Emigdi Subirats i Sebastià

La construcció de l’estació de ferrocarril va marcar una fita cabdal en la configuració del nucli urbà de Campredó a la primeria del segle XX. Va suposar l’impuls definitiu per a la construcció d’un nou poble que va anar adaptant-se a les noves infraestructures i als progressos tecnològics i científics. Una gran part de la població va anar abandonant progressivament les seues residències a les hortes de Soldevila, Mas de la Missa, Font de Quinto i Raval del Pom, i es va anar instaurant a l’actual nucli urbà, que va anar prenent consciència col·lectiva i adaptant-se als nous temps. Els locals de l’empresa RENFE van marcar una importància estratègica de primera mà en el nostre futur immediat, van col·laborar a donar identitat col·lectiva a la nostra comunitat, mentre el tren anava esdevenint un gran eix de comunicació.

L’estació de Campredó està composada per diversos edificis que conserven exteriorment l’estètica original que va caracteritzar aquestes construccions emblemàtiques, i alhora conformen un conjunt arquitectònic d’interès artístic gens menyspreable. Quan es parla d’art, es pot parlar de construccions amb personalitat i importància social i històrica, aquí en tenim un claríssim exemple.

La posada en marxa dels cotxes de línia amb horaris molt més flexibles per a l’ús públic habitual, i el progrés social que, entre altres coses, ha comportat la consolidació del cotxe particular com a principal vehicle de transport de la majoria de famílies, ha anat traient importància al tren com a mitjà de transport de curt recorregut. A Campredó, fa molts anys que no es realitza el servei de venda de bitllets i que l’edifici de l’estació està en complet desús. La figura tracicional del guardaagulles que habitava  l’estació i era un curiós referent social se l’ha engolit el progrés. És una autèntica llàstima que aquest edifici s’estigui deixant perdre i que l’interior es trobi en situació gairebé ruïnosa.

Des del govern municipal tortosí, amb la col·laboració del Consell Assessor local, s’hauria de mirar de trobar una solució a aquest problema, que podria arribar mitjançant un conveni amb l’empresa Renfe que facilités la readeqüació dels locals per a actes culturals i lúdics al servei de la població. A Campredó no hi ha una biblioteca escolar, malgrat que al poble hi ha un bon nombre d’universitaris, ni una llar d’infants, que limita la incorporació massiva de la dona al món del treball i agreuja els problemes de l’economia familiar. La difusió de publicacions locals, l’activació dels balls regionals i la música tradicional, l’organització d’exposicions, també podrien trobar-hi el seu lloc.

Aquest seria un projecte engrescador que acabaria de dotar el poble de Campredó de les infraestructures bàsiques per a tota comunitat. Mai no s’ha d’oblidar que la potenciació de les infraestructures culturals ha d’estar en primer lloc en qualsevol societat moderna. Quan es parla de dotar d’infraestructures un nucli no s’ha de deixar mai en segon terme l’ampliació de l’oferta cultural. Cal apostar per una casa de la cultura a Campredó, i més quan hi ha una possibilitat real d’ús d’uns edificis amb interès anrtístic i històric, que no suposaria una inversió econòmica exagerada. S’han d’aprofitar totes les construccions amb valor i adaptar-les a les necessitats de la població. La difusió de la cultura no és una obligació,  és una necessitat per a l’individu i per a la comunitat. L’actual estat de preservació de l’estació de Campredó és una autèntica vergonya col·lectiva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!