on s'arriba amb la barca del temps i amb el vent de llevant... Darrera la ironia del vent aquesta plana i la mar d'una tendresa antiga. Xarxa de murs de pedres mil·lenàries alzines arquejades, com els avis, i creuers de velles carreteres: dins els tancats, laberint de tota ma infantesa, l'aixa del temps ha obert nous camins. Tots els senders que van cap a ponent són possibles. L'alè del mestral comença, com sempre dolçament i dura, però fort, set dies o, si més no, tres. En la màgia del número s'amaga el gran misteri. El silenci ha tornat i ha clevillat les teulades i ha ferit les parets de les cases dels pagesos, i dels clevills desgota en grans d'arena, el temps: la mort, a voltes, és lenta i gradual.  TORTOSA, 23 DE GENER DE 2010Auditori Felip Pedrell Jardins de Salvador Videllet, 1 16h Salutació Gervasi Aspa, president d' ERC Ebre Obertura Marina Llansana, vicesecretària general d' Acció Sectorial i Programes 16:30h Conferència ELS REPTES DE L'EBRE I CATALUNYA A EUROPA Oriol Junqueras, diputat d' ERC al Parlament Europeu 17:15h Taula 1: Nouvinguts, nous catalans Modera Marta Cid, diputada al Parlament de Catalunya Adam Tomàs, director territorial del Departament d' Acció Social i Ciutadania Oriol Amorós, secretari general per a la Immigració Taula 2: El català, a primera fila dels cinemes Modera Pere Muñoz, senador per l' Entesa Catalana de Progrés Xavier Vega, director territorial del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Eduard Voltas, secretari de Cultura 17:45h DEBAT 18:15h Taula 3: Construïm les Terres de l' Ebre, construïm la vegueria Modera Josep Ma. Sáez, responsable de l' Escola d' Administració Pública a les Terres de l' Ebre Carles Pasqual, director territorial del Departament de Governació i Administracions Públiques Jaume Oliveras, secretari general del Departament de Governació i Administracions Públiques Taula 4: Universitat i economia: un territori amb futur ambiciós Modera Jesús Auré, coordinador territorial i institucional de la Secretaria General de l'Esport Josep Felip Monclús, director territorial del Departament d' Innovació,Universitats i Empresa Enric Aloy, secretari general del Departament d' Innovació, Universitats i Empresa 18:45h DEBAT 19h PAUSA CAFÈ 19:30h CONFERÈNCIA TERRITORIAL ESTEM CONSTRUÏNT LES TERRES DE L'EBRE Lluís Salvadó, delegat del Govern de Catalunya a les Terres de l' Ebre 20:10 h CLOENDA Joan Puigcercós, president d' ERC  
 Copieu aquesta carta, enganxeu-la en un correu electrònic i envieu-la a l'Alcalde d'Ascó (aj.asco@altanet.org), amb còpia a nocementerinuclear@yahoo.esSenyor Rafael Vidal i Ibars, El Parlament de Catalunya, igual que 61 ajuntaments i 7 consells comarcals del nostre territori (Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona) estant clarament en contra de que el cementeri nuclear s’instal·li ni a la Ribera d’Ebre, ni a les Terres de l’Ebre ni al Camp de Tarragona, i per extensió enlloc del territori de Catalunya. Us volem recordar per tant, que fent compliment al mandat del Parlament, el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, va fer arribar una carta al Ministeri d’Indústria demanant que el cementeri nuclear no s’instal·li enlloc de Catalunya. A més, com els efectes i les repercussions del cementeri nuclear no són només locals (d’aquí que feu el repartiment de diners públics als ajuntaments del voltant), us demanem que no prengueu la decisió equivocada, i no acolliu el cementeri nuclear , respectant la voluntat de la majoria de la població, expressada pels seus representants polítics que van aprovar les mocions al Parlament, als ajuntaments i als consells comarcals. L'Ajuntament d'Ascó, tot sol, no pot prendre una decisió d'aquest abast i hipotecar així el futur de les nostres comarques i de les nostres generacions futures. Sigueu conscients, que aquesta decisió que voleu prendre pot provocar una fractura social de greus conseqüències a la Ribera d'Ebre i al nostre territori. No volem el cementeri nuclear a Ascó, ni a Catalunya!!! |
Divendres 29 de gener s'emetrà el quinzè programa de la nova temporada del programa radiofònic Lletres Ebrenques, que dirigeixo a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). La novetat d'enguany és que incloem unes notes bibliogràfiques d'autors històrics de les comarques centrals dels Països Catalans a l'apartat notícies literàries. Mantindrem la resta de seccions, que creiem són del gust dels nostres oients i seguidors. En el programa d'aquesta setmana comptarem amb la presència del poeta resusenc Biel Ferrer. Recordeu que es pot escoltar a través del renovat web, 
Biel Ferrer i Puig (Reus, 1962).Filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’ensenyament secundari. Actualment, treballa com a assessor del Servei de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Abans, havia desenvolupat el càrrec de director del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, integrat al Consorci per a la Normalització Lingüística. A més, ha estat professor de la Universitat Catalana d’Estiu.
A la claror que don la llumanera
Avui divendres 29 de gener, a les 20 hores, tindrà lloc la presentació del primer volum de les Obres Complertes de Joan Cid i Mulet (Jesús 1907-Ciutat de Mèxic 1982) a la biblioteca Trinitari Fabregat d'Alcanar. Personalment és tot un orgull ser el comissari de l'edició d'aquesta obra que inclou les tres novel·les en català de l'intel·lectual jesusenc catalanista: A l'ombra del Montsià (1933), Rosa Maria (1935) i Destins (1947), la primera de les quals està basada a la població canareva. Rosa Maria va ser candidata al premi Creixells de 1936, que atorgava la Generalitat de Catalunya a la millor obra publicada durant l'any anterior. Quant a Destins, va ser reeditada el 1981 per Dertusa, i és la gran novel·la sobre la guerra civil escrita per un autor que hi va participar directament al front de Lleida, la qual conté moltíssimes notes autobiogràfiques.
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |