FRANCESC LLOP I MARQUÉS
El pintor impressionista
Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970), ha estat el
campredonenc més universal. Es dedicà tota la vida al foment de l’art, en
diferents facetes com a pintor, enquadernador i restaurador. Va viure envoltat
de grans artistes i literats, la qual cosa li va permetre mantenir un prestigi
entre la intel.lectualitat catalana del seu temps, en qualitat de notable
paisatgista i de retratista de Catalunya (La Roca del Vallès, Montblanc,
Garraf, Sant Pere de Vilamajor, Premià de Dalt, etc). Des
de xicotet ja demostrava sensibilitat per l’art, ell mateix confessà que solia
empastifar les parets de casa amb ninots i feia figures de fang. Quan tenia quinze anys,
la seua família es va traslladar a la ciutat de Barcelona, després que havia
cursat els estudis primaris a la partida de Paitrossos, a l’Aldea. Els guiava
la recerca d’unes millors condicions laborals, donada la precària situació en
què es vivia al camp campredonenc, en un moment en què bona part de la població
sofria la malaltia de les tercianes o quartanes, a causa principalment dels
mals dregatges de les aigües.
Al cap i casal es va fer
soci de l’Ateneu Obrer Artístic, per a posteriorment endegar els seus estudis a
Llotja, on va ser un deixeble avantatjat del professor Nicanor Vàzquez
(excel.lent litògraf, paisatgista i dibuixant), que el va influenciar
notablement en la carrera a seguir. La natura però, esdevendria la seua gran
mestra, que superaria amb escreix la influència academicista. El 1901, va
emprendre l’aventura mexicana, on començà a
tractar temes que serien com una constant irrenunciable en la seua obra, la
figura i el paisatge. A més de pintar, va col.laborar amb algunes prestigioses
revistes de caire artístic i també amb la decoració d’unes quantes esglésies,
alhora que va aprendre la laboriosa feina de restaurador, ofici que li va
permetre guanyar-se la vida durant molts anys. Després d’una curta tornada als
Països Catalans, va triar París com a font d’inspiració. Allí va contraure una
bona amistat amb un altre prestigiós artista, l’Hermenegild Anglada i Camarasa,
especialitzat en paisatgisme i folklore valencià i gitano.
La prestigiosa tertúlia
de "Els Quatre Gats", que reunia la flor i
nata de la intel.lectualitat catalana, i l’Associació humorística "L’Arca de Noé", que aplegava una
sèrie de personatges prou coneguts a la ciutat que portaven cognoms d’animal,
de la qual n’erà el degà quan li arribà l’hora del traspàs, varen marcar
profundament la seva carrera, tal com ens explica l’escriptor i crític d’art
Joan Basté, autor d’un acurat estudi que ha quedat recollit en un llibre de
valor incalculable per a la cultura campredonenca: "El
pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època", que va
ser editat l’any 1989 pel marxant d’art i propietari de la Galeria
"Quatre Cantons" d’Olot, en Vicenç Coromina. Es tracta d’una
detallada monografia artística sobre la figura de l’artista campredonenc, el
qual va formar-se en un període molt mogut quant a corrents artístics, així
com decisiu per al cicle socio-polític de la nació catalana, tot i que en
Francesc Llop es va mantenir bastant al marge dels diversos moviments pictòrics
i dels plantejaments ideològics que varen convulsionar fortament les primeres
dècades del segle XX.
Va establir una
fructífera amistat amb el prolífic dramaturg i pintor Santiago Rusiñol, el qual
l’ajudà a obrir-se camí i consolidar-se professionalment. També l’uniren
estrets llaços d’amistat amb el mestre escultòric ampostí, Innocenci Soriano
Montagut, el qual s’encarregà d’organitzar l’emotiu homenatge celebrat a
Tortosa l’any 1963, amb motiu del seu norantè aniversari.
Durant la seva
trajectòria artística, s’especialitzà en el conreu de la figura humana, del nu
especialment, i el paisatge. El seu domini en aquest darrer camp, féu que el
Reial Círcol Artístic li atorgui el
1921, una Medalla d’Or per la seva aportació al
concurs de "Paisatges Catalans". Durant els anys vint i trenta
va gaudir de nombrosíssimes exposicions, donat l’esperit artístic que es vivia
a la capital catalana, principalment amb motiu de l’Exposició
Universal celebrada l’any 1929, en la qual va aconseguir un Diploma de primera
classe pel seu oli "El Llobregat". Va guanyar diverses
medalles d’honor en els nombrosos concursos i exposicions de Belles Arts en què
participà durant la seva dilatada vida artística, de les quals cal destacar el
seu oli "Plaça de Palau", guanyador d’un
Diploma en la famosa exposició "Barcelona vista pels seus artistes".
Cal fer també esment del seu
pas fugicer per diversos indrets com
les autoanomenades repúbliques artístiques com
"El Paular" i "Rascafría",
on va arribar quan tenia quaranta cinc anys, com a viva mostra del seu
intensíssim bagatge cultural. El
Museu d’Art Modern de Barcelona va adquirir dos dels seus quadres més
emblemàtics "Fred a Farena" i "Les
Albes", mentre que la resta de la seva extensa obra està escampada
en nombroses col.leccions d’arreu de Catalunya.
Va fer diverses visites
a les nostres terres, durant les quals també va rebre diversos homenatges per
part del Cercle Artístic de Tortosa, el qual va adquirir unes quantes obres
seves. A Campredó també s’han realitzat dues exposicions durant els anys 1988 i
1995, així com una altra va servir com a nucli central de la celebració de
la Diada de
Campredó, que tingué lloc en l’imponent marc renaixentista dels Reials
Col.legis de Tortosa, el setembre del 2000. Una de les exposicions més destacables de la seva
carrera, se celebrà a la sala "Gamma" de
Tortosa, on presentà un lot de paisatges i teles. No es tractava d’una
exposició ordenada cronològicament, amb èpoques i estils ben definits, sinó que
era una panoràmica precisa i justa del
valor artístic d’una obra realitzada al llarg de més de setanta anys. El crític
Gonzàlez Giner deixà palesa la seva admiració pel pintor campredonenc:
El veiem en unes
obres recórrer camins d’esplendor cromàtica amb superfícies armoniosament
pintades, recordar en altres el realisme courbetià quant al matisat color i
l’ajustat dibuix, aprofitar de l’impressionisme els seus descobriments en llum
i atmosferes o aproximar-se al joc dels millors paisatgistes; però tot allò
dins del respecte a la natura d’una claretat de concepte i tècnica en el pensar
i en la realització del quadre. L’estudi cuidadós de la llum, servit per
un color adequat, el porta a donar-nos amb una aconseguidíssima autenticitat
cada moment de la vida del paisatge: alegre vigor primaveral de la vegetació,
agobiant il.luminació de l’estiu, or i boires de tardor i aquesta claredat
entenedora, envoltada en fredes lluminositats, del cor de l’hivern. Amb
paisatges d’entonacions clares, on objectes i figures oferien un dibuix molt
ferm i el color cercava sempre agradables armonies, amb valoracions molt
estudiades i ben resoltes de la llum.
El periodista i crític d’art Joan Francesc
Bosch, que amb els seus catorze volums d’El año
artístico (1940-1954), va deixar constància de totes les manifestacions que en
aquest camp es varen celebrar al cap i casal, quan s’ocupà de la temporada
1945-46, explicità la seva finor paisatgística:
El paisajismo de
Francisco Llop, ya en grado de madurez, es de limpio linaje. Se impone por si
mismo merced a la justeza casi matemática que da su autor a los elementos que
intervienen en cada tela, según sean luz y el aire en presencia cuando la
captación se verifique; a la perfecta ordenación de los valores cromáticos y al
carácter de sugestiva simplicidad no exenta de finas modulacions que el pintor
imprime a cuanto realiza en el espacio iluminado, sin perjuicio de escuela ni
afinidad con postulados que no respondan a su temperamento – manera personal de
ver, de sentir, de narrar, a su intención y a su loable sinceridad.Obra ligada
a la tradición paisajista remozada con lo que de modernidad se descubre, por
efecto del cultivo, en nuestro agro, la de Llop encuentra en la profusa
raigambre renovadora de vitalidad, la razón de permanencia e inextinguible
frescor que hace la verdaderamente estimable. Pintura sana y limpia de afeites
y artificio, es de las que perduran por
su inagotable arteria de vida. No obstante, el paisajista pone a prueba sus
nada comunes facultades pictóricas enfrentándose acon el modelo humano vivo, y
lleva a feliz resultado un retrato femenino merecedor de los elogios más
efusivos.
En la seva època de
maduresa, dóna mostres d’alta professionalitat, amb paisatges molt ben
elaborats, tot i que es continua interessant pels mateixos temes de la seva
pintura jove, els núvols, la llum canviant, els cels, i sobretot el color. Com
si encara no s’hagués pogut desfer del seu impressionisme inicial, encara
intenta trobar la presència de la realitat que ens envolta, no en les formes
estrictes, sinó en l’especial volum que les formes adquireixen segons siguin
immerses en una o en una altra atmosfera. En aquest sentit, són reveladors els
títols de les seves teles, amb enunciats tan suggeridors com "Contrallum", "Núvols de Tempesta",
"Dia gris", "Dia de boira", "Hivern".
Va morir el 2 d’agost de 1970, quasi centenari. La viva definició
de la seva persona seria que va ser un
personatge intel.ligent i intrigant, que va
portar una vida dedicada a l’art i al conreu de grans amistats i
realitzà una obra extensa i de qualitat. El 1973, se li va fer un emotiu
homenatge pòstum per part del Reial Círcol Artístic
de Barcelona, que l’havia nomenat soci de mèrit, en virtut del centenari del seu naixement. L’exposició
monogràfica, amb més de seixanta obres, va suposar la millor manera possible de
recordar la seua personalitat. És evident
que la seva llarga vida
i canvis de conceptes artístics, sense que ell s’hi sentís identificat. La seva
obra demostra uns ideals uniformes, atès que és un artista que sempre es mantingué
fidel a un determinat concepte de la pintura, ni Mèxic ni París no li varen
alterar el seu concepte de l’art, quan justament era una època d’esclat cubista
i tot el que aquest corrent va comportar pel que respecta a la concepció
tradicional de l’art.
Campredó l’ha homenatjat amb la creació de la
secció cultural "Amics d’en Francesc Llop i Marqués", amb la intenció
d’aprofundir en l’estudi de la seva obra i dotar al poble d’un Fons d’Art. La
primera adquisició ha estat el quadre "Paisatge amd dona i gos"
pintat a Premià de Dalt, que es va presentar en motiu de la Festa de Font de
Quinto i Pom del 2001, la col.lecció s’ha vist ampliada amb la cessió per part
del Consistori Tortosí de l’oli "Costa de Célio". També es va
concedir el 17 de novembre del 2001, el I premi de pintura F.Llop, homenatge a
la seva signatura, que en la seva primera edició guanyà el pintor tortosí Jordi
Castells, amb un quadre titulat "Rèquiem".
En Llop va retratar tot
el que l’envoltava, amb una clara tendència a captar la lluminositat i a
interpretar la perspectiva que el camp li oferia. La història de l’art el
cataloga dins del capítol "Paisatgistes catalans", i destaca el seu
paper com a membre de l’Agrupació d’Aquarel.listes de Catalunya, atès que ell
va pintar el nostre país, els seus indrets més diversos, la platja i la
muntanya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!