Emigdi Subirats i Sebastià

   

Divendres 23 de desembre va inaugurar-se al temple Sant Joan Baptista de Campredó una nova edició de l’imponent pessebre de l’artista pessebrista campredonenc, Germán Machí i Castells. Va comptar de la realització del pregó de Nadal, per part de l’exrector Joaquim Blanc, i amb una magnífica actuació de la Coral Tirychae, que va interpretar cançons típiques nadalenques i adaptacions d’altres tradicionals de tots els temps. L’actual rector, Mn. Víctor Cardona, va organitzar un altre acte d’alt nivell cultural i amb la simbologia religiosa pertinent. 
Aquest any el nostre pessebrista de capçalera ens ofereix  la imatge esvelta d’un poble baix d’un castell que ens vigila. Es recrea amb el paisatge urbà de tot un seguit de cases amb portals molt ben elaborats després d’un excel·lent treball dels detalls. Hi ha inclòs  més de setanta figures que són l’espill del model de vida bimilenari i que justament aconsegueix la veritable intencionalitat de l’artista, dóna la sensació de pau, d’armonia ciutadana, de laboriositat, de pietat… S’hi ha dedicat durant més de 7 mesos per tal d’aconseguir un producte magnífic, d’alta qualitat, que demostra el seu talent i les seues possibilitats artístiques, apart de retratar les seues creences personals (que mai no han de quedar en segona fila). La visita al pessebre de Germán Machí és un dels forts nadalencs enguany, i ja va ser-ho durant tota una dècada, la dels 1990, en què va construir pessebres monumentals que causaven veritable admiració ciutadana.
Campredó es va enorgullir i nodrir del fet pessebrista que ens donava prestigi com a poble i articulava al seu voltant una feina artística-religiosa de primer ordre. En les primeres edicions, aquests pessebres homenatjaven voluntàriament el patrimoni arquitectònic templer local (torre de Font de Quinto, la desapareguda i dinamitada torre de Sant Onofre, Casa del Prat), per passar després a homenatjar patrimoni arquitectònic ebrenc, tant civil com religiós.  Es van construir maquetes de significatius edificis de la Terra Alta o d’ermites d’arreu de les nostres comarques, entre les quals la nostra de Solicrú. Cal remarcar que eren força concorreguts atès que rebien visitants de molts indrets de Catalunya i del País Valencià, que ja tenien Campredó ben present en l’habitual itinerari pessebrista.

Durant els darrers anys del segle passat i principis de l’actual, el pessebrisme campredonenc va rebre una forta embranzida i va assolir un merescut prestigi. Van ser uns anys de molta feina, la qual era de contrastada qualitat. Es va crear el Grup Local de Pessebristes, que va esdevenir membre d’associacions betlemistes i pessebristes d’arreu dels Països Catalans. Al poble hi havia altres pessebristes de bon nivell com l’Enric Domènec i en Ramon Marqués, i molts altres que van afeccionar-s’hi de debò. Aquest darrer, ja traspassat, era un artista amateur miniaturista i pessebrista que realitzava una feina sempre acurada i entusiasta, que s’ha exhibit en nombroses ocasions.

Tot aquest entramat pessebrista va permetre  l’organització d’uns concursos de pessebres, tant per a adults com per a infants i adolescents, que encara se celebren durant les festes nadalenques. I aquest mateix bagatge va portar l’actual rector, l’amic i fenomen cultural Mn. Víctor Cardona, a encomanar una figura artística per al jardí parroquial que homenatjava el pessebre. L’autora va ser l’artista  Mar Hernández, de Castellar del Vallès, que va crear una imatge força tradicional i amb notable bellesa estètica de la mare de Déu, Sant Josep i el nen Jesús, la qual està ubicada a l’entrada de l’església. 

La feina i el talent de l’artista Germán Machi  mereix el nostre suport i la nostra admiració. Personalment, continuarem la nostra difusió del pessebrisme campredonenc i convidem a visitar el lloc web que vàrem redactar  l’any 2000: 

http://www.campredo.altanet.org/ajtms/tortosa/campredo/pessebre.htm, en el qual gaudireu de belles imatges i de les explicacions pertinents d’uns productes estèticament bells i molt ben elaborats.