Gaspar Llamazares, d’Izquierda Unida, va ser l’únic diputat que va votar contra el decret-llei que permetrà que el minitransvasament arribi a la ciutat de Barcelona. No cal dir que és un fet a destacar, que ha passat un xic desapercebut, i que li hem d’agrair tots els ebrencs i totes les ebrenques. No conec gaire la trajectòria política de Llamazares, ja que he d’admetre que rebia més notícies de la seua formació quan tenia un major protagonisme polític. Precisament, amb altres líders gens proclius a la causa catalana com Julio Anguita. De Llamazares he de destacar que li varen donar el guardó honorífic de “diputat més treballador” del parlament estatal (casa estranya) durant la passada legislatura, la qual cosa no l’ha beneficiat gaire, ja que la ciutadania no ho ha tingut gens en compte a l’hora de votar. IU ha quedat sota mínims, amb un projecte polític veritablement difunt per excessiu seguidisme del potentíssim PSOE que s’ho menja tot. No m’ha interessat mai la política espanyola, però crec que és una llàstima donada la integritat que ha demostrat Llamazares en aquest i altres temes d’interès per a la nació catalana. IU va ser l’única força d’abast estatal que va donar suport al text íntegre de l’estatut que va sortir del parlament de Catalunya, el qual, posterioment, ZP (el gran mentider) se’l va carregar “amb totes les de la llei” i el va deixar en no-res.
Quant a aspectes negatius, està el fet que no va donar suport a l’anomenat Pla Ibarretxe (projecte de renovació del procés autonòmic euskaldun), malgrat que la formació homònima a Euskal-herria, Esquerra Batua, forma part del govern basc, la qual cosa és veritablement d’estranyar.
Davant dels transvasistes del PSOE, cal tenir en compte la valentia de Llamazares de continuar amb el missatge antitransvasista clàssic, totalment contrari a la interconnexió de xarxes mitjançant canonades. Tant de bo totes les altres formacions catalanes haguessin estat igual de valentes i coherents i s’haguessin oposat a aquest nou transvasament de l’Ebre!
Asigurari