Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Cada matí, i des de fa 25 anys, els i les mestres de les nostres escoles aconsegueixen un petit grandíssim miracle, apropar la llengua catalana a milers i milers d’estudiants que, sense l’escolarització en la llengua de la terra, hi serien aliens. La immersió lingüística s’ha convertit, doncs, en el veritable pilar de l’educació catalana. I no hi ha cap mena de conflicte enlloc al respecte, ja que ha estat acceptada per la immensa majoria de les famílies. Només algunes famílies inadaptades i ressentides creen el conflicte, de manera artificial i interessada.
Ja és ben inversemblant l’existència al país d’un partit amb una ideologia única, anti-llengua catalana. Aquest fet no passa enlloc del món, només a casa nostra, on, alguns funcionaris ressentits i suposats artistes i intel·lectuals (ells s’ho anomenen… és gratis anomenar-se qualsevol cosa… cap intel·lectual digne pot anar mai contra una llengua, però), que si haguessin rebut més subvencions del pujolisme (en van rebre, però en volien més) haurien estat més pujolistes que Pujol.
Hem de ser optimistes, però. La llengua catalana sembla ser darrerament l’única cosa que aglutina la totalitat del catalanisme polític, i fins i tot altres formacions amb lligams amb l’estat. Aquesta fidelitat a la llengua és intrínseca en el poble català. Fixem-nos com fins i tot en llocs on la situació lingüística és dramàtica (Alacant, Perpinyà) surten grandíssims escriptors i cantants, i associacions culturals que defenen l’ús del català i el promouen arreu.
La llengua és el pa de l’educació catalana. Des de l’espanyolisme se’ns vol treure el pa… però resistirem. A la concentració de Somescola.cat a Tortosa, com arreu de la nació catalana, hi havia molta gent, molts/es professors/es… també professors/es de llengua castellana, i és important remarcar aquest fet. Només famílies anticatalanes, racistes lingüístes, qüestionen la immersió; i aquestes saben perfectament el que estan fent i les mentides que estan difonen, així com saben que els seus fills són monolingües (i volen que continuen així… aquesta és la seua riquesa lingüística).
Tots/es els i les alumnes catalanoparlants acaben l’escola parlant perfectament l’espanyol, només una minoria de castellanoparlants usen el català. 3 famílies anticatalanes han impugnat la immersió lingüística i la justícia espanyola els ha donat la raó partidistament, 70.000 famílies valencianes es van quedar sense la possibilitat que els seus fills estudiessin TAMBÉ en valencià, i res els va importar a la justícia espanyola-espanyolista. Fem nostre el següent missatge ben difòs al feisbuc:
Com diuen bé justament a València, famílies racistes de llengua: aneu-vos-en a fer la mà… (emporteu-vos els jutges i tot!!!).
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tres famílies han impugnat, però de ben segur que moltes més preferirien que el castellà també fos llengua vehicular a l’escola en alguna assignatura.
Aquest és el miracle de l’escola catalana: els xiquets aprenen igual de bé una llengua que se dóna en 2 hores que una altra que se fa en 25…
A qui voleu enganyar?
Si ets el mateix de sempre que ho dubto, perquè un anònim no acaba sent ningú i pot ser tothom a la vegada, he de dir que el teu to ara ja comença a ser ofenedor.
Et donaré arguments:
En primer lloc els alumnes solen ser molt intel·ligents i aprenen qualsevol llengua que se’ls hi fa aprendre (els seus pares els infravaloren). Són alguns pares qui per ideologia no es volen embrutar amb una llengua que odien. En segon lloc, no crec que fora d’Espanya l’aprenentatge d’una llengua pròpia estigui tan mal vist. A Suïssa si vols aprendre un idioma diferent del del Cantó on resideixes has d’anar a l’altre Cantó o anar-te’n a un altre lloc on la llengua sigui oficial. En tercer lloc, aprendre Català assegura la integració, lo altre provocaria guettos. En quart lloc, l’educació ha d’estar en mans de professors i pedagogs per què són els experts en matèria i no en mans de sofistes o advocats. En cinquè lloc, per molt que les classes se facin en català, l’alumne té la llibertat d’expressar-se oral i escrituralment en castellà (a excepció de les assignatures de llengüa). En setè lloc no és positiu que anònims ataquin a persones que donen la cara. Emigdi fa l’esforç de respondre sense atacar. En vuitè lloc, això no és un diari i tu pots triar què llegeixes i què no per tant sobra lo de “repetitiu”.
Com bé diu l’Octavi Fullat hi ha dues opcions d’immersió lingüística, la imperialista que es va practiar en època romana clàssica i que va eliminar quasi bé totes les llengües d’Europa Occidental a excepció de l’euskera i de l’albanès i el model que practiquen Catalunya i Suïssa. També cal dir que si aquesta educació va tan malament per quin motiu la societat catalana és un dels pulmons més grans de l’economia espanyola i destaca sobretot per tenir la UB i la UAB entre les 200 millors universtats del món? Mentre que la Complutense de Madrid està quasi la 300 i les demés ni et conto. Hi ha un grau molt alt d’I+D i sobretot un grau molt elevat d’alumnes qualificats que obtenen llocs fora d’Espanya adaptant-se a l’idioma del païs que els aculleix. Si el model català fos tan denunciable no crec que es donèssin aquestes característiques en la nostra societat.
La gent que arriba de fora d’Espanya també rep classes extra amb els dos idiomes oficials de la Comunitat per tal de facilitar-ne la integració. Qui busca problemes on no n’hi ha o té males intencions o té una visió sesgada de la realitat. Abans de parlar s’ha d’analitzar globalment la situació i mirar què en diuen els experts, mirar què en diu Europa del model educatiu nostre i sobretot s’ha de ser respectuós. Jo almenys ho intento.
Entenc que hi ha gent que opina diferent de mi i només li demano dues coses: que ens informem els dos al màxim per poder opinar i que si opinem ho fem amb intenció constructiva, excloent irones i insults. Sóc amic de molts que no pensen com jo en aquest tema i malgrat els respecto sóc molt exigent amb la coherència dels seus arguments i considero fermament que la pèrdua de les formes fa perdre la raó.
Ànims Emigdi.