Emigdi Subirats i Sebastià

Antonello Colledanchise és natural de l’Alguer. És poeta i cantant. Va ser dirigent Escolàstic al Liceu Científic “Fermi” de l’Alguer, s’ocupava de Psicologia i Pedagogia didàctica. Començà a escriure poesia i cançons en alguerès l’any 1972.

* Ha participat en enregistraments col·lectius: al MC Sonant cantant publica “La munyica” i “Ninna Nanna”. Conjuntament amb el també cantant Franco Cano, algunes MC amb el títol Poesies per cantar. Durant el 1994 va publicar “Cançons de L’alguer” (MC) una antologia de cants populars per les escoles. El 1999 va treure a la llum el CD “Si parlem d’Amor” de la coral “Panta Rei”.

* Els cantants Paolo Zicconi i Franca Masu van incloure poemes seus als seus CD. També En el 2001 el grup musical sassarès HumaniorA presenta el CD «Poesias», un CD de cançons que constitueixen un camí cultural en les variants lingüístiques de Sardenya amb un poema seu «Debaixa la tarda».

* L’any 2002 publica el CD “Cançons alguereses”, un àlbum amb 18 cançons, quasi totes tradicionals antigues, destinat als alumnes de les escoles. El 2008 publica el CD “Tot se’n vola”, 15 cançons interpretades pel grup Panta Rei.

* Va ser guardonat el 1973 al Festival de la cançó algueresa” amb el 2n premi per la cançó “Ninna Nanna”. El 1974 als “Jocs Florals” guanya el diploma al mèrit per la composició “Li havien dit”, una cançó contra la guerra.El 1978, al “Festival de la cançó algueresa” guanya el Premi del jurat pel millor text, amb la cançó «La llibertat». El 1980 aconsegueix el primer Premi de Poesia “Città di Ozieri” amb la poesia «Lo corral de vidre». El 1984 guanya el 1r “Premio Internazionale di Poesia” Luciano Mastino, amb la poesia «La pau sempre amagada». Enl 1986 al “Festival de la cançó algueresa” guanya el 1r Premi del jurat d’experts per la cançó “Salvem L’Alguer”, que guanyà també el Premi de la critica pel millor text. El 1990 s’emporta el 1r Premi de Poesia “Rafael Sari” amb «Lo plor de la mare» (musicada per Pino Piras en el 1984). El 1990 guanya també el 1r Premi al “Festival de la cançó algueresa” amb «És ja arribat l’hivern». El 1996 guanya el 1r Premi de Poesia “Sarcidano” amb «Per qué?».En el 2002 guanya el 1r Premi “Faber” .
* Ha tingut entrevistes o li han dedicat programes a diverses cadenes televisives locals i nacionals, com ara Raiuno, Raidue, Rai-tre, TV-tres, Canale-5 i altres.
* El 2013 va publicar el llibre “Poesies i cançons”.
* Ha musicat poemes dels poetes ebrencs Gerard Vergés (Comiat dels amants) i Manuel Pérez Bonfill (Beneïts).

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

LO CORRAL DE VIDRE

Així, amb les mans lligades,
ofereix el meu cos a la gent.
Embriaga de vida i cega en el cor,
jo m’he tapat los ulls per no veure
més arres del món,
i he vist qualque cosa de nou.

On sés minyona vestida de verd,
amiga d’ahir…?
Jo l’he amagada amb una mar de paraules,
de música, rondalles, mentides i llibres d’escola.
Ella corriva contenta a un corral de vidre
fins que amb el pensament se tinyiva de blanc.

Ara que me’n só despullada,
ofereix el meu cos a la gent…
i deman si és ver que existeix,
jo amb les mans en terra…
jo m’he tapat los ulls per no veure
més arres del món,
he vist qualque cosa de nou.

Arcans major

Lo primer somio que ha fet
era de vidre
era un soldat partit
sense paraules
era baldufola jove
que juga, que gira
arrofulada en els cabells
i lligada a reguina.

I ara dieu-me perqué era en vetrina
Una mort nimanco anunciada
Una nau nimanco partida
Que si vola en cel no torna més.

Lo segons somio que ha fet
Era la vida
Era la mort que vivint
Escontém cada dia
Era un treball pie de rugues
De ales mentides
Perqué partiva i tornava i tornava i partiva.

I ara dieu-me perqué era en cantina
Una mort fins a massa anunciada
Una nau nimanco partida
Que si vola en cel no torna més.

Lo tercer somio que ha fet
Era la via
Eren estrelles, lo diable,
lo mon, la magia,
eren la mort i l’amor,
torre, carro i poesia,
era una dona que prega
una pregadoria.

I ara dieu-me perqué era fadrina
Una mort nimanco arribada
Una nau nimanco partida
Que si vola en cel no torna més.

CANÇÓ SENSE EDAT

la nit és acabada
ninguna guerra a la teulada
mos portarà fortuna
la gent que vola amb la lluna.

Eh ja, per mi
venint està lo dia
que só per tu
seguint la fantasia.

Va, vola i va
la cançó sense edat
va, vola i va
una música que cerca llibertat.

Està espuntant l’alba
se veu ja la rosa amb la rosada
la màscara que riu
presenta falsetat encara.

D’AMOR, DE GUERRA I DE POESIA

Jo treball al bar del pont,
que la nit és ple d’artilleria
entre un vi un cafè cantant
d’amor, de guerra i de poesia.

La mia vida naix de la mar
dançant al so d’Andalusia
cercant aquell rocó
entre la sua ànima i la mia.

I l’amor amb el vi cantant
pareix dolç lo que era amargant
la mateixa tassa de vi
que beus tu durudú
quan cantes durudú
amb mi.

I la lluna és maitinera
quan va a jugar amb el dol
els soldats vénen a beure
la nit cercant lo sol
la mia gonella de seda
als ulls porta confort
de qui demà en frontera
o mata o resta mort.

Jo so nada amb los sons
de les bombes damunt casa mia
i és la remor dels canons
la mia primera melodia.

So creixida amb incursions
de música i de policia
i ara ofereix les mies cançons
d’amor, de guerra i de poesia
i l’amor amb el vi cantant
pareix dolç lo que era amargant
la mateixa tassa de vi
que beus tu durudú
quan cantes durudú
amb mi.

I la lluna és maitinera
quan va a jugar amb el dol
los soldats vénen a beure
la nit cercant lo sol
la mia gonella de seda
als ulls porta confort
de qui demà en frontera
o mata o resta mort.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!