Emigdi Subirats i Sebastià

La borbona està a punt de fer setanta anys i ha decidit parlar, quan molts ens pensàvem que no en sabia ja que en públic només sol moure la mà. Cadascú és lliure de tenir els pensaments que vulgui, també en el cas que tinguis sang blava i et governi el poble amb tota mena de luxes per dret de bragueta. No qüestionaré mai el seu pensament religiós ni el de ningú. Només la hipocresia que desprenen algunes de les seues opinions: es va posicionar legitimament contra l’eutanàsia i l’avortament, però va obviar el tema del divorci. Son fill és casat amb una divorciada, gràcies a la bula que li va atorgar  Rouco Varela, un cardenal espanyolista i molt bel·ligerant amb tot ideal favorable a la catalanitat. Tampoc no va tractar  el tema drogues, una altra curiositat pensant en el seu exgendre.  En canvi, sí que vaig considerar detestables les frases que va dedicar al matrimoni homosexual, ja que eren una greu discriminació envers  persones amb una  tendència sexual determinada, que també col·laboren obligatòriament a omplir-li les butxaques mes sí mes també. Deia que no s’ha de considerar matrimoni la unió entre persones del mateix sexe perquè no ho és. De quin dret fa ús per fer aquesta contundent afirmació? Precisament quan molts matrimonis entre monarques només els uneix els interessos estratègics, polítics i econòmics de les seues dinasties, mentre que el casament entre dos persones del mateix sexe està regit per l’amor com el de la majoria de parelles heterosexuals. És totalment respectacle que aposti per l’ensenyament de la religió a les escoles, no ho és que vulgui abolir els  drets de milers de ciutadans, els quals han costat “sang, suor i llàgrimes”,  perquè la naturalesa física els ha portat a desitjar persones del mateix sexe.
No m’hauria de sorprendre, d’altra banda, el document fet públic pel Vaticà  en què demana que abans d’ordenar nous capellans els facin una prova per comprovar si sabran aguantar el seu desig sexual, així com impedir ordenar aquells que siguin homosexuals. Ho trobo fora de lloc per parlar d’una manera extremadament suau i per respecte a tots aquells capellans i persones religioses que fan una bona feina social, malgrat aquestes consideracions de la cúpula eclesiàstica. Des dels segles dels segles hi ha hagut homosexuals, vinculats a tots els espectres de la societat i que han desenvolupat el seu paper social important individualment, sempre depenent de la persona no del col·lectiu. Tothom té atracció sexual, fins i tot el cardenal més retrògrade del planeta, i ells mateixos ho haurien de saber millor que ningú. Un capellà amic meu, i no precisament progressista, em va dir fa molts anys que ell “no la tenia de fusta”. No puc entendre que considerin que el mal del món vingui a partir del sexe, la qual cosa és totalment inconcebible en ple segle XXI.
Recordo les paraules del diputat mallorquí i nacionalista Pere Sampol, del PSM, quan es discutia al parlament balear el malbaratament de fons que suposadament havien realitzat uns diputats del PP en una anada a Moscou per motius futbolístics, que va incloure una visita a un luxós bordell moscovita amb cost final per a la visa parlamentària. Sampol digué davant de l’enuig dels senyors peperos: “se’n van de putes pagant ses poble i encara s’enfaden si ho critiquem. És que és ses colmo”. I és que és “ses colmo” que no vulguin acceptar les inclinacions innates del cos humà, que sorgeixen a partir dels 12-13 anys, quan tothom practica sexe individualment. 
Quant a sexe, només la pederàstia és condemnable, i no faré demagògia sobre els casos de capellans pederastes als Estats Units, ja que d’això no en té culpa l’església sinó les persones que han realitzat aquesta pràctica deplorable.
Sempre he considerat que privar els servidors de l’església d’aquest plaer no era gens positiu, però això és un tema que no em pertoca a mi decidir. Follar no és ni una paraulota ni una activitat abominable. Un capellà anglicà que vaig conèixer al País de Gal·les l’any 1990,  casat i amb 4 fills, amb el qual em va unir una bona relació, em va explicar durant una hora perquè era un pecat follar abans del matrimoni. El seu màxim interès era esbrinar si jo era verge en aquell moment, i em va arribar a suplicar que cas que ho fos no em privés d’aquest luxe (el fet de ser verge)  fins que passés per l’altar. Sorprenentment, em va disculpar els casos de reis i reines que tenien una vida sexual promíscua. Sense paraules.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!