Emigdi Subirats i Sebastià

Dissabte 15 de juny va celebrar-se al cementiri municipal de Tarragona un emotiu acte d’homenatge a les víctimes ebrenques del franquisme entre 1939 i 1943. Val a dir que era el primer cop que s’organitzava un acte d’aquestes característiques sobre els morts ebrencs, malgrat que ja han transcorregut 85 anys del final del conflicte bèl·lic. Aquest llarguíssim silenci per tacticisme polític envers les persones que varen perdre la vida impunement ens hauria de fer reflexionar profundament. Cal tindre ben present que el dictador ja fa 49 anys que va morir al llit, amb tota mena de serveis mèdics al seu costat, i acompanyat dels seus familiars. Totes les persones tirades a la fossa comuna no varen poder gaudir d’aquest privilegi, sinó que varen sofrir tota mena de vexacions fins que una malaltia o un escamot d’afusellament va acabar amb llur existència de la manera més cruel.
Organitzat per la Delegació de Justícia de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, amb el Delegat Lluís Montull com a veritable anima mater, va reunir més d’un centenar de persones vinguts d’arreu de les Terres de l’Ebre. Hi eren presents igualment els alcaldes de Flix, Campredó i l’alcaldessa de Tivissa, així com regidores d’Amposta i de Tortosa.
En la primera part de l’acte, el Dr. Francesc Xavier Tolosana, president del Fòrum Tarragona per la memòria, va encarregar-se de fer una ruta guiada pel cementiri. Primerament, es va aturar davant de la tomba del Dr. Rafel Battestini i Galup, il·lustre metge i humanista que va ser afusellat per haver estat el director de l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla durant la guerra. Seguidament, també va voler mostrar-nos la tomba de l’Alba Companys i Jover, monja de clausura i germana del MH President de la Generalitat Lluís Companys, afusellat al Castell de Montjuïc la matinada del 15 d’octubre de 1940. Un moment ben emotiu va ser quan es va realitzar l’aturada davant de la tomba de Juan Gabriel Rodrigo “Knafo”, un jove tarragoní que va morir durant les persecucions policials de les manifestacions de protesta per la massacre de Vitòria del 3 de març de 1976. En una jornada de vaga, la policia armada va llançar gasos lacrimògens per desallotjar els treballadors que estaven reunits en assemblea a l’església de Sant Francesc d’Assís, situada al barri obrer de Zaramaga, i va disparar contra els que sortien de l’església. L’actuació policial va acabar amb 5 treballadors morts i 150 ferits de bala. La mateixa policia qualificà els fets de massacre. Aquests fets inspiraren el disc de Lluís Llach Campanades a morts.

La Consellera de Justícia de la Generalitat Gemma Ubasart va presidir l’esdeveniment, que va culminar davant la més gran de les fosses comunes on es troba el memorial que recorda totes les víctimes. En un moment profundament emotiu, es van pronunciar en veu alta els noms de tots els morts, així com el poble d’origen de cadascun d’ells.
En la segona part de l’acte, dos familiars van prendre la paraula per recordar i honrar els seus iaios morts. Aquestes intervencions varen representar tots els que van patir i lluitar durant aquells anys difícils. Varen ser uns moments molt especials, ja que va permetre que les històries personals es convertissin en un testimoni col·lectiu de la memòria i la resistència. Com a gest de respecte i record, els familiars van oferir uns clavells davant de l’estàtua de la llibertat que presideix la fossa comuna on varen ser abocats els seus éssers estimats.
Entre els homenatjats, es trobava el nostre iaio matern Ramon Sebastià Cid (Campredó, 1899- Tarragona, 1941). Conegut com a Ramon de Teixó, va morir de tuberculosi el 13 de març de 1941 a l’hospital de Sant Pau i Santa Tecla com a presoner de Pilats. Havia estat denunciat per un cunyat. El 2003 vaig publicar la novel·la Expedient 3295, en format d’autoedició, que volia retre homenatge a un pagès al qual se li va prendre vida per designis del règim franquista. La presència de tres nets, dos besnetes i dos rebesnets ha contribuït a fer d’aquest acte un moment especial i carregat d’emoció.

L’alcalde de Campredó, Damià Grau, també ens ha recolzar en aquesta jornada de record i reconeixement. De fet, també hem escoltat el nom de Joan Barberà Colomé, l’únic campredonenc afusellat, justament el mateix dia que Josep Rodríguez, alcalde màrtir de la veïna ciutat de Tortosa, i el metge i polític Primitiu Sabaté.

Hem de saber mantenir viva la memòria d’aquells que van patir i lluitar durant aquest període tan complex de la nostra història. Que aquest homenatge serveixi per recordar i valorar la resistència i la dignitat d’aquells que van viure temps difícils i que, malgrat tot, no han caigut en el pou de l’oblit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!