Emigdi Subirats i Sebastià

Lo Grifonet és una de les essències cabdals d’aquesta terra nostra amb arrel ancestral ilercavona. L’olivera i la seua olor penetrant, el seu color perenne i vital, el treball i la suor que el seu conreu comporta, són la viva mostra d’un model de vida mil·lenari. El pagès, el sofert jardiner de la terra, guarda a la retina ben satisfet la imatge triomfal del Grifonet. Ha conreat l’excel·lència! Lo Grifonet, amb la seua esveltesa, ens serveix justament per a homenatjar l’excel·lència de la nostra terra i, amb ella, un dels grans homenots que la representen i l’embelleixen amb la seua personalitat i la seua fidelitat. Sí, amigues i amics, fidelitat en majúscula a la gran Dama. La Dama de qui ens parlava el literat mallorquí Marià Aguiló, capdavanter de la Renaixença. I aquesta Dama és la catalanitat, i aquesta Dama és la nació catalana: aquest tros de terra que s’habita de les Corberes al Segura, i del Cinca, amb la barca del temps, amb el vent de llevant, a l’Alguer, tal com ens encaminava l’immens Espriu. I el gran Aguiló, des de Palma estant, cantava versos de dia i de nit, d’infant i d’adult: Cap nació pot dir-se pobra/
si per les lletres reneix./ Poble que sa llengua cobra/
se recobra a si mateix.

I nosaltres ben cofois, anem fent via a la nostra Ilercavònia lingüística i cultural: vora l’Ebre i el Matarranya, baix l’ombra de Pàndols, Montsià i Maestrat. I aquí tenim un home dels grans, Joan Salvador Beltran i Cavaller, que lluirà el primer Grifonet. Ell ha fet innumerables estudis lingüístics de la llengua de la terra, del català amb regust ebrenc. El nostre català que és la aïna amb què vivim i treballem, amb què pensem i somniem. El nostre català que es parla a les comarques  cruïlla dels Països Catalans. Aïnes i cruïlla, l’obra mestra del gran Beltran i d’aquell altre enyorat homenot de la nostra terra que va ser Josep Panisello, mestre de mestre, lingüista entre els lingüistes. I enumeraríem un a un tots els estudis realitzats per Joan Beltran, amb passió isavoir faire. Estem parlant d’un dels promotors de la normalització lingüística als nostres pobles i ciutats. I no és poca cosa! Un d’aquells insignes compatricis que van fer un esforç immens per tal d’anar academitzant la ciutadania amb la llengua pròpia, la nadiva, la nostra. I no va llaurar en terra erma ja que va produir fruits dolços i positius. Al llarg del temps, ens ha parlat amb veu de mestre del  subdialecte tortosí, de la fonètica catalana, del català a les nostres comarques, de l’estàndard occidental, del contacte entre llengües, del vocabulari de cruïlla. Ens ha parlat d’allò tan nostre, la nostra parla, el nostre català. Hem llegit atentament els seus articles, hem escoltat les seues conferències, hem admirat la seua capacitat de treball i la seua motivació per estudiar la veritable essència d’aquest país, el català.

I al senyor Beltran, com a tots i totes nosaltres, ens preocupen els atacs que rep la nostra llengua arreu. Al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses i a la Franja de Ponent s’està materialitzant una regressió dramàtica quant a l’oficialitat de la llengua catalana. S’està atacant el veritable pilar de l’educació a Catalunya, la immersió lingüística. Però els diem NO PASSARAN! Ho diuen grans lingüistes com Joan Beltran, i ho diem tants i tantes ciutadans d’aquesta terra que hem seguit el seu mestratge i hem admirat la seua dedicació i estima per la nostra llengua. Tal com cantava Lluís Lluís i Dolç, poeta i advocat tortosí del segle passat, el 1881 en un homenatge a Santa Teresa de Jesús en el tres-cents aniversari de la seua mort: vull cantar-te santa meua/ en la llengua catalana/ que les coses que es diuen/ en la llengua de la pàtria/ són més tendres i més dolces/ i surten de dins de l’ànima/ que de la pàtria la llengua/ és la llengua que el cor parla.

Als i a les membres d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre ens enorgulleix la figura, la personalitat, la persona de Joan Salvador Beltran i Cavaller.  El seu ha estat un mestratge fructífer que mereix tot el nostre reconeixement. Aquest Grifonet és seu, com seua és la cultura i la llengua, seus els estudis magnífics i les anàlisis acurades, i nostre és l’agraïment sentit per una feina esplèndida i acadèmicament impecable.
Llarga vida al premi Grifonet!!! Llarga vida a Òmnium cultural!!! Llarga vida a la llengua catalana!!! Llarga vida al nostre estimat Joan Beltran!!!